Sembla anacrònic, però no fa tants anys que tots els telèfons mòbils portaven una antena exterior. Que aquesta s'hagi pogut incorporar dins del terminal i sigui capaç de rebre les diverses freqüències (3G, 4G, Bluetooth, Wifi...) és en gran mesura gràcies a Fractus. "La pràctica totalitat dels telèfons mòbils al món porta la nostra tecnologia", assegura a VIA Empresa Rubén Bonet, CEO i cofundador de la companyia amb seu a Sant Cugat del Vallès.
Fundada el 1999 com a primera spin off de la UPC, actualment disposa de 25 treballadors amb una facturació acumulada els darrers cinc anys al voltant dels 100 milions de dòlars. En aquests gairebé 20 anys, Fractus acumula experiència com a fabricant de hardware per a les grans companyies de la indústria, ha reorientat el seu model de negoci cap a la llicència de patents i ha tingut temps de guanyar una demanda al gegant coreà Samsung per la qual va ingressar uns 30 milions de dòlars en concepte de danys i perjudicis. Aquesta és la seva història.
Una investigació prometedora
A mitjans dels anys 90 un grup d'investigació de la UPC comandat pel Doctor Carles Puente va començar a obtenir èxits científics en el camp de les antenes fractals. "Sabia que el seu projecte podia tenir potencial per fer antenes multibanda i miniatura", recorda Bonet sobre el seu soci. Ambdós havien coincidit en els estudis d'Enginyeria de Telecomunicacions i es van tornar a trobar en el moment oportú. "Jo volia muntar una empresa, però no sabia de què. El Carles em va explicar la recerca que estava fent i de seguida ens vam posar d'acord amb una visió: crear l'empresa líder al món d'antenes multibanda i miniatura". Era l'any 1998.
Conscients que la tecnologia desenvolupada era d'aplicació per antenes multibanda que podien radiar en diverses freqüències alhora, van començar a buscar sectors on es pogués aplicar. "En vam trobar diversos, com aplicacions militars o per estacions base d'infraestructures", recorda Bonet just abans de compartir la seva experiència en una conferència a l'IQS Tech Factory.
Ara bé, una de les aplicacions més prometedores la van veure en els telèfons mòbils. "Aleshores la indústria tenia un volum anual al món de 50 o 100 milions de dòlars, quan avui és de dos bilions", indica Bonet per exemplificar el seu enorme creixement. Només hi havia una freqüència, la GSM900, però ja s'estava plantejant aplicar la segona, la GSM1800. "Els mòbils tenien antenes grans que només servien per una freqüència. La nostra tecnologia tenia una aplicació perfecta en un entorn on vèiem que en el futur els mòbils requeririen molts serveis de telecomunicació: GSM, Bluetooth i el futur Wifi, que ni existia", diu Bonet. A Fractus van tenir una visió i van fer una aposta estratègica al respecte. A més, afegeix el seu cofundador, "crèiem que l'antena hauria de ser molt petita i integrada al telèfon, com així ha estat".
Finançar un projecte global
En tota la seva trajectòria, Fractus no ha deixat de treballar en recerca per poder patentar la seva tecnologia. "Fer recerca sense patentar és una forma de filantropia", opina Bonet. Els tres primers anys, però, mentre encara eren en curs les primeres patents, van centrar molts esforços a la recerca de finançament. "Aquest era un viatge molt llarg i per fer-lo global requeria capital", explica el seu cofundador.
 |
| La innovació de Fractus requereix elements com la cambra anecoica. Cedida |
"Fa 20 anys ningú entenia tant com ara el que era un business angel o un capital risc. Però teníem clar que volíem seguir el model Silicon Valley", diu Bonet. D'aquesta manera van aconseguir el primer milió d'euros d'un business angel per començar a contractar personal i posar en marxa un petit laboratori per fer prototips. Després van entrar dos milions més de capital risc d'un fons de Londres. "També vam tenir el suport de Barcelona Emprèn, avui dins de l'ICF", remarca el CEO de Fractus. En total, la companyia va obtenir 20 milions d'euros de capital risc durant els seus sis primers anys de vida.
