Carn de cavall en hamburguses de Tesco i mandonguilles d'Ikea, tonyina adulterada a l'Estat espanyol... i ara 100 tones de pernil caducat amb etiquetes manipulades que s'havien tornat a incoporar al mercat. Tots són casos manipulació en productes, el que es coneix com frau alimentari, que han trascendit a la premsa mundial i nacional i que han posat el toc d'alerta, tant per al consumidor -que està aprenent a llegir les etiquetes- com per a les empreses, les que es troben ara davant el repte de detectar les seves febleses.
Algunes d'aquestes pràctiques són intencionades, mentre que d'altres sorgeixen errors tècnics o humans no previstos. Tots ells, però, suposen un engany per al consumidor. Estem davant de casos que poden ser ometre ingredients o advertències d'al·lèrgens que hi hauria d'haver a les etiquetes, incloure menys pes en el producte envasat o bé trobar-nos davant un problema toxicitat o contaminació que pot posar en risc la salut del consumidor.
Què és el frau alimentari?
Al llarg d'aquest 2018, el sistema d'alerta ràpida per a aliments i pinsos de la Comissió Europea conegut amb les sigles RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed) ja ha registrat una vintena de notificacions. Ara bé, són casos d'innocuïtat -control i seguretat dels aliments- que han traspassat fronteres. "El que vol dir que n'hi pot haver més que s'han registrat dins del país i que no s'han hagut de notificar a Europa", explica el responsable de consultoria de Premiumlab, Jordi Caballé, en una sessió d'Acció.
L'expert en donar suport a les empreses en el control de matèries primeres i la seva elaboració, apunta l'etiquetatge com l'element on més frau hi ha. "Dir que és carn de vedella en comptes de cavall, posar menys quantitat, no incloure tots els ingredients... és el més habitual", exemplifica. Assenyala, però, no que hi ha una llei específica que parli de frau, sinó que és la suma de diverses legislacions al voltant de normes de qualitat, protocols, etiquetes i altres les que regulen l'àmbit.
Hi ha frau alimentari quan es viola d'algun requisit legal, hi ha intencionalitat, es busca guany econòmic i es pot decebre el consumidor
D'aquí que no hi hagi una definició homogènia a escala europea per tipificar-ho. Com a solució, proposa la següent: "Acció intencional per provocar un guany econòmic per a l'empresa o per fer mal. S'altera el producte amb ingredients de menys valor o s'adultera per incrementar els ingressos". Per tant, la violació d'algun requisit legal, la intencionalitat, el guany econòmic i la decepció per part del consumidor, són els quatre pilars que, en conjunt, demostren que hi ha frau.
Però i si falla un, com la intencionalitat? "Estem davant de negligència", afirma, el que també pot tenir les seves conseqüències en forma de sancions.
Com evitar un problema d'innocuïtat?
Avui dia existeixen certificacions com la IFS, la BRC Food o la FSSC que vindrien a ser l'ISO de la indústria alimentària. Són normes que documenten el nivell de risc, però que no estableixen un sistema o una metodologia per assegurar que es respecten els estàndards de qualitat i seguretat.
Caballer: "Els mateixos consultors hem de vigilar amb els consells que oferim per evitar que s'utilitzin precisament per cometre frau sense que es vegi"
Premiumlab, en col·laboració amb la Generalitat, ha establert una guia que analitza la vulnerabilitat de la cadena que segueix una matèria primera des que entra a una transformadora fins que es ven. Alguns dels consells que dóna Caballer és tractar sempre que es pugui amb proveïdor que ofereixen certificacions o analitzar la matèria que es compra quan se signa un nou contracte; anar al RASFF per confirmar que no hi ha problemes amb el producte en qüestió o controlar les condicions de temperatura i higiene en l'emmagatzematge. "Són mesures bàsiques, però a vegades els mateixos consultors hem de vigilar amb els consells que oferim i a qui els donem per evitar que s'utilitzin precisament per cometre frau alimentari sense que es vegi", comenta per justificar el fet de no donar detalls més explícits.
D'on ve el concepte?
Tot i que va ser a partir del 2008 quan va esclatar tot, l'expert en auditoria alimentària i director executiu de Food Defense Soluciones, Javier Fuentes, apunta els atemptats de l'11 de setembre del 2011 com el moment clau. "Els americans van veure que les guerres estaven a prop. A les cartes amb àntrax van veure que era fàcil atacar dues coses vulnerables: l'aigua i l'alimentació. Allà va sorgir el concepte del food defense, terme creat pel Departament d'Agricultura dels Esats Units i que avui dia regula l'agència governamental FDA (Food and Drugs Administration). Això sí, el seu food defense fa sempre referència a frau. És a dir, a accions intencionades i relacionades amb generar mal a un tercer.
Javier Fuentes durant la seva ponència | A. Corón
Una de les particularitats del sistema de la FDA és que controla el camí que segueix un producte des de la granja fins que arriba a casa del consumidor. Mentre que a Europa la majoria de controls comencen quan la matèria primera arriba a fàbrica i acaben quan el producte arriba al centre logístic. Està en mans del fabricant demanar certificacions i fer anàlisis de les matèries que utilitza si vol assegurar-ne la correcta traçabilitat.
Com es regula a Espanya?
A l'Estat espanyol en concret, la idea del food defense va començar a prendre forma amb una llei aplicada el 2011 i provinent d'una directiva europea que obligava tots els estats membres a generar centres de control d'infraestructures crítiques, el que és el Centre Nacional d'Infraestructures Crítiques (CNPIC). Això és: empreses energètiques, transport, salut... i també alimentació. "És un centre que ha de vetllar perquè qualsevol sector estratègic que pugui ser atacar per un extern elimini al màxim les seves vulnerabilitats", explica Fuentes.
El marc legal hi és, però la llei encara no està aplicada al 100%. El principal problema és que el CNPIC és qui ha d'assenyalar les companyies amb més risc, una tasca difícil per a un sector agroalimentari on hi ha més de 23.000 empreses, segons l'expert.
Els empleats insatisfets o la competència poden ser també l'origen de frau no intencionat
Per això, el seu principal consell és que totes les organitzacions prenguin consciència dels riscos que hi ha. Començant per saber que els atacs no sempre han de venir de terroristes, "també d'empleats insatisfets o competència". De manera que recomana començar per accions bàsiques com assegurar que el personal de control d'accés de l'empresa està qualificat, que les càmeres de seguretat funcionen correctament o que les instal·lacions regulen al màxim l'entrada i sortida de persones.