Quan Joaquim Trias va tornar de la seva estada a Barcelona per aprendre l'ofici de flequer, difícilment hauria imaginat que la botiga que va decidir obrir a Santa Coloma de Farners el 1908 arribaria a convertir-se en una de les marques de galetes més conegudes de tot Catalunya. Molt menys encara que seria un deliri pels japonesos, ni que podria suportar una dura recessió econòmica amb números en positiu.
El 2008 no se'n van deslliurar de perdre part del negoci i van caure un 8%. El 2010 els ingressos van remunta un tímid 1% fins a assolir els 4 milions d'euros, però el 2013 han aconseguit seguir amb aquesta tendència fins a facturar 4.650.000 milions d'euros. I és que Galetes Trias ha aconseguit traspassar fronteres i ha passat de ser un producte estrella dins el territori català a créixer gràcies a la innovació i la internacionalització.
Una empresa d'arrels familiars
"Joaquim Trias era un senyor que va decidir renovar l'empresa familiar i deixar de fer pa per dedicar-se a les galetes. Va inventar-se quatre receptes diferents, les mateixes quatre galetes que avui encara venem sota el nom de Galetes Trias". Descripció breu i concisa, però suficient per fer-se una idea de com l'esperit tradicional és un dels elements que ha portat a l'èxit a aquesta companyia. En parla la directora comercial i d'exportació, Maria Trias, besnéta del creador de la marca i qui lidera ara la companyia juntament amb el seu pare i germà, tercera i quarta generació de la família.
"Originalment eren Joaquim Trias i el seu germà qui havien de donar continuïtat al negoci", explica la directora, "però per diverses discrepàncies va ser en Joaquim qui va decidir començar de zero i reobrir un local on hi havia abans una pastisseria i passar a centrar-se en les galetes, deixant de banda els queviures que fins al moment havien venut".
La bona embranzida que va agafar la botiga va fer que arribessin a la dècada dels 70 amb la tercera generació al capdavant i la necessitat de reinventar-se amb la implantació dels supermercats. Així és com es pren la decisió d'adquirir un terreny per construir-hi una nova planta més gran, on explica Trias que s'hi va instal·lar "un forn elèctric que permetia passar de fer galetes artesanals a industrials sense fer decaure la qualitat". Tot un encert a l'hora d'apostar per la innovació tecnològica que avui encara mantenen i que els ha permès arribar a ser líders al mercat.
Producte de proximitat i tecnologia innovadora
"Ara les galetes no són artesanals ni fetes a mà", repeteix Trias, "però la matèria primera continua sent bona i de proximitat". Assegura que només treballen amb ametlla mediterrània i que rebutgen els conservants i els additius. Únicament incorporen edulcorants artificials, un petit detall que no els permet etiquetar com a 100% naturals.
Així doncs, no hi ha més secret en el triomf de Galetes Trias que "la farina, l'ou, l'oli de l'ametlla i una mica de nata", enumera, però també en la maquinària: "En el nostre cas, automatitzar els processos va significar usar tecnologia pròpia. Les nostres galetes són molt diferents, pel que els mecanismes que hi ha al mercat no serveixen i hem de subcontractar enginyers per adaptar-los. Amb els neulets, per exemple, vam haver de fer una inversió important per tenir una màquina que els farcís i els emboliqués".
La innovació tecnològica arriba, fins i tot, a les fases de revisió i empaquetament. Un control de rajos X i un detector de metalls verifiquen que no hi ha cap impuresa, i un sistema d'injecció lenta de nitrogen permet que l'envàs tingui el marge d'un any de caducitat. L'anècdota d'aquests dos processos, apunta Trias, és que són tan singulars que fins i tot han cridat l'atenció d'enginyers del Japó.
Els avis i la capsa de llauna, la imatge de Galetes Trias
L'empresa té 30 galetes i 80 referències diferents entre paquets , bosses i pots a granel. Però tot i la diversitat amb què compten, les capses de llauna han sigut un referent, i continuen sent-t'ho.
Del seu potencial en van saber fer negoci fa vora 20 anys amb el disseny dels envasos turístics: "El primer va ser el de Gaudí i Barcelona, molt buscat pels japonesos. Després van venir les capses de Girona, la Garrotxa, Santa Coloma de Farners... Això ens ajuda molt, ja que resolem el problema de ser un producte estacional, amb el 40% de les vendes al Nadal, i ampliem els ingressos a l'estiu".
