Poques persones tenen el gran honor de poder dir que han inventat un ofici. Francesc Fajula de Quintana (Girona, 1971) n’és una d’elles: allà cap al 1999, va esdevenir el primer director a l’estat espanyol del que els anglosaxons van anomenar e-commerce, malgrat que alguns catalans -cada vegada menys- considerem més agraciat el concepte de comerç electrònic. Fajula va iniciar el segle XXI sent un dels pioners de la indústria digital a la península i, després d’una trajectòria de més de vint anys en el sector, encara ho és: així ho ha demostrat amb el llegat que ha deixat en el sector bancari, que no fa tant va decidir deixar enrere per no quedar-s’hi ancorat, segons explica en una conversa amb VIA Empresa. Actualment, exerceix com a director executiu de la Mobile World Capital Barcelona, una institució on gaudeix “com un nen” i a la qual ha arribat “agafant tots els trens que m’han passat pel davant”.
Francesc Fajula de Quintana no té cap parentesc amb el seu homònim i paisà Francesc Fajula i Pellicer, però sí moltes coses en comú. Si bé aquest darrer és arquitecte i escultor en el camp de les arts clàssiques, el directiu de la Mobile World Capital ho és en els espais digitals, i no només: també esculpeix l’impacte del congrés tecnològic més important del món, el Mobile World Congress (MWC), traslladant el seu llegat els 365 dies de l’any a la ciutadania. Segons dades de l’organitzadora, GSMA, la darrera edició va reunir més de 101.000 assistents provinents de 205 països diferents; unes dades colossals, que ben segur s’incrementaran dins de poques setmanes, en la pròxima edició. D’altra banda, el llegat de la Mobile World Capital es tradueix en 300 empreses impulsades i 750 llocs de treball creats en el sector tecnològic fins avui dia. Però abans d’arribar a aquest dolç instant que tant l’entitat com Fajula gaudeixen, val a dir que el gironí ha agafat molts trens. Moltíssims.
A les portes d’Internet
El primer tren es remunta a la dècada dels 90, quan Fajula va cursar els estudis d’enginyeria de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya i un màster d’administració d’empreses -o MBA- a Esade, mentre feia una primera aproximació al mercat laboral que li permetés pagar-se els estudis. Alhora, va començar a col·laborar amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, on va conèixer “les persones que van esdevenir pioneres d’Internet a Catalunya”.
És el cas de Pep Vallès, fundador del cercador Olé -posteriorment adquirit per Telefónica per muntar Terra-, Manuel Matés, un reconegut capitalista de risc, o Ricard Huguet, referent en el món de la innovació. “Érem molt jovenets i no podíem imaginar la revolució que ens venia a sobre, el món d’Internet”, recorda Fajula, qui, amb 24 anys, va fer una expedició d’un any a Manchester en el marc del programa d’intercanvi del màster i on va treballar com a assessor per a una empresa de programari. Una experiència que, segons recorda el CEO de la Mobile World Capital, li va servir per posteriorment “introduir molta tecnologia” a Danone, l’empresa en la qual va treballar durant dos anys després de la seva tornada del Regne Unit com a cap de planificació i control de gestió industrial.
Quan Fajula va sumar dos anys a Danone, el ja mencionat Vallès li va trucar perquè necessitava un director de comerç electrònic per al seu projecte, Olé: “Jo treballava en una empresa de gran consum, i li vaig dir que no tenia ni idea de tot això, però em va insistir perquè jo era enginyer de telecomunicacions i tenia una mínima experiència en vendes. I vaig acceptar, vaig agafar les maletes i me’n vaig anar a Madrid”, explica, definint aquesta nova etapa com un període “espectacular”: “Imagina’t, amb 20 i pocs anys com a director de comerç electrònic, viatjant per tot el món, fent tota mena d’entrevistes i definint el que més tard s’acabaria convertint en els models de negoci de comerç electrònic que coneixem avui dia”.
