També presideix l'Associació Catalana de Franquiciadors (ACF), que compta amb només un any d'existència i de la que formen part certes marques com Anytime Fitness, Caprabo, Don Piso, Mango i Kids&Us, entre altres. Les dues primeres marques participen aquests dies al Bizfranquícies –dins del BizBarcelona- explicant els seus models d'expansió a través de la franquícia.
Vallhonrat forma part de l'AEF des de la seva creació el 1993 quan els empresaris que havien triat aquest tipus de model de negoci van decidir unir-se. D'aquells anys ençà són moltes les marques que han atorgat llicència a emprenedors amb ambició de creixement, atenent sempre els requisits mínims, entre ells la quantitat de població de la ciutat en què s'ha d'ubicar el nou negoci, així com el perfil de l'emprenedor. "S'acostumen a posar requisits, però també hi ha excepcions. Normalment es posa una barrera en aquest sentit perquè es necessita un mínim d'habitants, això és el que determinarà la rendibilitat del negoci, ja que si no tens una base de consum prou important a la teva zona, no val la pena que facis la inversió i el franquiciador és el primer interessat a no donar-te la franquícia", explica Vallhonrat.
Tanmateix Carles Ventura, consultor executiu de Mundofranquicia Consulting, ha declarat que "només un de cada 10 comerços que fracassa pertany a una cadena de franquícies". Ventura ha parlat aquest dimecres sobre els errors que cal evitar en l'expansió de franquícies.
 |
| Vallhonrat, durant la seva conferència d'aquest dimecres. L. Corbella |
En aquests últims anys de crisi, tal com assegura, han augmentat especialment les franquícies vinculades a l'alimentació, com els supermercats. "En els últims anys ha crescut moltíssim perquè l'evolució de la societat en els últims anys ha fet que la gent hagi abandonat aquells viatges als supermercats per tornar ben carregats. El que avui dia funciona és el supermercat de proximitat i això és assequible per un franquiciat, ja que necessita una d'uns 100.000 euros", apunta l'empresari.
Si més no, el que sí que s'ha vist és un creixement de l'interès per aquest tipus de negoci: "Durant la crisi el que no han faltat han estat marques franquiciadores i emprenedors, això hi ha hagut sempre. Fins i tot quan estàvem en els pitjors moments ha vingut gent a consultar-nos", destaca Vallhonrat. En la mateixa línia es pronuncia Claudio Estévez, director de Franquícies de Caprabo, qui assegura que "rebem moltes sol·licituds de persones aturades que opten per l'autoocupació mitjançant l'engegada d'una franquícia".
 |
| La botiga Rapid de Caprabo, un dels models de franquícia. Cedida |
En els últims anys Caprabo també ha percebut l'augment de l'interès per les franquícies. La cadena de supermercats ha presentat aquest dimecres al Bizfranquícies els seus dos models de botiga franquiciada, Caprabo i Rapid de Caprabo. "El creixement de tendes franquiciades està oferint dades molt positives. En vendes comparables, les franquícies van registrar el passat exercici un increment de les vendes del 7%", afirma Estévez. I és que per a la companyia catalana, el model franquiciat Caprabo està més que consolidat: compten amb 40 franquícies a Catalunya, Andorra i Osca, i tenen la previsió d'obrir unes 16 franquícies per 2016. Amb la seva tenda franquiciada, la cadena de supermercats incideix en el comerç de proximitat de manera específica a Catalunya, el seu principal mercat estratègic que concentra el 90% del negoci de la companyia amb 291 supermercats.
Restaurants i papereries, exemples per franquiciar
Al Bizfranquícies també han vingut marques amb poca presència a Catalunya, com Carlin o La Mafia. La primera, cadena madrilenya dedicada a la papereria, busca inversors a Catalunya, ja que és una de les zones amb menor implantació amb només 20 establiments franquiciats. Ho explica Lydia Estremera, adjunta a la direcció general de la companyia, qui apunta que és una exigència dels mateixos clients. "Catalunya és un dels llocs que més ens demanda el públic de carrer, hi ha moltes zones lliures i és una zona on podem créixer més".
Actualment, busquen inversors que s'impliquin amb el projecte i passin temps dedicats al negoci, és a dir, un perfil d'emprenedor-comerciant convençut de què fa. "La realitat és que el perfil de l'interessat a muntar franquícies s'ha transformat, tot i que el dels primers anys era el d'algú que havia sigut acomiadat per la seva empresa i volia muntar una franquícia, però després el perfil ha anat canviant una mica", al·lega Estremera. Ara és el seu master-franquícia, un franquiciat amb experiència demostrada, qui s'encarrega de presentar als emprenedors catalans el projecte empresarial.
 |
| Una de les botigues de papereria Carlin. Cedida |
Aquesta tarda de dijous la cadena de restaurants italo-mediterranis La Mafia presenta el seu model de franquícia. Originals de Saragossa, on tenen un gran obrador des del qual distribueixen els seus productes als restaurants de tot l'Estat, la companyia anhela triomfar a Catalunya, un territori que se'ls resisteix. "Tenim un únic restaurant al centre comercial La Maquinista que inicialment estava al carrer Pau Claris de Barcelona, on no va funcionar. La veritat és que Catalunya és la meva espineta, aquí costa molt crèixer", assenyala Noelia Plana, responsable del departament d'Expansió de la companyia aragonesa.
Les dificultats del finançament
Amb 60.000 euros (més IVA) és possible muntar una franquícia Carlin, tal com xifra Estremera. La directiva assegura que l'ideal, per a qualsevol franquiciat, és tenir la iniciativa quan ja es disposa de la meitat del capital i la resta aconseguir-ho mitjançant entitats financeres, per exemple. I és que el problema d'aquests anys ha estat, com a la resta de sectors, la manca de finançament, ja que l'aixeta dels bancs ha estat pràcticament tancada, amb alguna excepció, com apunta Vallhonrat, que els ha permès continuar endavant. "Totes les entitats van fer un pas enrere, només va quedar una que va continuar i treballant amb les franquícies, el Banc Sabadell. Avui dia té un posicionament molt important en el món de les franquícies perquè va estar ajudant en els moments difícils, les altres ens ho van fer passar bastant malament", argumenta el president dels franquiciadors catalans i espanyols.