14
de Gener
de
2015
Act.
14
de Gener
de
2015
Josep Maria Gay de Liébana, economista i professor d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona (UB), veu que els números d'Europa no acaben de sortir. Una visió no pessimista sinó realista, i per tant, un toc d'alerta als mercats de tot el continent.
Durant una conferència davant d'un centenar d'empresaris de la patronal Cecot a Terrassa, en el marc de la sessió d'anàlisi de les perspectives econòmiques per aquest 2015, el professor també ha criticat les polítiques que duen a terme els governs, decisions que tenen repercussions directes sobre uns ciutadans que comencen a estar farts d'una situació que, adverteix, "pot arrossegar els moviments socials cap els extrems".
Previsions de creixement
Les previsions de creixement de l'economia europea són optimistes per al 2015, amb xifres que en el cas de l'Estat espanyol van del 2% al 3%, depenent de les fonts. Ara bé, el catedràtic posa en dubte com es comptabilitza aquest creixement i quina és la seva qualitat.
"Quin serà el sector que creixerà? Ho estem refiant tot al turisme, que no és un turisme de gran qualitat, quan el que caldria és que hi hagués més pes industrial", assenyala Gay de Liébana. L'economista veu amb por que els joves hagin de simultaniejar els seus estudis amb feines de baixa qualificació, com ara la dedicada al sector de la restauració, una mesura que com a temporal no li sembla malament, sempre i quan no s'enquisti: "Vull que els enginyers facin d'enginyers i els economistes d'economistes", defensa.
En aquest sentit apunta que aquesta ocupació no aporta res per al país i deixa els joves en una posició de desgast i frustració: "El jovent d'Europa està emprenyat perquè la generació anterior no els hem deixat les coses bé", afirma, i com a exemple explica que té alumnes vivint a Austràlia que es quedaran allà perquè hi veuen un futur, un recorregut, mentre que a Espanya no hi tenen cap mena de perspectiva.
"Espanya s'ha dedicat a ser un país de serveis, i aquí l'hem espifiat; per què la indústria té tan poc pes a Espanya? Perquè és l'indret amb els impostos més elevats, amb l'energia més cara d'Europa, la Seguretat Social més elevada del món y els costos financers i les traves administratives i burocràtiques més altes", afegeix.
La reforma de l'IRPF: engrunes
La reforma per trams de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) no satisfà les necessitats de l'economia. "Va bé per a les rendes baixes, però per mi aquesta reforma s'ha fet perquè és un any electoral", defensa.
L'economista diu que la seva repercussió només tindrà efectes sobre el rendiment del treball, però fora d'aquesta esfera exclusiva tindrà conseqüències: "Quan vulguis vendre una propietat antiga, cobris dividends o hi hagi una variació patrimonial, serà llavors quan hauràs de pagar diners", adverteix.
Els sous i les pensions: el problema real
Els diners que es perceben a finals de mes és el factor essencial per aquesta sensació de tenir poder adquisitiu o no tenir-ne, i per tant, generar moviment de diners, ja sigui consumint o estalviant. Gay de Liébana qualifica de "vergonya" els increments de les pensions en uns 1,90 euros de mitjana, i els salaris en uns tres, però fa un toc d'atenció.
"Compte perquè realment no hi ha capacitat d'augmentar més els salaris, anem a menys perquè a Espanya l'economia no s'està recuperant tot i que ens ho diguin, el panorama és menys pessimista però això si, no es podran pagar més sous", assenyala. Valorant-ho com un brindis al sol, lamenta que es vulgui donar una sensació de millora quan el panorama segueix sent fosc.
En aquest sentit dibuixa una línia que separa l'Europa del nord amb la del sud, amb unes diferènciessalarials abismals. "A Espanya tenim uns salaris de misèria, la mitjana està en 1.634 euros, mentre que a Dinamarca és de 4.000, a Luxemburg de més de 3.000 i a França es superen els 2.000", lamenta. La mateixa situació pejorativa es reprodueix a Grècia o Portugal.