Hi ha també capses per a les grans superfícies i per al petit comerç, diferenciades i adaptades al tipus de consumidor habitual en cadascun d'ells. Trias explica que va ser una demanda del sector gurmet i les botigues tradicionals al veure que els supermercats oferien els mateixos envasos que ells, però a un preu més reduït. Per posar-hi remei i evitar que caiguessin les vendes en aquest sector, es van crear formats diferents: "Canvia la presentació, és més luxosa i amb més varietat de galetes. És un extra que justifica el preu i que el comerç de barri agraeix".
I sigui quin sigui el format, no pot faltar el logotip amb els famosos avis. "Va ser un encàrrec a un pintor", relata l'encarregada comercial, "però que no va signar pel fet de ser una còpia d'un quatre anglès. A més, està modificat, perquè la capsa que els vellets duen a les mans era un cofre, i les galetes que s'hi veuen a sota eren monedes".
A la cerca d'un client més jove
En tota la història de l'evolució dels formats i les galetes de la marca gironina, prenen un paper destacat les darreres tendències en alimentació que han augmentat la demanda de productes ecològics i baixos en sucre. S'hi ha sumat amb una nova línia anomenada Triabé, amb unes galetes energètiques i unes altres de saciants. Malgrat tot, Trias reconeix que "no han funcionat massa".
A part d'adaptar-se a les noves necessitats del consumidor, l'objectiu d'aquesta línia de galetes sense sucre i sense gluten era la de captar un client més jove que Galetes Trias no té com a habitual. És una conclusió extreta de l'últim estudi fet per l'empresa, el que els va fer veure que "el comprador més fidel és de classe mitjana-alta, pel preu de les capses, i de 40 anys cap amunt". Després d'un primer intent fallit, la directora d'exportació avança que encetaran la tardor apostant per un nou format: "Una galeta ventall que anirà acompanyada d'un nou packaging amb menys quantitat, més barata i una imatge més moderna".
La passada edició de l'Alimentària 2014 ha sigut un altre territori on s'ha explorat l'alternativa del maridatge. La proposta que fan atrevir-se amb combinacions com galetes amb vi dolç, amb mató o amb anxoves. Alhora que es presenten com un plat curiós i atractiu pels paladars més atrevits, es converteixen en un col·laborador de les botigues que tenen a la venda alguns d'aquests productes complementaris.
Fer de la fàbrica i el museu una font d'ingressos
La planta de Santa Coloma de Farners està muntada de manera que qualsevol persona que vulgui pot visitar-la i veure a través dels seus vitralls com és el procés de producció de les galetes.
Al mateix edifici hi ha un museu amb visites gratuïtes, un lloc que, segons Trias, "aporta gran part de la facturació i promoció de la marca". "Venen 25 mil persones l'any, les que després acaben comprant a la botiga i fent d'ella una font d'ingressos important", afegeix.
El detall curiós de l'afluència de visitants es troba en la nacionalitat: "Tenim des de francesos fins a russos. De fet, ens hem convertit en una solució per les agències de viatges, els omplim una hora i mitja d'activitat i nosaltres podem posar a prova productes nous".
Pensant en un mercat global
"El 60% de la facturació prové de les vendes a Catalunya, mentre que del mercat exterior només obtenim el 8%. Realment exportem poc". La Xina i el Japó són els mercats més importants, però estan presents a diversos punts d'Europa i ara estan intentant enfortir el negoci a Vietnam i a Llatinoamèrica.
La directora d'exportació assegura que de manera habitual s'estableix contacte amb distribuïdors locals en les fires internacionals d'alimentació a les que acudeixen. Des de l'Alimentària de Barcelona, fins al SIAL de París o el Nuba de Polònia. Tot i això, hi ha casos destacables com el Japó, on van descobrir la potencialitat del mercat gràcies a les vendes per catàleg dels turistes que compraven les galetes com a souvenir i després es posaven en contacte amb l'empresa per saber on adquirir-les al seu país.
En un altre extrem es situen països de l'estil de Colòmbia, Uruguay i Canadà: "Descartem accedir-hi perquè demanen farines enriquides i fer una nova fórmula és una inversió massa grossa que no surt a compte".
Trias destaca també que el preu és sovint un impediment per fer negoci. Tanmateix, no pensen en aquest handicap, ni els preocupa, "si poguéssim fer les galetes a un preu més baix, vendríem més, però no serien les galetes de sempre".