Era el 1977, dos anys després de la mort de Franco i amb la societat a les portes de canvis culturals i socials molt rellevants. Una d'aquestes transformacions havia de ser al món educatiu, després d'anys amb un model a les escoles molt tradicional i amb vicis de la dictadura. En aquell context, el mestre i pedagog Antoni Zabala va ser un dels impulsors de la revista Guix, una publicació científica adreçada als educadors en català.
Va ser l'origen de Graó, que 47 anys després s'ha convertit en un referent en la creació de material didàctic i contingut pràctic per a mestres i professors de Catalunya i de tot l'àmbit hispanoparlant. A més, va ser peça clau en la confecció de l'EGB o la LOGSE des del seu vessant de consultoria, que també ha portat a institucions i empreses privades.
La revolució a l'escola
Amb la fi de la dictadura, es va obrir el debat sobre com havia de ser l'escola. Però Antoni Zabala va anar un pas més enllà: "L'escola no només necessitava un debat ideològic, sinó també pràctic i eines per fer avançar el sistema educatiu. En aquells moments tot es basava en models molt arcaics".
Així, amb la creació de la revista Guix van voler fugir del debat teòric i aterrar les seves propostes a les aules, totes elles amb rigor i contrastades. "L'objectiu és la innovació educativa", resumeix Zabala. Llavors, el repte era passar d'una escola centrada exclusivament en el professor, a evolucionar cap a una educació més oberta i en la qual l'alumne participés per construir el seu propi coneixement.
Zabala: "Un munt de mestres estaven delerosos de poder introduir propostes transformadores"
"L'escola no només havia d'ensenyar coneixements, sinó també havia de desenvolupar procediments i eines per l'alumne. La funció també havia de ser preparar els infants per la vida", recorda Zabala, que considera que el seu projecte era una necessitat: "Era una situació òptima. Un munt de mestres estaven delerosos de poder introduir propostes de canvi i transformadores".
Zabala: "Portar la nostra revista sota el braç era un prestigi pel professor"
Guix es va convertir en una de les primeres revistes amb contingut per a mestres i va esdevenir una plataforma d'intercanvi de pràctiques educatives. Per exemple, un professor explicava i desenvolupava una activitat o una proposta que havia funcionat a la seva classe.
"Molta gent s'hi implicava. Van ser deu anys de creixement constant, el professorat es va implicar molt. Portar la nostra revista sota el braç era un prestigi pel professor", recorda Zabala.
L'expansió de Graó i el salt continental.
Ben aviat, el 1979, van començar a editar els primers llibres en català amb el mateix esperit divulgatiu. Avui, la seva col·lecció en té més de 220. "Ens vam convertir en un pal de paller on explicar les experiències educatives a Catalunya", destaca el fundador.
A partir del 1987 van incorporar l'espanyol i ara ja disposen de més de 610 títols adreçats a docents, el que els hi ha permès fer el salt a l'altra banda de l'Atlàntic. Actualment, l'alumnat i el professorat del 90% de les universitats de l'estat espanyol tenen accés als més de 35.000 articles i llibres de Graó. I també estan presents en onze universitats llatinoamericanes. Una mostra de la influència que tenen en el món educatiu.
Zabala: "L'objectiu és ajudar als docents al seu desenvolupament professional"
El prestigi que van anar guanyant els va portar a obrir una àrea de consultoria per treure el màxim profit de tot el coneixement que professors i autors havien traslladat a través de Graó, on hi han participat més de 4.400 autors i que compta amb 452 col·laboradors reconeguts per les seves revistes. I és que a partir dels 90 impulsen noves revistes especialitzades en àmbits com les matemàtiques, les llengües o les ciències naturals. Avui en dia tenen setze publicacions periòdiques.
"L'objectiu és ajudar als docents al seu desenvolupament professional a partir d'oferir articles amb evidències científiques. I defensant un model d'escola participada, innovadora, basada en evidències, i centrada en la formació integral de l'alumne", resumeix Zabala.
De la LOGSE a l'EGB
Des del 1980, Graó ha assessorat nombroses institucions, governs i entitats per l'elaboració de polítiques educatives o de formació. Destaca especialment l'assessorament al Ministeri d'Educació del 1983 al 1986 per l'Ensenyament General Bàsic (EGB) o pel desenvolupament curricular de la LOGSE, dues polítiques que van marcar l'educació dels 80 i principis del 90.
També han portat els seus coneixements a l'estranger. A finals dels 90 van elaborar un pla de formació a distància per 50.000 directors d'instituts de l'Argentina. A més, fins a l'actualitat també han assessorat els governs de l'Uruguai, Perú, Bolívia, Brasil, El Salvador i Mèxic. A El Salvador, per exemple, van ser els encarregats del disseny del currículum de l'educació infantil, primària i secundària basat en competències.
D'Abu Dhabi a la Seat
O el 2014 van oferir assessoria pedagògica per al pla estratègic d'implementació de les TIC a l'escola per al Govern d'Abu Dhabi. Són només alguns exemples dels projectes impulsats des de Graó, des de Catalunya i per tot el món. Però també han dissenyat material formatiu per empreses i institucions com els Ferrocarrils de la Generalitat sobre riscos laborals o per la Guàrdia Urbana de Barcelona sobre com actuar en accidents de trànsit.
També per empreses com Banco Santander, la Caixa, PepsiCo o Seat han elaborat material formatiu per formar directius i treballadors en àmbits diversos com les vendes o l'assoliment d'objectius.
Com ha aconseguit tot plegat aquesta empresa fundada per mestres? No hem tingut gaires alternatives o competència. No és un negoci brillant ni que doni molts diners. En l'educació, hi ha números rellevants en els llibres de text per alumnes, però en material per a professors és limitat". A més, van ser pioners a l'Estat espanyol i a Llatinoamèrica, el que els ha permès situar-se com a referents, comptant a més amb els autors i formadors més reconeguts.
L'educació en vena
Malgrat la diversificació, Graó continua tenint l'educació com a eix central de la seva activitat. "Els que vam promoure l'empresa som un col·lectiu de mestres. Ens ha mogut més l'aspecte del que és necessari que no pas allò que ens dona diners".
En un context on la lupa està posada en l'escola, després de l'informe PISA, que ha situat els alumnes de Catalunya a la cua. Per Zabala, aquesta realitat és conseqüència de diferents sectors, però va un pas més enllà i aposta per no centrar-se únicament en aquests resultats.
L'educació per un món que canvi
"Li estem demanant a l'escola no només que ensenyi mates, llengua o física, sinó que eduqui persones socialment compromeses", emfatitza Zabala, que afegeix: "La societat del futur necessita persones que puguin resoldre problemes complexos, persones que sàpiguen treballar amb els altres i que siguin capaços d'aprendre a aprendre".
"Habilitats per un món canviant on el coneixement tradicional, que és necessari, no és suficient. S'ha de tenir capacitat crítica, de comprendre els canvis. No sabem com seran les professions i necessitats d'aquí a 40 anys", conclou Zabala, que afegeix: "És tot molt més complicat que parla dels telèfons, llibres de text o tornar a la memorització. Hi ha un debat mal plantejat, però hi ha feina a fer". A més, recorda que la inversió en educació a Espanya és de les més baixes d'Europa.
Ara, Zabala té clar que les aules hauran d'afrontar una transformació complicada per aquest nou escenari i des de Graó volen jugar un paper fonamental: "La nostra feina és imprescindible: donar a conèixer allò que funciona i explicar maneres de fer, sempre amb evidència científica".