Grècia: el punt negre d'Europa
El proper 25 de gener hi ha eleccions a Grècia, i a Europa es tem que a nivell polític hi hagi un contagi amb Espanya. "Es començarà a veure el descontentament molt generalitzat, una inestabilitat política que pot tenir efectes molt seriosos en l'economia", explica Gay de Liébana.
Els temors estan centrats en l'auge de moviments socials elevats a l'expressió política, una fórmula que no només es centra en el sorgiment de Syriza a Grècia o Podemos a Espanya, sinó també en l'extrema dreta a França, fet que dibuixa el panorama d'una Europa complicada. "No vull llegir la història d'Europa del segle passat, perquè hi veuria punts en comú que no m'agradarien", adverteix.
22 de gener: possible nou rescat
L'amenaça d'expulsar Grècia de la zonaEuro s'hauria de quedar en un globus sonda, segons Gay de Liébana. Considera que ha estat un pols d'Alemanya i les forces europees que acabarà amb un nou rescat. "Estic convençut que el 22 de gener s'aprovarà un nou rescat per part del Banc Central Europeu amb l'excusa de generar estímuls monetaris i comprar deute privat i públic, i serà llavors quan es comprarà deute públic per rescatar d'una situació complicada Grècia, Espanya Itàlia i potser França", assenyala.
En aquest sentit, augura que es posaran sobre la taula els 500.000 milions d'euros inicialment previstos per a Espanya, i que ara es faran extensius per salvar Europa i equilibrar així el deute públic. "Així, el 25 de gener, quan els grecs vagin a votar, veuran que hi ha un banc que surt en defensa de les seves finances públiques", assenyala.
Tot i això, si l'ajuda no arriba, Gay de Liébana preveu una situació molt complicada a Europa perquè hi hauria una part que sortiria de la zona Euro: "Des d'un punt de vista filosòfic, hauríem de plantejar-nos si podem deixar Grècia despenjada".
El cas de França
El gran país que es veuria immers en aquesta nova onada d'ajudes europees seria França, que actualment no viu el seu millor moment a nivell politicosocial. Un sotraceconòmic acabaria d'encendre els ànims dels francesos. "França seria un malalt de magnituds tremendes, perquè si explota la bomba econòmica francesa això esquitxaria a la resta d'Europa", assenyala l'economista.
Durant una conferència davant d'un centenar d'empresaris de la patronal Cecot a Terrassa, en el marc de la sessió d'anàlisi de les perspectives econòmiques per aquest 2015, el professor també ha criticat les polítiques que duen a terme els governs, decisions que tenen repercussions directes sobre uns ciutadans que comencen a estar farts d'una situació que, adverteix, "pot arrossegar els moviments socials cap els extrems".
Previsions de creixement
Les previsions de creixement de l'economia europea són optimistes per al 2015, amb xifres que en el cas de l'Estat espanyol van del 2% al 3%, depenent de les fonts. Ara bé, el catedràtic posa en dubte com es comptabilitza aquest creixement i quina és la seva qualitat.
"Quin serà el sector que creixerà? Ho estem refiant tot al turisme, que no és un turisme de gran qualitat, quan el que caldria és que hi hagués més pes industrial", assenyala Gay de Liébana. L'economista veu amb por que els joves hagin de simultaniejar els seus estudis amb feines de baixa qualificació, com ara la dedicada al sector de la restauració, una mesura que com a temporal no li sembla malament, sempre i quan no s'enquisti: "Vull que els enginyers facin d'enginyers i els economistes d'economistes", defensa.
En aquest sentit apunta que aquesta ocupació no aporta res per al país i deixa els joves en una posició de desgast i frustració: "El jovent d'Europa està emprenyat perquè la generació anterior no els hem deixat les coses bé", afirma, i com a exemple explica que té alumnes vivint a Austràlia que es quedaran allà perquè hi veuen un futur, un recorregut, mentre que a Espanya no hi tenen cap mena de perspectiva.
"Espanya s'ha dedicat a ser un país de serveis, i aquí l'hem espifiat; per què la indústria té tan poc pes a Espanya? Perquè és l'indret amb els impostos més elevats, amb l'energia més cara d'Europa, la Seguretat Social més elevada del món y els costos financers i les traves administratives i burocràtiques més altes", afegeix.
