Cristiano Ronaldo o Lionel Messi "són l'excepció de l'excepció". "Pocs futbolistes són capaços de generar els ingressos suficients per decidir, quan es retiren, si volen treballar o no. No tots són Gerard Piqué o Albert Serrano, amb negocis propis o emprenedors. La majoria necessita reorientar-se laboralment i professionalment per continuar amb la seua vida. Jugar al futbol és un somni fantàstic, però té data de caducitat". Ho explica l'exfutbolista i vocal de la junta directiva de l'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), Xavier Oliva. L'entitat, que agrupa 9.000 jugadors i que fins ara es dedicava més a tasques sindicals (revisar que s'acompleixen els contractes), obre una important nova línia: el dia de després, la transició laboral dels futbolistes. Penjar les botes no és la fi i sí, hi ha vida després del futbol.
Molts futbolistes s'han d'enfrontar al mercat laboral amb 35 o 40 anys i sense experiència, més enllà de l'esportiva. Per ajudar els seus afiliats, l'AFE ha començat a treballar en formació, orientació laboral, autoocupació i emprenedoria. Acaben de signar un conveni amb Lanzadera per promoure el desenvolupament d'idees i la seua transformació en realitats empresarials com a eixida professional després de deixar el futbol. AFE estudia i analitza les propostes i ajuda a enforcar-les i a inscriure-les a les convocatòries.
"Altres futbolistes s'han reciclat com a taxistes o en assessories. Tots tenim una segona afició després del futbol"
Alguns futbolistes retirats i d'altres que estan en la recta final de la carrera ja han presentat projectes a l'acceleradora valenciana, on segueixen els mateixos terminis habituals. "Vam mirar acceleradores per tota Espanya per buscar la que podia donar un millor servei als nostres afiliats. Lanzadera fou la nostra elecció perquè, en termes futbolístics, té el millor camp, les millors instal·lacions i el millor baló. Ho tens tot allà", destaca Oliva. Els seleccionats, a més, comptaran amb una dotació econòmica d'AFE i accés a material i instal·lacions esportives i oficines per al disseny, fabricació i elaboració de prototips dels productes.
Futbolistes al mercat laboral: fortaleses i febleses
Com déiem, la professió del futbolista té dos grans hàndicaps: la data de caducitat i la falta d'experiència laboral. És cert que molts aposten per continuar lligats a la gespa, com a entrenadors o directors esportius. Però també és una realitat que no hi ha espai per a tots i les places són molt limitades. "Hi ha 20 banquetes d'entrenador no per a Espanya, sinó per a tot el món, perquè ací venen els millors de tot el món", observa el vocal de la junta directiva d'AFE.
David Aganzo, vocal de la junta directiva d'AFE i Javier Jiménez, director general de Lanzadera
Per això, s'han de buscar alternatives. Xavier Oliva parla de la importància de la planificació, de ser conscients des de l'inici que el partit, algun dia, acabarà. Afortunadament, la tecnologia ha afavorit estudiar a distància i hui són molts els futbolistes que compaginen la seua carrera esportiva amb formació, FP o una carrera universitària. "El problema és que coincideixen els moments acadèmics més importants, els exàmens, amb els esportius, la fi de la temporada. Necessites molta dedicació tant per als estudis com per a la feina, perquè t'ho jugues tot: l'ascens o el descens, continuar en aquest equip o en altre si se t'acaba el contracte...", explica.
Els exfutbolistes entren en un mercat sense experiència i opten a la mateixa feina que persones que fa 15 anys que hi treballen. Però no tot són inconvenients. Els jugadors tenen unes habilitats específiques que han de saber vendre en el seu accés al món laboral. "Estem acostumats a estar sotmesos a molt estrès i a molta pressió i a prendre decisions molt ràpides. Tots els caps de setmana passem un examen. Som prou persistents, tenim molta capacitat de resiliència, sabem treballar en equip i les ganes d'aconseguir objectius es queda impregnat en l'ADN després de tants anys de competició. A més, tenim dots de lideratge, sabem gestionar el grup i fem tasques d'intermediació amb mitjans de comunicació i amb el club. Quan es viuen situacions difícils o estressants dins d'una empresa, els exfutbolistes es comporten millor, estan més tranquils", detalla Xavier Oliva.
Als Estats Units els esportistes professionals o els militars "són perfils que agraden molt a les empreses" per les seues habilitats"
El vocal de la junta directiva d'AFE assegura que en altres països com els Estats Units els esportistes professionals o els militars "són perfils que agraden molt a les empreses" per totes aquestes habilitats. "Aquesta cultura cal introduir-la en Espanya. Aporten habilitats difícils de trobar en el mercat, i el futbolista ha de saber vendre això que el fa únic", afegeix.
En el futbol espanyol no tots poden viure de la pilota. En Primera i Segona Divisió tots s'hi dediquen de forma professional, però ja en 2a B, i en funció de les aspiracions del seu club, alguns han de compaginar la gespa amb una altra feina; en Tercera Divisió això és més habitual. En les categories més baixes alguns busquen eixides en el mercat asiàtic (Xina, especialment), on paguen millor i poden accedir a "una experiència vital on aprenen un idioma i obren la ment".
Oliva apunta que aquests futbolistes que estan més acostumats a compaginar el camp amb una empresa o feina ho tenen després més fàcil a l'hora de fer la transició laboral. En tot cas, recorda que si una cosa bona té el futbol "és la gran quantitat de gent que coneixes i els contactes que fas".
L'exporter Sánchez Broto, un exemple empresarial
Quan se li pregunta a Xavier Oliva per un cas d'èxit empresarial d'exfutbolista, la primera persona que li ve al cap és Francisco Javier Sánchez Broto, qui fora porter en equips com el Real Zaragoza, Villarreal CF, CD Castellón, Getafe CF o Celtic Glasgow. Durant la seua estada en Escòcia va idear un projecte de botiga especialitzada en material específic per a porters.
La idea es va materialitzar en Soloporteros, que es va transformar en Futbol Emotion en juny de 2016 i hui compta amb 19 establiments en l'Estat espanyol i un en Lisboa (Portugal). Ha ampliat el seu catàleg a la resta de jugadors de futbol i futbol sala -amb afegits l'organització de campus i escoles- i al món del running. Ha rebut premis com l'e-Commerce Awards 2014 i 2015 a la millor botiga online d'esports d'Espanya pel Club Ecommerce i finalista a la millor Webshop espanyola en 2016.
"Altres futbolistes s'han reciclat com a taxistes o en assessories. Tots tenim una segona afició després del futbol: es tracta de veure com viure d'això. El que tenim és molta capacitat d'adaptació", subratlla Oliva. Acabada la temporada començarà, segur, una nova.