• Empresa
  • La fuga d’empreses de Lleida a l'Aragó: quina és la realitat?

La fuga d’empreses de Lleida a l'Aragó: quina és la realitat?

L'atenció personalitzada del govern aragonès, l'agilització de tràmits burocràtics i la proximitat entre territoris fomenten noves inversions empresarials fora de Catalunya

 L'agilització de tràmits burocràtics és un dels punts forts de l'economia aragonesa | iStock
L'agilització de tràmits burocràtics és un dels punts forts de l'economia aragonesa | iStock
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Lleida
24 de Gener de 2025

Per què hi ha empreses que continuen traslladant la seu des de Lleida a la veïna Aragó? Quina és la realitat actual? En una setmana marcada pel retorn del Banc Sabadell a Catalunya després de la seva marxa durant la tardor de 2017 a Alacant, la fuga d'empreses lleidatanes més enllà de la Franja d'Aragó és sempre un tema recurrent. A l'espera de conèixer les xifres més recents, un equip d’investigadors de la Universitat de Lleida i la UPF Barcelona School of Management va extreure les dades necessàries del registre mercantil per arribar a la conclusió que del 2015 al 2020 un total de 428 empreses van canviar la seu social; se’n van anar de la demarcació de Lleida i no han tornat. Gairebé el 40% d'elles havien marxat a Barcelona, mentre que el 19% restant a l'Aragó, que correspon a una xifra de 81 companyies que van traspassar cap a Saragossa. I, entre els motius principals per prendre la decisió d'anar a la comunitat autònoma del costat: raons de caràcter més polític -sobretot durant el procés independentista- i econòmic, com ara l’agilitat administrativa, la predisposició que troben en els responsables públics i la disponibilitat de sòl industrial.

 

Jesús Torrelles, president de Pimec Lleida, explica a VIA Empresa que un altre element decisori de la marxa empresarial té a veure amb les inspeccions i controls reiteratius per part de l'administració pública a les empreses lleidatanes. "Moltes d'elles, entitats de mitjana i gran envergadura, reben visites anuals a causa de la seva dimensió i el cupó reduït que hi ha a la zona i això els causa molts maldecaps". A més, Torrelles destaca la bona rebuda dels empresaris lleidatans quan s'instal·len a l'Aragó, ja que, segons ell, els maños els diuen textualment: "señor catalán, bienvenido. ¡Qué bien que se instale en nuestra zona para traer riqueza!". Segons relata el membre de Pimec, els polítics aragonesos que estan al capdavant de les administracions ràpidament es "posen medalles" per l'aterratge d'empreses catalanes i envien a personal qualificat que ajudi els emprenedors a implementar-se a la zona en pocs mesos. 

Del 2015 al 2020 un total de 428 empreses lleidatanes van canviar la seu social, majoritàriament a Barcelona i l'Aragó

Entre les companyies de la província de Lleida que van traslladar els seus centres productius a l'Aragó hi ha el cas de l'empresa de maquinària agrícola Niubó, que el 2018 van acusar la falta de sòl industrial i les traves administratives per instal·lar-se a Fraga. A Cocedero de Mariscos els va succeir el mateix el 2006 i van destacar que hi havia un "escàs interès de les administracions catalanes per retenir-los al territori".

 

A Early Cherry, que es tracta d'una empresa agrícola i ramadera, es van traslladar durant la tardor del 2017 a Sariñena, com també l'organització Baltrail que es dedica a les activitats immobiliàries i van deixar enrere Almacelles, a escassos quilòmetres de Huesca i es van establir a Zaidín. Altres organitzacions que s'han mogut de territori són Bewi Farm, centrats en la indústria porcina, que va marxar de Tàrrega per instal·lar-se a Alfambra o Aitosecos, una empresa alimentària que es va mudar d'Aitona per anar a Fayón, a menys de mitja hora en cotxe d'una "frontera fictícia". 

Dins de les singularitats del teixit econòmic del 2023 a la província de Lleida, les xifres no són bones. Si es mira el detall, la província lleidatana té la xifra més baixa d'empreses des de l'any 2004. Així ho constata el Directori Central d'Empreses (DIRCE) que ha fet públic l'Institut Nacional d'Estadística. En concret, situa el global a 31.595, la xifra més baixa des del 2004, quan eren 31.515. Només en un any s'han perdut 1.812 companyies i representa el tercer exercici seguit amb un descens en el nombre de negocis dels quals té constància l'estadística a la demarcació. El gruix d'empreses que existeixen a Lleida són autònoms, amb 16.872 integrants, la qual cosa suposa més de la meitat del mapa empresarial de la demarcació. Les petites i mitjanes empreses són la majoria i tan sols 111 empreses compten amb plantilles que superen els 100 treballadors.

Xifres actuals: la província lleidatana té la xifra més baixa d'empreses des de l'any 2004 i tan sols 111 empreses compten amb plantilles que superen els 100 treballadors

Si es mira més enllà de Lleida, en els darrers nou anys i mig, un total de 657 companyies catalanes s'han mudat a Aragó, més de la meitat (336) en només dos exercicis, 2017 i 2018, el període més intens amb l'auge del procés independentista, segons el Registre Mercantil. El camí contrari l'han emprès una mica més de 200 societats en aquest període.