La reforma de l'IRPF: engrunes
La reforma per trams de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) no satisfà les necessitats de l'economia. "Va bé per a les rendes baixes, però per mi aquesta reforma s'ha fet perquè és un any electoral", defensa.
L'economista diu que la seva repercussió només tindrà efectes sobre el rendiment del treball, però fora d'aquesta esfera exclusiva tindrà conseqüències: "Quan vulguis vendre una propietat antiga, cobris dividends o hi hagi una variació patrimonial, serà llavors quan hauràs de pagar diners", adverteix.
Els sous i les pensions: el problema real
Els diners que es perceben a finals de mes és el factor essencial per aquesta sensació de tenir poder adquisitiu o no tenir-ne, i per tant, generar moviment de diners, ja sigui consumint o estalviant. Gay de Liébana qualifica de "vergonya" els increments de les pensions en uns 1,90 euros de mitjana, i els salaris en uns tres, però fa un toc d'atenció.
"Compte perquè realment no hi ha capacitat d'augmentar més els salaris, anem a menys perquè a Espanya l'economia no s'està recuperant tot i que ens ho diguin, el panorama és menys pessimista però això si, no es podran pagar més sous", assenyala. Valorant-ho com un brindis al sol, lamenta que es vulgui donar una sensació de millora quan el panorama segueix sent fosc.
En aquest sentit dibuixa una línia que separa l'Europa del nord amb la del sud, amb unes diferènciessalarials abismals. "A Espanya tenim uns salaris de misèria, la mitjana està en 1.634 euros, mentre que a Dinamarca és de 4.000, a Luxemburg de més de 3.000 i a França es superen els 2.000", lamenta. La mateixa situació pejorativa es reprodueix a Grècia o Portugal.
Grècia: el punt negre d'Europa
El proper 25 de gener hi ha eleccions a Grècia, i a Europa es tem que a nivell polític hi hagi un contagi amb Espanya. "Es començarà a veure el descontentament molt generalitzat, una inestabilitat política que pot tenir efectes molt seriosos en l'economia", explica Gay de Liébana.
Els temors estan centrats en l'auge de moviments socials elevats a l'expressió política, una fórmula que no només es centra en el sorgiment de Syriza a Grècia o Podemos a Espanya, sinó també en l'extrema dreta a França, fet que dibuixa el panorama d'una Europa complicada. "No vull llegir la història d'Europa del segle passat, perquè hi veuria punts en comú que no m'agradarien", adverteix.
22 de gener: possible nou rescat
L'amenaça d'expulsar Grècia de la zonaEuro s'hauria de quedar en un globus sonda, segons Gay de Liébana. Considera que ha estat un pols d'Alemanya i les forces europees que acabarà amb un nou rescat. "Estic convençut que el 22 de gener s'aprovarà un nou rescat per part del Banc Central Europeu amb l'excusa de generar estímuls monetaris i comprar deute privat i públic, i serà llavors quan es comprarà deute públic per rescatar d'una situació complicada Grècia, Espanya Itàlia i potser França", assenyala.
En aquest sentit, augura que es posaran sobre la taula els 500.000 milions d'euros inicialment previstos per a Espanya, i que ara es faran extensius per salvar Europa i equilibrar així el deute públic. "Així, el 25 de gener, quan els grecs vagin a votar, veuran que hi ha un banc que surt en defensa de les seves finances públiques", assenyala.
Tot i això, si l'ajuda no arriba, Gay de Liébana preveu una situació molt complicada a Europa perquè hi hauria una part que sortiria de la zona Euro: "Des d'un punt de vista filosòfic, hauríem de plantejar-nos si podem deixar Grècia despenjada".
El cas de França
El gran país que es veuria immers en aquesta nova onada d'ajudes europees seria França, que actualment no viu el seu millor moment a nivell politicosocial. Un sotraceconòmic acabaria d'encendre els ànims dels francesos. "França seria un malalt de magnituds tremendes, perquè si explota la bomba econòmica francesa això esquitxaria a la resta d'Europa", assenyala l'economista.