Fundadors acomiadats

Els casos més escandalosos, tant locals com internacionals, de fundadors que van ser acomiadats de la seva pròpia empresa

Jack Dorsey (Twitter), Steve Jobs (Apple), José Figueras (Figueras), Mikel Urmeneta (Kukuxumuxu), Martin Eberhard (Tesla) i Andrew Mason (Groupon)
Jack Dorsey (Twitter), Steve Jobs (Apple), José Figueras (Figueras), Mikel Urmeneta (Kukuxumuxu), Martin Eberhard (Tesla) i Andrew Mason (Groupon)
Barcelona
14 de Juliol de 2022
Act. 14 de Juliol de 2022

"Després de quatre anys i mig intensos i meravellosos com a CEO de Groupon, he decidit que m'agradaria passar més temps amb la meva família. És broma, avui m'han acomiadat. Si t'estàs preguntant per què és que no has parat atenció". Amb aquest tuit carregat d'humor Andrew Mason anunciava l'any 2013 que el president de la junta directiva de Groupon, l'empresa que ell mateix havia fundat cinc anys enrere, l'havia expulsat de la companyia. El tuit, però, no acabava aquí. Mason relatava una sèrie de mals resultats dels últims mesos per acabar dient: "els esdeveniments de l'últim any i mig parlen per sí mateixos. Com a CEO, en sóc responsable". No és fàcil crear un imperi de dos bilions de dòlars en dos anys, però encara és més difícil mantenir-se en el cim.

El mateix dia que Mason va publicar aquest tuit, les accions de Groupon van començar a recuperar-se i estabilitzar-se. Mason era la poma podrida de la seva pròpia empresa. Arrossegava escàndols de comptabilitat, la caiguda de l'empresa a borsa, incompliment de lleis, anuncis publicitaris de mal gust... Però aquesta taca a l'historial no l'ha frenat per seguir emprenent: va fundar Detour l'any 2013 i Descript l'any 2017. La primera la va vendre el 2018 a Bose Corporation i a la segona encara hi és al capdavant, amb un equip de 90 persones.

La història de Mason té cert toc d'humor i amaga un valor: la honestedat, a l'hora de reconéixer els errors. No tots els fundadors que han sigut acomiadats per la seva pròpia empresa reaccionen de la mateixa manera. Repassem els casos més escandalosos, començant pel més conegut, Steve Jobs, i acabant per casos més propers, com el de Mikel Urmeneta de Kukuxumusu o dels tres fundadors de Verse, Borja Rossell, Álex Lopera i Darío Nieuwenhuis 

L'anada i tornada de Steve Jobs

Steve Jobs va ser acomiadat d'Apple, l'empresa que ell mateix va fundar juntament amb Steve Wozniak i Ronald Wayne, per anys més tard tornar per la porta gran com a CEO de la companyia. El van acomiadar gairebé 10 anys després de fundar la companyia, quan aquesta comptava ja amb 4.000 treballadors i Jobs s'havia convertit en el multimilionari més jove del món, amb 27 anys. Apple havia viscut un període d'esplendor, però, Macintosh (actualment conegut com a mac), que era la gran aposta de Jobs, no estava complint amb les expectatives comercials. Va ser John Sculley, a qui ell mateix havia fitxat dos anys enrere, l'encarregat de treure'l de la direcció de Macintosh. 

A Steve Jobs en veritat no el van acomiadar de l'empresa, però fer-lo a un costat del seu gran projecte va ser una manera de convidar-lo

