Glovo va néixer a Barcelona el 2015 en un context on "l'ecosistema digital i emprenedor estava poc desenvolupat en totes les potes: amb pocs inversors i amb pocs exemples d'emprenedors campions mundials", recorda Oscar Pierre, CEO i cofundador de l'empresa que va ser adquirida la nit de Cap d'Any per Delivery Hero. I durant aquests set anys d'èxit escandalós, Pierre destaca una decisió que va prendre l'equip directiu l'any 2017 que, vist després amb el pas del temps, es va convertir en un factor clau que els ha fet arribar a ser la primera marca de delivery food a 25 països del món.
"En el 2017, quan només estàvem a Espanya i a una ciutat d'Itàlia, ens vam adonar que, per a sobreviure a la indústria, necessitàvem guanyar escala", explica Pierre. Però aquest creixement, no el volien fer de qualsevol manera: "havíem de sortir a guanyar, ser la primera marca" de cada territori on tinguessin mercat, afirma. És una condició de la seva indústria, on les empreses de delivery food que esdevenen la primera marca d'un territori tenen bones ràtios, la segona marca aconsegueix sobreviure, però la tercera marca i les restants fan fallida.
Sota aquesta premissa estratègica, Pierre admet que han hagut de prendre decisions difícils al llarg dels anys, com tancar mercats. El primer va ser Brasil. "Actualment, estem operant a 27 països del món, però històricament hem operat a 40. Això vol dir que hem deixat de fer-ho a 13 països", admet Pierre reflexionant sobre que potser és aquest un dels factors que els ha diferenciat dels seus competidors. "Tancar un mercat és una decisió difícil i no tots ho han sabut fer".
Pierre: "Tancar un mercat és una decisió difícil i no tots ho han sabut fer"
En un mercat cada vegada més competitiu, hi ha decisions que es converteixen en factors determinants per a l'èxit d'una empresa i que ajuden a desmarcar-se de la resta de la competència. El Cercle d'Economia, en la 37a edició de la seva reunió anual, ha organitzat una taula rodona per parlar d'innovació, que és el que ha permès, a molts dels participants del debat, anar un pas per davant del mercat. Pierre ha compartit escenari amb Enric Asunción, CEO de Wallbox, Marc Murtra, president d'Indra, Elisenda Bou, cofundadora de Vilynx, Beatriz González, sòcia fundadora de SEAYA Ventures i Jordi Gual, vicepresident de la Junta Directiva del Cercle d'Economia i moderador de la taula.
Quan estàs innovant d'una manera disruptiva, comunament, "el 99% de les persones que t'escolten creuen que estàs boig. Només hi ha un 1% que creu que, potser, funcionarà", explica Bou. I això, podria entendre's com un gran obstacle, però en veritat, és un avantatge: "començar amb la tecnologia de la IA i el deep learning quan ningú creia en ella, ens va donar un avantatge temporal respecte a la resta del mercat", indica Bou sobre els inicis de Vilynx. L'empresa barcelonina, fundada l'any 2011, va ser comprada per Apple l'any 2020 per 42,5 milions d'euros.
Murtra: "La clau és anar un pas per davant de la corba tecnològica"
Murtra, president d'Indra, coincideix amb Bou respecte a l'avantatge tecnològic: "la clau és estar un pas per davant de la corba tecnològica. Saber cap a on va la tecnologia, veure avantatges i inconvenients de diferents tecnologies i apostar per unes poques. Els resultats arribaran després de quatre o cinc anys". Per a fer-ho, però, s'ha de saber gestionar el risc envers el retorn: no totes les apostes donaran resultats y "no és fàcil distingir el risc de les equivocacions", reflexiona.
Per a González, el valor diferenciador recau en, justament, "en fer-ho diferent i en saber convertir les debilitats en fortaleses".
La triple fórmula de Wallbox
Asunción admet que potser són "topicazos", però que realment hi ha tres factors determinants per aconseguir l'èxit: el talent -"fitxar sempre els millors"-, ambició -"voler ser els milions"- i la innovació, "que està al cor de la companyia, des d'on generem nous productes i tot el que ve", raona.
Per trobar aquest talent, no obstant, alguns reconeixen certa dificultat, especialment si es tracta de perfils tecnològics. Com Pierre, que denuncia que a Barcelona "falta talent tecnològic seriós". De fet, més del 80% dels 100 perfils tecnològics que han contractat a Barcelona en l'últim any i mig són estrangers. "Les universitats no produeixen suficients graduats tecnològics en comparació amb allò que necessiten les empreses", critica i assenyala: "a les reunions directives de Glovo dediquem el 30% dels temps en parlar sobre retenció de talent".