Aquests dies de videoconferències “extreme” m’he dedicat a fer captures de pantalla dels meus interlocutors, no sempre amb el seu permís, per la meva col·lecció privada. La primera setmana va ser la setmana de les llibreries. Prestatgeries d’IKEA plenes de llibres amb alguns dels volums estratègicament col·locats, jo entre ells. Vaig aprofitar el primer cap de setmana de confinament per ordenar la llibreria amb el resultat que en les primeres videoconferències sortia buida i amb llibres amuntegats encara a mig classificar. Me’n vaig adonar just quan feia proves per entrar en directe al programa de TV3 Tot es mou i vaig haver de córrer a omplir-la per a que no es veiessin els forats (evidentment només hi vaig posar filosofia, metafísica i mecànica quàntica).
"Em fa l’efecte que podria passejar per moltes llars catalanes i la seva història sense haver-hi estat mai"
Passada la primera setmana la cosa va canviar. La gent va començar a moure’s per casa. Hi havia vida més enllà d’IKEA. Parets blanques minimalistes, quadres abstractes, litografies de Miró, sostres recuperats de volta catalana, cuines amb mobles alemanys, cuines de masia, sales amb sofà i fins i tot algun bany. Els escenaris van toranar a canviar fa dues setmanes coincidint amb el bon temps. Vaig començar la meva col·lecció d’exteriors terrats de la Barceloneta, del Gòtic, vistes a Montserrat, patis de planta baixa i parets de totxo.
I en paral·lel, una oferta desmesurada de conferències, seminaris, trobades, entrevistes, lectures de poesia, cançons en directe, en fals directe, gimnàstica, receptes de cuina i balls sincronitzats ens han ofert una vista privilegiada de com vivim els catalans. A tot això li hem de sumar la multitud de fotografies d’objectes oblidats que la gent ha trobat aquestes setmanes de fer dissabte perpetu. Cintes de cassette, mòdems, ràdios i walkmans. Em fa l’efecte que podria passejar per moltes llars catalanes i la seva història sense haver-hi estat mai.
Casualitats de la vida (i de la necessitat d’organitzar la llibreria) he recuperat un llibre del Bill Bryson que tenia pendent feia temps. Bryson és un escriptor britànic d’origen americà que ha escrit llibres de viatge, de llengua i de ciència. Autor de l’aclamat viatge pel pensament humà Una breu història de gairebé tot (excel·lent opció per Sant Jordi) és també l’autor de At Home: a Short History of Private Life(A Casa: una breu història de la vida privada, 2010). El llibre és un viatge per les diferents estances de casa seva, una antiga rectoria de Norfolk sota la tesi que cada espai, els objectes que s’hi troben i l’ús que en fem és degut a circumstàncies socials, econòmiques, tecnològiques, comercials, arquitecturals, bèl·liques i sanitàries d’altres temps. La versió revisada del llibre l’estem escrivint entre tots deu anys després aquest cop en vídeo i en directe, un viatge de turisme de proximitat per les cases de la gent.