En veritat no el van acomiadar de l'empresa, però fer-lo a un costat del seu gran projecte va ser una manera de convidar-lo a prendre la decisió de marxar. Poc temps després va comprar Pixar (que en aquell moment es deia Graphics Group, de Lucasfilm) i Va fundar NeXT Computer, una companyia que, de fet, anys més tard va servir per salvar a Apple. Els inicis d'ambdues empreses no van ser fàcils, però finalment sí que va aconseguir portar-les a l'èxit: si quan Jobs va adquirir Pixar va pagar 10 milions de dòlars, quan la va vendre a Disney el 2006 ho va fer per 7.400 milions de dòlars; i NeXT va ser la moneda de canvi per aconseguir que Jobs tornés a Apple -en un moment en què la companyia estava en bancarrota- com a director interí, l'any 1997. Sota la seva direcció, Apple va llançar al mercat l'iPod (2001) l'iPhone (2007) i l'iPad (2010). Steve Jobs va seguir en el càrrec fins pocs mesos abans de la seva mort, l'octubre del 2011.

Martin Eberhard, la història obscura de Tesla Motors

Si bé tots pensem en Elon Musk quan parlem de la direcció de Tesla Motors, la companyia en veritat va tenir cinc fundadors: a més de Musk, les altres quatre arestes de l'estrella van ser Martin Eberhard, JB Straubel, Marc Tarpenning i Ian Wright. En un inici, Musk va quedar com a president de la companyia, Eberhard com a CEO i JB Straubel com a CTO. Però només cinc anys més tard (2008), va ser degradat com a director de tecnologia i, més tard, convidat a marxar. 

Eberhard: "No estic gens content amb la forma en la qual m'han tractat"

L'acomiadament d'Eberhard no va ser pas amistós i va transcórrer amb demanda inclosa. "No estic gens content amb la forma en la qual m'han tractat, i no crec que aquesta fos la millor manera de dur a terme la transició ni per a Tesla Motors, ni per als clients de Tesla (pels quals encara tinc una gran responsabilitat), ni per als inversors de Tesla", va declarar Eberhard aquell mateix agost. 

El Jobs de Jack Dorsey

La llavor de Twiiter va néixer del fracàs d'Odeo, una startup de podcasts que va fer caiguda quan Apple va apostar pels podcasts a iTunes. Els quatre fundadors van ser Jack Dorsey, Biz Stone, Evan Williams i Noah Glass, presents també a Odeo. El primer tuit de Twitter (en aquell moment Twttr) el va publicar Dorsey, el març del 2006: “Just setting up my twttr” (solament configurant el meu Twttr). Només un any després, quan Twitter va passar a ser oficialment una empresa independent d'Odeo, ho va fer amb Dorsey al capdavant, com a CEO.

Però dos anys després de la fundació de Twitter, els desacords entre Williams i Dorsey es van intensificar i aquest va demanar l'expulsió de Dorsey. "Pots ser modista o CEO de Twitter, però no pots fer les dues coses a la vegada", va criticar Williams sobre la direcció de Dorsey. El cofundador expulsat, a més de no haver aconseguit resoldre certs problemes tècnics de seguretat de la companyia, acabava d'hora habitualment la seva jornada laboral per anar a classes de disseny de moda o de ioga, hàbit que no era ben vist per tothom a la companyia. 

Jack Dorsey: "No estic segur de si ho sap algú, però he renunciat a Twitter"

Dorsey va tornar a la companyia, l'any 2015, de la mateixa manera en què ho va fer Jobs, com a director interí, i va trigar només dos mesos en va agafar el comandament oficial. En el temps que va estar fora de la xarxa social va crear el servei de pagaments mòbils Square, com Jobs amb Pixar i NeXt. 

El final de Dorsey amb Twitter, però, no ha estat com el del gurú d'Apple. El cofundador de la xarxa social va anunciar el passat mes de novembre que deixava el càrrec de CEO de la companyia, òbviament a través d'un tuit: "No estic segur de si ho sap algú, però he renunciat a Twitter". Ho ha fet deixant a Parag Agrawal, ex CTO de la xarxa, com a successor, i amb un objectiu personal: dedicar-se a Square, que recentment ha passat a dir-se Block. 

