Quan parlo amb petits empresaris acostumen a referir-se, amb certa nostàlgia, a la figura de l’aprenent. Aquell treballador que, a falta d’una certa formaciósuperior, entrava a treballar a un lloc i anava aprenent l’ofici. La necessitat hi ha estat sempre. El senyor Prat de la Riba -mai prou enyorat- va crear l’any 1914 l’Escola del Treball d’Arts i Oficis. Integrada físicament al que coneixem com l’Escola Industrial del carrer Urgell de Barcelona. Un recinte que, fins i tot avui, crea admiració i enveja del que vam ser.
El cas és que els països avançats tenen en l’aprenent el centre on pivota l’estructura de treball professional, sobretot de les empreses industrials. Recordo haver visitat diverses empreses alemanyes i totes elles, fins i tot les que provenien de l’Alemanya comunista, tenien un departament d’aprenents. A la darrera empresa on vaig treballar també ho fèiem, però a escala universitària. Contractàvem estudiants del darrer curs de carrera, se’ls donava una formació tècnica pràctica i, en un període temps, s’anaven incorporant a projectes. Un pol de persones en formació. Sempre pagant-los un salari. Al cap d’uns mesos alguns d’ells eren seleccionats per quedar-se a l’empresa permanentment. Altres no.
Un departament d’aprenents és una unitat que totes les empreses haurien d’implantar
Per això mai he comprès per què l’empresari es queixa de no comptar amb una estructura d’aprenents. Principalment, la implantació d’aquesta figura depèn d’aquest empresari. Un departament d’aprenents és una unitat que totes les empreses haurien d’implantar. S’hi incorporen diverses persones -els aprenents- se’ls dona una formació pràctica dins l’empresa durant un temps. Finalment, hi romanen aquells que són millors. A la resta no se’ls renova el contracte. Així funciona, més o menys, al món evolucionat.
Ara, amb la mancança de personal qualificat, se’ns ha disparat l’alarma i es vol impulsar, de cop i volta, l'FP. Tot es fa seguint la tradició del “gran sidral” quan, de fet, el tema requereix una actuació perfectament natural. Sostinguda en el temps, constant i perseverant.
Donem una ullada al que succeeix a Europa. He seleccionat alguns països representatius de la Unió Europea que ens poden servir de guia. Mirem, en primer lloc, la quantitat d’estudiants que s’orienten cap a l'FP:
Podríem dir que com més tradició industrial té un país més gent es dedica a estudiar oficis. Segurament el cas d’Itàlia està empresarialment dominat per un nord tremendament industrial i productiu que probablement ha influït la forma com l’educació s’ha configurat a aquell país. Per contra, el cas de França pot sorprendre si tenim en compte que, de tots els països de la llista, és el més productiu. Probablement, ve donat per un sistema universitari continu que permet fer graus intermedis professionals amb gran flexibilitat -vull dir que l'FP està integrada dins el sistema universitari i es tracta no tant d’escollir una branca que divergeix de la universitat com de triar quants anys es vol estudiar d’una mateixa branca. A Espanya, ja ho vaig denunciar, els nostres estudiants estan sobrequalificats. La frustració conseqüent és enorme.
Com més tradició industrial té un país més gent es dedica a estudiar oficis
Però ara mirem un aspecte important. El món empresarial, participa, col·labora amb el món formatiu? Mirin el mapa següent.
Altre cop, podem observar que la tradició industrial crea determinats hàbits que queden incrustats en la manera d’organitzar-se la vida. Sens dubte podem dir que qui millor coneix la pràctica que requereix una formació professional, i les necessitats professionals del mercat, és l’empresa. El fet que Espanya es trobi a la cua de dos fets transcendentals -pocs estudiants d’FP (ergo, sobrequalificació professional) i poca col·laboració entre les institucions de formació i les empreses- ens donen la temperatura de la nostra malaltia: no hi ha bons professionals.
Es fa difícil entendre per què les empreses catalanes no implanten sistemes d’aprenentatge, amb independència de l’actuació de l’administració pública. Ara resulta que el sistema de formació d’FP busca empreses on col·locar els alumnes i no en troba. Inexplicable. Crear unitats d’aprenents amb un monitor i pagar-los un salari d’aprenent no és una despesa. Tot el contrari: és una inversió que es recupera clarament en el futur. Ho he pogut constatar en la meva vida professional. En dono fe.