L'activista contra el canvi climàticGreta Thunberg ha estat l'estrella a la Cimera del Clima de l'ONU. La jove sueca de 16 anys, en vaga per demanar canvis a favor del medi ambient, ha parlat davant els líders de les Nacions Unides: "Com us atreviu! Ens heu robat els nostres somnis". L'activista ha avisat que "no deixarem que us sortiu amb la vostra. Aquí i ara mateix és on tracem la línia". Thunberg és l'altaveu de la consciència, la comunitat científica i una generació que avisa de la inacció contra l'escalfament global i la contaminació al planeta Terra. Però, tal com ella diu, "el món està despertant i el canvi està de camí, us agradi o no". Thunberg pot despertar consciències en el món empresarial?
Al 2050, hi haurà més plàstic al mar, que no pas peixos. Avui dia ja hi ha 700 espècies d’animals marins que han ingerit plàstics. Es calcula que des de l’any 1950, només un 8% o un 9% dels plàstics s’han reciclat i un 91% s’han perdut per sempre. Una ampolla de plàstic triga 500 anys a desintegrar-se. Cada any, 12 milions de tones de plàstic acaben al mar. El peix, el marisc, la sal, la mel o la cervesa contenen microplàstics –i els ingerim-. La vida útil dels plàstics d’un sol ús és de 15 minuts, mentre que poden trigar fins a 500 anys a desaparèixer.
Sorprèn. Fins i tot tenint en compte que tothom coneix les dades, o, com a mínim, se’n pot fer una idea. Sovint fa mandra pensar que tot això és culpa nostra. Especialment, el sector empresarial, que és qui més plàstic produeix, genera i aboca als rius –el 67% de la contaminació dels oceans arriba de 20 rius d’Àsia. Tot i així, i encara que sigui a empentes de directives, normatives, lleis i crides de la ciutadania, les empreses estan fent un pas endavant per posar solucions a la destrucció del planeta, que, com assegura l’ONU, representa l’ús del plàstic.
L’Àngel? L’economia circular
Prova de la consciència que el món empresarial està desenvolupant en aquest àmbit són actes com el que ha organitzat Pimec. Sota el nom de la Desplastificació de la indústria, experts en la matèria, empresaris i representants polítics han dissertata sobre les dificultats i oportunitats que comporta aquesta “desplastificació”.
Economia circular. Aquesta ha estat l’única conclusió a la qual s'ha arribat i tampoc es tracta d’una sorpresa. Ja va començar a dibuixar-la el conseller de territori i sostenibilitat, Damià Calvet, que, a banda, va reconèixer que la ciutadania està molt sensibilitzada amb el tema i això ha de tenir repercussió en la política i la indústria.
Després, diferents experts van donar la seva visió sobre les possibles vies per reduir els plàstics de la indústria i les empreses i tots van confluir en el mateix punt: economia circular. Però, què és? El contrari d’una economia lineal, que és la qual s’ha aplicat històricament: extraure materials de la terra i els oceans, fabricar, posar a disposició del consumidor, vendre i llançar a les escombraries. Per tant, una de circular és aquella en què tots els materials que s’utilitzen es reparen, reutilitzen i, en última instància, es reciclen. D’aquesta manera, va a parar a l’abocador la mínima quantitat possible dels plàstics que es fan servir en la indústria.
Els experts coincideixen que s'ha de passar de l'economia lineal a l'economia circular
Carlos León, consultor de Bcircular231 i membre comissió sostenibilitat de Pimec, va ser l’encarregat d’explicar quins són els punts clau, segons l’organització, per dur a terme la transició: millorar el disseny dels productes de reciclatge, incrementar la demanda dels plàstics reciclats i millorar els processos de separació i classificació del reciclatge.
A banda, però, León va estirar de les orelles les institucions i va assegurar que per prevenir i reduir al mínim l’ús del plàstic és imprescindible “establir un marc regulador clar i limitar l’ús dels microplàstics en l’àmbit internacional”. Per a l’empresa mateixa, però, també posa deures: “tenim l’obligació de redissenyar els productes”.
Els plàstics que nomé s'utilitzen un cop són aquells que més problemes generen en la biodiversitat | iStockk
El dimoni? Els plàstics d’un sol ús
Com s’apunta en línies superiors, i com va assegurar durant la jornada la biòloga marina Patrícia Martí, la vida útil dels plàstics d’un sol ús és molt molt curta: uns 15 minuts. Una barbaritat si es té en compte el qual triga, per exemple, una cigarreta en desintegrar-se (d’un a cinc anys), una sola de sabata (de 10 a 20 anys), una bossa de plàstic (55 anys), un got de plàstic (entre 65 i 75 anys), un encenedor (100 anys), uns coberts de plàstic (400 anys) o una ampolla (500 anys).
En altres paraules, el got en el qual veuràs avui a l’oficina et sobreviurà i quan t’encenguis una cigarreta l’any vinent, aquesta que acabes de llençar a les escombraries encara estarà voltant per algun oceà. De l’ampolla, ni parlem.
I llavors, què? No plàstics o no residus?
El to de la jornada va canviar dràsticament quan va entrar en escena Carlos Lizandra. Bossa de plàstic reutilitzable en mà, encén el micròfon:
– No puc estar més en desacord amb el títol d’aquesta jornada. Com que “desplastificació de la indústria”?
El president del Centro Español del Plástico (CEP) rebutja totalment la idea d’intentar dinamitar la indústria del plàstic, que, per a ell, és bàsica pel bon funcionament de l’economia. Per contra, el que proposa és eliminar totalment els plàstics d’un sol ús i avançar cap a un canvi en la producció d’aquest material. Un canvi que ha de passar per produir plàstics amb llargues vides útils i reutilitzables.
Carlos Lizandra (president de CEP) obre el debat sobre si s'ha d'anar reduint cada cop més l'ús dels plàstics, o només els d'un sol ús
El Parlament Europeu ja ha fet una passa en el sentit de prohibir, a partir del 2021, els plàstics d’un sol ús, però el debat que podria obrir la intervenció de Lizandra és si el camí ha de ser avançar cap a la eliminació dels plàstics a la indústria i la substitució per altres materials menys –o no– contaminants, o bé fer un millor ús del plàstic, modernitzar la seva utilització i adequar-la a les noves necessitats.