Un aterratge fortuït a la banca
Amb el temps, una vegada Telefónica va adquirir Olé per una quantitat de 2.000 milions de pessetes, el cercador es va convertir en un portal anomenat Terra, la plataforma d'Internet líder al món hispà, de la qual Fajula, a més d’exercir com a director de comerç electrònic, també va esdevenir vicepresident de planificació estratègica. “Quan ens van incorporar a Telefónica, les meves tasques es van enfocar cap a l’àmbit de la gestió, i la dinàmica va esdevenir menys emprenedora; per això vaig començar a buscar nous reptes”. Una trucada d’en Carlos Barrabés, un dels grans pioners del comerç electrònic a Espanya, va suposar el bitllet d’un nou tren, en aquest cas direcció al sector bancari, que Fajula no va dubtar a aprofitar: “Barrabés em va dir que estava assessorant Banesto, i que la seva presidenta, Ana Botín, estava cercant un perfil innovador per posicionar el banc com l'entitat financera dels emprenedors, de les pimes, de la tecnologia i la innovació; i m’hi vaig oferir, sense ser expert de la banca”.
Fajula recorda que es va enamorar del projecte que Botín li va transmetre quan el va entrevistar, motiu pel qual va continuar la seva trajectòria professional a Banesto, fet que el va portar a agafar encara més trens dels que pogués esperar, ja que els caps de setmana viatjava de Madrid a Girona per visitar la seva família. Malgrat les dificultats derivades de la distància, Fajula recorda que va ser una època “bestial”: “Entre l’experiència a Banesto i la posterior fusió amb Santander, hi vaig estar treballant 12 anys en els quals vam muntar les primeres missions empresarials a Silicon Valley, la primera xarxa d'incubació de startups, el primer programa de finançament de programari i de formació en tecnologia, i projectes d’emprenedoria a l’Àfrica i Llatinoamèrica”.
“El món ha canviat molt en molt poc temps”, diu Fajula. És natural; en una de les seves estades als Estats Units, on va ampliar la seva educació a les escoles de negoci de Harvard i Standford, recorda trobar-se amb un cas d’estudi titulat Amazon vs. Barnes & Noble. “El dubte d’aquest cas era si Amazon guanyaria al model de llibreria en línia de Barnes & Noble, que en aquell moment era la xarxa de llibreries presencial més important dels Estats Units. I estem parlant dels anys 2000, no del Plistocè”. I és que, avui dia, ens trobem en un moment en què Amazon és un dels gegants mundials de l’economia i la logística, i que pren una rellevant part d’aquest món tecnològic que tant meravella a Fajula.
Fajula: “A Espanya no tenim cap empresa gran en el món digital perquè vam tenir poca paciència amb alguns projectes innovadors als quals hauríem d’haver donat més suport"
Fajula, però, considera que l’estat espanyol podria gaudir d’un protagonisme molt més gran en aquest món tecnològic: “A Espanya no tenim cap empresa gran en el món digital perquè vam tenir poca paciència amb alguns projectes innovadors als quals hauríem d’haver donat més suport. Va ser una llàstima perquè hauríem d’haver aguantat; Facebook, Amazon o Google van estar molts anys perdent diners, i quan el mercat va explotar, ells ja hi eren allà”. El CEO de la Mobile World Capital apunta que les corporacions que van resistir la crisi de la bombolla després van créixer, “igual que passa amb qualsevol tecnologia disruptiva, i com segurament també passarà amb la IA”. Tanmateix, Fajula de Quintana defineix el joc d’esbrinar el futur com un “viatge apassionant”: “És el que em manté viu professionalment”.
De Santander a Sabadell
Fajula va deixar de ser director global d’Innovació i Estratègia digital el setembre del 2013, acomiadant-se de Botín i de la seva etapa en el Santander, però no del sector bancari. Va fitxar pel Banc Sabadell com a director de Transformació Digital i Innovació, potser sense continuar enamorat de la banca, però sí de la tecnologia: “La indústria bancària és la que més intensament ha utilitzat la tecnologia al llarg de la història, per un motiu molt simple: la banca ven intangibles, i això és el més fàcil de digitalitzar”. Així, del seu llegat en el Sabadell, Fajula destaca la creació de la filial d’innovació InnoCells, a més del desenvolupament d’aplicacions mòbil.