L'expansió internacional
Amb la captació de capital i la concessió de les primeres patents va començar l'expansió internacional de Fractus, que Bonet situa del 2003 al 2006. Marques com Nokia, Eriksson o Alcatel eren les que dominaven la indústria en aquell moment i amb les que van començar a treballar. "Volien aprendre de la nostra tecnologia, amb algunes vam aconseguir que fossin clients nostres i poc a poc les vendes van créixer", recorda. En aquesta fase, Fractus va arribar a tenir uns 80 treballadors, fàbriques a la Xina i Corea i oficina als Estats Units.
"No som tan ambiciosos com per dir que hem influït en el creixement dels smartphones, però sí que vam encertar el sector", reflexiona amb humilitat Rubén Bonet. Sigui com sigui, Fractus ha influït decisivament en l'expansió d'una indústria que els smartphones han revolucionat. "Ens encaixava molt bé el cicle d'innovació, que és elevat. De fet, vam anar a Corea perquè Samsung i LG treballaven amb cicles de producte de sis mesos", explica.
Rubén Bonet i Carles Puente es van conèixer estudiant Telecomunicacions. Artur Ribera.
Un canvi de model
Precisament l'esclat dels telèfons intel·ligents va conduir Fractus a un moment de saturació que va posar en risc la companyia. "Al 2008 l'empresa ho va passar malament. Molts competidors ens van començar a copiar, algun client no respectava els preus i canviar el model de negoci ens va salvar", reconeix el seu CEO.
La primera aposta de Fractus era fer hardware basat en la seva tecnologia. Això vol dir fàbriques, disseny, logística, qualitat o certificats ISO. "Ens va anar bé fins a cert punt. Vam arribar a una quota de mercat del 5 o 6% però notàvem que la demanda de la nostra tecnologia anava molt més enllà i no podíem donar-hi servei perquè ens faltaven fàbriques". Al capdavall, "quan la indústria fa un bilió d'antenes a l'any, no les pots fer totes", diu el CEO de Fractus.
La situació els va portar a una disjuntiva: o començaven a comprar competidors, "que volia dir accedir a més rondes de finançament"; o feien un pas enrere i es concentraven en l'essència de la companyia: la tecnologia i les patents. "És un actiu que pots llicenciar, permetent-nos ser flexibles en el model de negoci i cobrar pels royalties".
 |
| Fractus ja disposa de més de 120 patents. Cedida |
Com que cada patent dura uns 20 anys, "el secret és innovar constantment", diu Bonet. Avui Fractus té unes 120 patents i mai no ha deixat d'invertir en tecnologia. "Els ingressos que reps de royalties els has de reinvertir en recerca per ampliar la base de patents", evidencia.
Victòria legal
Un model de negoci que no és nou, però que requereix l'esforç de convertir-se en expert legal, tècnic i comercial. A més, Fractus va haver de batallar per defensar la propietat de la seva recerca. "Algunes companyies ja feien servir la nostra tecnologia sense una llicència. Ja no tenien res a aprendre de nosaltres", reconeix. La realitat és que després d'anys de col·laborar-hi, els enginyers dels gegants de la indústria mòbil podien desenvolupar la tecnologia de Fractus sense ells.
"Vam reclamar l'ús il·lícit de la nostra tecnologia i companyies com Motorola ràpidament van accedir a arribar a un acord", diu Bonet. Per contra, Samsung i nou companyies més van dir que no i Fractus les va demandar per infracció de patents als Estats Units al 2009. "LG, Blackberry, HTC, Sharp... Vam arribar a acords amb totes menys amb Samsung, que va voler anar a judici", rememora el CEO de l'empresa.
Un jurat va condemnar l'empresa coreana a pagar danys i perjudicis per valor de 23 milions de dòlars; xifra que el jutge va ampliar fins a 40 per considerar que infringien la patent amb coneixement de causa. "Samsung va apel·lar i just abans que sortís la sentència ens va demanar fer un acord que es va tancar per uns 30 milions de dòlars", diu Bonet sense acabar de precisar la xifra exacta. Això ja era el 2014, deu anys després dels primers contactes de Fractus amb Samsung.
Amb la tranquil·litat d'haver tancat els litigis judicials, Fractus està entrant ara al món de la Internet de les coses, els wearables i les infraestructures. "Tot el que són dispositius interconnectats ens interessa", reconeix Bonet. Tot i ser complicat repetir un boom com el dels smartphones, el CEO de l'empresa té clar que han d'apostar per "sectors emergents per ser al capdavant de la tecnologia".