Aquest és el primer capítol d'una sèrie d'articles que volen donar resposta a diferents preguntes que ens han fet arribar els lectors de 'VIA Empresa' sobre l'empresa familiar. Tens més preguntes sobre l'empresa familiar? Ens pots enviar un correu a lectors@viaempresa.cat.
Tenen futur les empreses familiars?
El 86% de les empreses catalanes són familiars. Sense l'emprenedoria de persones que volen començar o continuar empreses, jugant-se el seu patrimoni, no hi hauria progrés. És important defensar i transmetre als continuadors tot el de bo que té ser empresari. L'empresari de principis del segle XX no és el mateix que el d'avui; i el del dia de demà serà en moltes coses diferents, les empreses familiars també hauran d'adaptar-se als canvis.
I les empreses familiars petites?
La qüestió no és si són grans o petites, sinó bones o dolentes. La dimensió pot donar avantatges, però també inconvenients. Clar que si l'empresa és molt gran el problema és de l'estat, no teu. El que és clau és la capacitat d'adaptació i inclús anticipació, als canvis. En aquest sentit la capacitat de lideratge és important
Que s'ha de fer davant el canvi de circumstàncies durant l'execució del pla de relleu?
En el camí cap al port de destí, cap al nord, hem d'adaptar-nos al terreny; a l'entorn. Poden haver-hi imprevistos, interns o externs; pensem en l'accident de German-wings o en la covid. A vegades el que s'ha de modificar no és tant el pla com els mateixos objectius. Si la família empresària comparteix un motiu per planificar, per continuar junts, una visió i uns valors, podrà modificar amb consens.
Si la família empresària comparteix un motiu per planificar, per continuar junts, una visió i uns valors, podrà modificar amb consens
És millor facilitar la sortida dels socis familiars que volem marxar, o és millor intentar que es quedin?
S'ha d'analitzar cada cas concret. Quins són els motius reals de la separació? Continuar junts ha de ser una opció, no una obligació; això no sempre es té clar. Hi ha qui considera una traïció que un soci demani la separació. El codi civil diu que "ningú està obligat a romandre en societat". La separació pot ser la solució menys dolenta si hi ha conflictes personals greus. La separació pot ser adequada per mantenir un "dividend per càpita raonable". La separació pot detraure recursos de l'empresa, perquè a més a més de justa pel que se'n va, ha de ser viable per a l'empresa. El pitjor pot ser un soci a disgust.
Què fer amb els membres de la família sense interès ni formació, que tenen els mateixos drets pel fet de ser propietaris?
Tractar d'implicar-los en el projecte, i si no és possible donar-los una sortida, en algun cas, necessària. S'ha de planificar la incorporació dels futurs propietaris. Això no vol dir necessàriament treballar, ni entendre un balanç. Per ser propietari d'una empresa familiar és necessari conèixer i estimar l'empresa. El balanç mira al passat, no ens dirà la posició estratègica adequada el dia de demà; pot ser, el que necessita l'empresa és visió de noves tecnologies, per exemple. Els familiars han de tenir el coneixement adequat al seu nivell d'incorporació; tenint en compte que no és la mateixa direcció, govern i propietat.
Que fer perquè els plans estratègics no es quedin al calaix?
Els plans són paper, quan comença la batalla el pla canvia. Fer seguiment de forma periòdica és necessari per veure les desviacions i actuar al respecte, bé canviant el pla o els objectius. Perquè el pla no es quedi al calaix és essencial posar fites amb calendari. Un extern pot ajudar a fer el seguiment objectiu del pla.
En moments d'incertesa és convenient tenir molts inputs diferents?
El futur mai el sabem amb certesa. Tots portem unes orelleres de burro que ens limiten la visió de la realitat. Per tant és molt bo parlar amb gent de fora de l'empresa i de la família; amb la competència, amb altres sectors, altres països. Si som capaços de parlar amb els que es van pujar abans a l'onada podrem surfejar-la millor. A més a més l'empresari, encara que estigui rodejat de gent, pot tenir un autèntic sentiment de solitud en haver de prendre decisions entre alternatives a quina pitjor; i veure com ho afronten altres també pot ajudar. Els metges diuen que no s'han d'auto diagnosticar, perquè poden tenir una visió parcial. L'autodiagnòstic és necessari perquè canviem pel que veiem, però l'extern ajuda a contrastar. Moltes vegades pressuposem les causes. Si la qüestió és important, un segon diagnòstic és convenient.
Aclariment: aquestes respostes estan sotmeses al millor criteri i fetes amb la informació limitada que apareix a la pregunta; són indicacions genèriques que han de validar-se abans de la seva aplicació a un cas concret, tenint en compte totes circumstàncies del mateix.