El Jutjat Mercantil 8 de Barcelona ha celebrat aquest dimecres un judici arran de l'enfrontament entre els germans Joan i Josep Font, president i vicepresident del Grup Bon Preu, del qual tots dos són propietaris al 50%, per l'actual procediment de separació del grup, després de no arribar a un acord sobre el valor de la companyia ni de com ha de fer-se aquesta separació.
En la sessió del judici, el demandant, Josep Font, ha reclamat al seu germà que li pagui 530 milions d'euros, o de manera subsidiària, sobre la base d'un altre càlcul, 497 milions, per les seves accions, mentre que Joan Font considera que no s'ha arribat a un acord sobre quant val el grup i que per tant s'ha de dividir la companyia en lots d'actius i repartir-los.
En concret, l'advocat de Josep Font ha constatat que, tal com preveuen els estatuts, el seu client ha exercit el dret a la separació com a propietari del 50% de les accions del grup i que, de fet, estan separats de manera efectiva des del 31 de juliol del 2017, i que per això pot exigir un pagament a canvi de les seves participacions: "Estem exercint un dret de separació que no té marxa enrere".
La controvèrsia neix de la valoració que han fet fins a quatre auditors de la companyia en dues rondes -un expert per una part en cada ronda-, que donen resultats amb diferències del més del 25%: en l'última ronda Grant Thornton va establir que Bon Preu valia 1.100 milions d'euros i KPMG uns 600 milions.
Aquestes xifres suposen que el que hauria d'obtenir Josep Font per la seva banda de Bon Preu oscil·li entre els 530 milions, o al voltant dels 300 milions, per la qual cosa segons el laudo arbitral, davant aquestes àmplies diferències, els informes es consideraven irregulars i no tenien validesa, ha defensat l'advocat del president del grup.
Josep Font demana 530 milions pel seu 50% del hòlding i Joan Font assegura que anirien a concurs
No obstant això, Josep Font, que és qui va interposar la demanda als jutjats, sol·licita a la magistrada que dicti sentència, estimi les seves pretensions i que fixi la xifra que ha de cobrar per la seva participació a la societat, mentre que l'advocat de Joan Font assegura que si han de pagar aquests 500 milions la companyia "aniria a concurs".
A més, l'advocat acusa Josep Font de "torpedinar i posar pals a les rodes a una situació que ha de passar perquè les parts fa anys que no s'entenen".
Segons el lletrat, davant la impossibilitat d'establir una xifra sobre el cost de la companyia, cal passar en una fase posterior: l'escissió i la divisió dels actius de la companyia en lots, i de fet ja han fet una proposta a la part contrària, qui no ha acceptat.
Diverses fonts coneixedores han indicat que la proposta de Joan Font es basa a dividir la companyia en tres, i deixar aquest tercer lot al 50% per a tots dos, que englobaria l'adreça i els serveis centrals del grup.
Joan Font no declara
En el judici la part demandant ha renunciat a què declarés Joan Font, malgrat que ho havien sol·licitat i tenien el qüestionari preparat, perquè s'ha acceptat en la vista una documentació a la qual volien fer referència en el seu interrogatori.
Així, només ha declarat en el judici el catedràtic Manuel García Ayuso, a petició de Josep Font, com a expert en haver analitzat les quatre valoracions que es van fer de la companyia (Faura-Casas, Mazars, Grant Thornton i KPMG), i ha assegurat que les importants diferències en els resultats es deuen a les diferents metodologies utilitzades i en alguns casos a errors o "biaixos".
Segons el seu criteri, l'informe més correcte metodològicament és el de Grant Thornton, que fa una valoració més elevada i per tant avala la petició econòmica de Josep Font, encara que ha precisat que no pot donar una xifra pròpia de valoració perquè no ha fet una anàlisi, sinó que només ha estudiat les altres propostes.