Verse i el triangle amorós amb Dorsey

La història de Verse ha d'explicar-se tot seguit de la de Twitter perquè justament Dorsey va comprar l'empresa, a través de Square, fa poc més d'un any, per un valor -no confirmat- de gairebé 50 milions de dòlars. L'objectiu de la compra va ser entrar al mercat fintech europeu, mantenint la independència de Verse i al seu conseller delegat, Bernardo Hernández, exdirectiu de Google i Yahoo.

Dorsey va comprar Verse, a través de Square, fa poc més d'un any

S'ha de tirar una mica enrere en el temps per conèixer la història dels fundadors i el seu triple acomiadament. La startup va ser fundada l'any 2015 per Borja Rossell, Álex Lopera i Darío Nieuwenhuisi, però només dos anys després, el consell d'administració -liderat per accionistes externs- va decidir apartar-los de la gestió de la companyia per incomplir els objectius de creixement marcats. Va ser en aquell moment que Hernández va posar-se al capdavant de la fintech barcelonina, primer com a director interí i després com a oficial.

Urmeneta i els dibuixos prohibits de Kukuxumuxu

La marca espanyola Kukuxumuxu va ser fundada per tres amics l'any 1996: Gonzalo Domínguez, Koldo Aiestaran i Mikel Urmeneta, aquest últim com a creatiu del grup. En un moment de crisi, l'any 2014, l'empresari Ricardo Bermejo compra el 66% de les participacions de l'empresa a Dominguez i Aiestaran, quedant-se Urmeneta amb el 33% restant. Però ambdós no es van acabar d'entendre i Bermejo va acomiadar Urmeneta l'any 2016 de la companyia que ell havia fundat.

Però la història no acaba aquí: Urmeneta, que era el creador artístic dels dibuixos i personatges de Kukuxumuxu, va estar tres anys de judicis i denúncies amb Bermejo per aconseguir dibuixar o utilitzar els personatges que ell havia creat -com el famós toro-, però sense copiar les més de 8.000 il·lustracions que va vendre amb la seva participació. Fins a aconseguir-ho, durant un temps l'artista va tenir prohibit dibuixar qualsevol escena que es pogués assemblar a les il·lustracions de Kukumuxu.

Les diferents versions de Men's Wearhouse

"La junta ha escollit, inapropiadament, silenciar les meves preocupacions eliminant-me com a director executiu", va denunciar George Zimmer, fundador de la marca de roba masculina Men's Wearhouse. Zimmer va fundar la companyia l'any 1973 i va ser el CEO fins al 2011. Després va exercir de director executiu fins al 2013, moment en què la junta el va acomiadar per motius de diferències en l'estratègia comercial de la companyia. L'acomiadament va venir acompanyat d'una forta caiguda de les accions Men's Wearhouse.

Zimmer: "La junta ha escollit, inapropiadament, silenciar les meves preocupacions

L'explicació que va donar la junta, però, difereix de la de Zimmer. L'òrgan va argumentar que el fundador de l'empresa tenia "dificultats per acceptar el fet que Men's Wearhouse és una empresa pública amb una junta directiva independent i que no ha fet de director executiu durant dos anys". 

José Figueras, fora de la butaca

El cas català del grup Figueras també va acabar als Tribunals de justícia. L'empresa de Lliçà d'Amunt coneguda per haver fabricat i instal·lat butaques a espais emblemàtics de tot el món (com la sala dels Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra, la Filharmònica de París o la sala de premsa de la Casa Blanca), està controlada pel fons de capital risc Abac Capital des del 2015, any en què l'empresa estava en preconcurs de creditors. Tot just després de l'adquisició, el seu fundador, José Figueras, comptava amb el 40% de les participacions, però aquest percentatge es va anar reduint, primer en un 20% i posteriorment fins al 0%.

Segons Figueras, Abac Capital hauria realitzat una "discutible operació acordió" per deixar-lo fora de l'empresa. És a dir, hauria rebaixat el capital per veure's obligat a dur a terme ampliacions de capital i així restituir l'equilibri patrimonial de l'empresa.