Més d'un centenar de petits pagesos de l'entorn de Sant Pere Pescador van unir les seves forces als anys 70 del segle passat per distribuir la fruita que cultivaven. Així va néixer la cooperativa Fructícola Empordà, que avui dia és una societat limitada amb 25 socis i que produeix 26 milions de quilos de Poma de Girona, reconeguda com una Indicació Geogràfica Protegida.
Cinquanta anys de treball al camp que han estat testimoni de la seva evolució: "Ja no ens hem d'imaginar el pagès amb el barret de palla, ara som empreses i empresaris molt professionals". Tot plegat per aconseguir un producte de qualitat i molt reconegut, una poma marcada per la brisa del Mediterrani i els vents dels Pirineus.
La poma de Girona
Tot i que ara la Poma de Girona és una Indicació Geogràfica Protegida, no fa tants anys de la vinculació d'aquesta terra amb la fruita. Miquel Roig, actual director general de Fructícola Empordà, ho explica: "Als anys 50 és quan comencen les primeres plantacions de pomes, de productors molt petits, després que un pagès en veiés per França".
Eren petits productors que amb els anys van decidir unir-se per comprar maquinària conjuntament. Més endavant, veuen que necessiten una organització conjunta per comercialitzar la fruita. "Si no era una guerra i cadascun anava pel seu compte. Volien fugir d'aquesta guerra", explica Roig. Va ser el naixement de la cooperativa als anys 70, amb uns 130 socis que cultivaven 1,5 milions de quilos de fruita.
La unió fa la força
"La unió feia que tinguessin més força de distribució", destaca el director general de Fructícola Empordà. Els facilitava una economia d'escala per aconseguir reduir costos. Durant les primeres dècades es venia sobretot a mercats centrals, com Mercabarna o Mercagirona.
Als anys 80 es va viure un altre moment important, amb la creació de la fundació Mas Badia amb altres cooperatives per impulsar investigació privada sobre sistemes de cultiu: "Va permetre evolucionar en varietats i tècniques".
Roig: "Estàvem més acomodats"
Només cinc dècades després de començar-ne el cultiu, la Unió Europea va concedir la Indicació Geogràfica Protegida de la Poma de Girona, una indicació de qualitat que posa en valor el producte. "Ens va donar molt renom", celebra Roig, que descobreix els secrets del producte: "Tenim un clima especial, entre els Pirineus i el Mediterrani, que ens dona una poma més sucosa, més cruixent i millor conservació":
Però la cooperativa anava cada vegada pitjor i cap a l'any 2003 estava immersa en una forta crisi. El sector havia canviat, la venda a granel havia decaigut i els productors de Fructícola Empordà no havien impulsat les modernitzacions necessàries. "Estaven més acomodats", reconeix el director general. Eren necessàries grans inversions per posar-se al dia i molts petits productors no les podien assumir. Per això, una vintena de socis van crear la SL i van començar a invertir.
El rellançament de Fructícola Empordà i les claus de l'èxit
"Des de llavors hem aconseguit capgirar el mitjó", celebra Roig. Dels socis originals en queden molt pocs i molts van desaparèixer amb la transformació a Societat Limitada. De fet, Fructícola Empordà van ser pioners a adquirir noves maquinàries i en tecnologia per conservar la fruita. Una gran inversió, vol remarcar Miquel Roig, que es va poder fer gràcies a la confiança de CaixaBank: "Van creure en el projecte, altres bancs no en van voler saber res".
Paral·lelament, l'empresa va anar abandonat els mercats centrals i va mirar cap als supermercats. Un canvi que valora molt positivament, ja que assenyala que les fluctuacions de preu dels mercats eren molt especulatius. En canvi, les grans superfícies els ofereixen un preu fix i una demanda mantinguda. Però per treballar-hi has d'oferir bon servei i molta confiança, dos valors que reivindica Roig: "Les claus de l'èxit són el producte excel·lent i un servei excepcional". Un servei excepcional que aconsegueixen amb un "equip compromès": "Tenim gent molt apassionada".
Una poma única a reivindicar
Fructícola Empordà ha portat fins a l'extrem la seva innovació, també en les varietats. De fet, és l’únic productor i comercialitzador de poma Tessa que hi ha a l’Estat espanyol. "Les noves varietats són seleccionades perquè tenen trets diferencials, són més fàcils de produir, tenen millor sabor i millor color", explica. Tot plegat, per aconseguir conquerir el públic jove, que en general s'allunya de la fruita i verdura.
Miquel Roig també vol dirigir-se a la ciutadana: "El consumidor coneix poca cosa de la Poma de Girona, en general hi ha molt poca cultura de producte". Per això demana que tothom s'hagi de conscienciar en "consumir producte local": "És estratègic, alimentes tota la cadena social".
Una oda als productors locals que Fructícola Empordà té al seu ADN, tot i que tot hagi canviat: "Abans era molt més romàntic i ara és molt més professional. No té res a veure un productor dels anys 70 que amb el d’ara. No és el pagès amb el barret de palla. Són empreses i empresaris. És molt professional". Una professionalització que ha permès a Fructícola sobreviure durant cinquanta anys i ser un dels abanderats de la Poma de Girona.