A la vora dels cinquanta, Fajula sentia que un nou tren estava a punt d’arribar. Va sentir, de nou, un pessigolleig nascut de la reticència de continuar la seva carrera professional a la banca, que el va portar a explorar nous horitzons en el seu periple professional: “Jo necessito més marxa”, afirma. I, precisament, a la cerca de “més marxa”, el CEO de la Mobile World Capital va posar punt final a la seva trajectòria bancària l’any de la covid, acceptant una oferta de Dominion, on va llançar el primer rènting tecnològic en el sector de la gran distribució a l’Estat. “Novament, vam ser pioners. El rènting i el model de subscripció són una tendència social, no té cap mena de sentit que la gent pagui 1.400 euros per un mòbil cada any. I aquest concepte s’ha imposat en el món de l’automoció, però tinc la teoria que s’acabarà imposant en el món dels dispositius”.
“Sempre m’he sentit molt intraemprenedor. Molts dels meus caps es referien a mi com el dels projectes estranys. Quan al Sabadell es començava a parlar d’intel·ligència artificial i blockchain, ho derivaven al Fajula... i a mi ja m’agradava que fos així”, explica Fajula de Quintana, una d’aquelles persones amb un do genuí per crear i fer créixer iniciatives innovadores i no tant per gestionar. I el seu salt -o següent tren-, la Mobile World Capital, n’és un clar exemple.
La Mobile World Capital, un tren que no podia escapar
Segons recorda Fajula, “em van trucar per una posició que m’encaixava completament, estava feta a mida per a mi. Hi havia, però, una quarantena de persones inscrites i jo tenia molt poques esperances, ja que, en aquell moment, no tenia molta connexió amb l’ecosistema local. Però vaig fer les entrevistes i va anar bé”. Tan bé, de fet, que un diumenge a la tarda, mentre feia una barbacoa familiar, la seva filla va respondre involuntàriament a una trucada que Fajula va rebre. “És en Jaume, em va dir”.
L'actual alcalde de Barcelona va demanar al qui passaria a ser el nou director executiu de la Mobile World Capital que assistís l'endemà a l’Ajuntament per oficialitzar el càrrec. “Jo tenia un tren a les sis del matí cap a Madrid, i una feina allà, amb una posició directiva, però no hi vaig poder anar. La Nadia Calviño, el John Hoffman, i el mateix Jaume Collboni, entre altres grans personalitats, també acudien l'endemà a l’Ajuntament”, recorda. Així mateix, el juliol del 2022, es va anunciar el nou director executiu de la Mobile World Capital, al setembre es va incorporar de facto i, mig any més tard, Fajula va gaudir del seu primer Mobile World Congress.
“És un esdeveniment increïble, i des de la Mobile World Capital estem molt contents, perquè en tan sols dos anys li hem donat molt la volta, i aquest any serà espectacular”, explica el CEO de l’entitat, qui assegura que el MWC d'enguany comptarà amb “dos grans pilars”: “El talent i la transferència de tecnologia”. Segons Fajula, es tracta de dues bretxes que, “si aconseguim mitigar”, Barcelona i Catalunya faran un salt endavant “molt rellevant”. “Per aquest motiu, volem fer un pas de gegant amb el pròxim Mobile, veure un abans i un després en el del 2026, i ja estarem preparats pel 2027, quan podrem gaudir de l’ampliació de la Fira Gran Via”.
Fajula: "Tenim un ecosistema prou fort i resilient per continuar sent referents en l’ecosistema digital”
Barcelona tindrà Mobile, com a mínim, fins al 2030. I a Fajula, cada vegada que menciona el congrés, li brillen els ulls. “Com diu en Hoffman, fins al 2030 and beyond”, comenta. “La relació amb GSMA és espectacular, i esperem que el congrés se celebri per sempre a Barcelona, ja que tenim un ecosistema prou fort i resilient per continuar sent referents en l’ecosistema digital”.
Fajula no sap si en els pròxims anys li passarà un nou tren; prou feina té amb garantir el màxim impacte del pròxim Mobile com per predir el futur. Però tot apunta que la Mobile World Capital Barcelona és el viatge de la seva vida.