Què hi ha darrere de l'entrada de BonÀrea a l'Aragó?

Imatge àrea de la plataforma agroalimentària de BonÀrea a Épila | BonÀrea
Imatge àrea de la plataforma agroalimentària de BonÀrea a Épila | BonÀrea

A la comarca de la Segarra i al municipi de Guissona hi ha la seu del supermercat català que més factura de tots: BonÀrea, amb 2.720 milions d'euros i 81 milions en beneficis. Durant els últims anys el grup ha estat protagonista perquè al municipi aragonès d'Épila (4.500 habitants) ha realitzat la inversió estratègica més gran durant els seus 65 anys d'història. De fet, la comunitat aragonesa s'ha convertit en un dels punts clau en el creixement de la companyia per tot Espanya a través de nombroses obertures de botigues, però també pel centre alimentari d'Épila amb el qual es culminarà la integració vertical a l'Aragó. 

En la construcció del complex de BonÀrea a Épila ja s'han invertit 200 milions d'euros i se n'hi destinaran 30 milions més

La construcció d'aquest complex continua avançant d'acord amb la planificació prevista, segons expliquen en diversos comunicats, i amb vista a abordar totes les etapes de la cadena de valor i processos: des de la fabricació dels pinsos, la cria i engreix d'animals, la transformació i l'elaboració dels productes fins a la distribució i venda directa mitjançant les botigues BonÀrea. En la construcció d'aquesta plataforma, a finals del 2023, ja s'han invertit uns 200 milions d'euros. Pel que fa a l'ocupació, ja hi treballen al voltant de 100 professionals, xifra que anirà augmentant de manera progressiva a mesura que entrin en funcionament les noves naus i processos planificats. A més, durant el 2024 també van anunciar que hi destinaran 30 milions més per apostar per noves naus de líquids i de menjar per a mascotes i animals. 
 

Les solucions? Entre la fi de la burocràcia i més ajuts

L'Aragó s'ha convertit en un pol d'atracció per les empreses lleidatanes | EP
L'Aragó s'ha convertit en un pol d'atracció per les empreses lleidatanes | EP

Com es pot solucionar el traspàs d'empreses d'un lloc a un altre? Què significa viure prop d'una frontera? El president de Pimec Lleida té clar que cal una reducció de la pressió fiscal que "està ofegant les empreses a tots els nivells". També deixar enrere els controls i les inspeccions generalitzades a les empreses i optar per documents d'autoresponsabilitat. També afegeix que sovint té la sensació que s'implementa a una part de la societat catalana que l'empresari és el "dolent de tot", ans al contrari, quan les empreses són "necessàries per tirar endavant el país". 

Oncins (Fecom): "A Catalunya, per voler ser garantistes, hem complicat molt les coses per a les empreses"

"En aquests moments tenim un problema amb l'agilització dels processos, i a l'Aragó s'han esforçat en això i han posat facilitats per tal que les empreses d'arreu de Catalunya s'hi estableixin", afegeix el president de la Federació del Comerç de Lleida (Fecom), Rafel Oncins. El que ha succeït, a parer d'Oncins, és que "a la nació catalana, per voler ser garantistes, hem complicat molt les coses per a les empreses". "Les oportunitats no les pots estar esperant 10 anys. Tenim empreses del sector comerç que han tardat una dècada a tenir un permís per obres. I, sobretot, si has fet la inversió, no pots estar 10 anys sense treure'n cap fruit", conclou.

D'aquí que diversos empresaris lleidatans, consultats per VIA Empresa, celebressin la posada en marxa del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) que va exhibir força en un acte amb 300 entitats adherides durant el novembre de 2024 i va reclamar un pas endavant per a una administració més eficient. I un crit unànime per aturar la burocràcia a l'Administració: hi ha hagut 411.804 noves normes en tan sols 42 anys.

En la presentació de l'informe de la UPF, esmentat al principi de l'article, també es va recomanar millorar les infraestructures i invertir en les estructures viàries de la província. També demanen aconseguir una connexió amb els corredors ferroviaris i donar nous usos a l'aeroport de Lleida-Alguaire. També consideren que cal assegurar un nivell òptim de telecomunicacions per a tota la província. Per als experts cal afavorir l'agilitat administrativa, a través d'una oficina d'atenció a l'emprenedor que actuï com a "finestreta única", la monitorització de les empreses que tinguin dificultats (per ajudar-les a temps) i la creació d'un pla supramunicipal que trameti els projectes empresarials d'interès general. 

A més, durant aquesta setmana, el president de la Comissió d'Indústria de Cecot, Miquel Àngel Cerdà, ha sumat una preocupació més per a l'economia catalana: la pèrdua de teixit industrial: "Molts empresaris catalans estan invertint a comunitats autònomes properes com a Aragó, i aquesta és una tendència que hem de revertir amb la Generalitat". Assegura, també, que la indústria catalana pateix un problema de relleu generacional que conclou amb "empreses que tanquen o que es venen i, malauradament, les que es venen és a fons d'inversió, que després les acaben movent a un altre territori o tancant també". 

"El diner és poruc i les inversions tendeixen a ser prudents. Si un empresari ha de venir a invertir a Lleida i veu inseguretat jurídica i moltes complexitats burocràtiques, l'operació no anirà gens bé", finalitza Torrelles.