Quan semblava que la farmacèutica catalana Grifols havia abandonat les primeres planes de la premsa econòmica per un temps, la setmana passada es va saber que, en un moviment sorpresa, la família Grífols intentarà quedar-se amb la totalitat de la companyia amb el suport d’un fons d’inversió. Un moviment que es pot interpretar fàcilment com un reviscolament de la guerra que ha viscut aquesta empresa en els darrers temps. Si durant els últims anys el valor de Grifols s’havia anat deteriorant per culpa d’un nivell excessiu de deute, l’estocada que semblava definitiva es va produir el gener d’enguany, quan la misteriosa Gotham City va desencadenar una tempesta assegurant que hi havia falles a la comptabilitat de l’empresa catalana i que aquesta valia molt menys del que deien els mercats. Si el declivi progressiu encetat el 2020 havia dut la cotització des dels 34 euros fins a poc més de 15, l’envestida de Gotham la va ensorrar fins als 8 euros, una caiguda a plom de gairebé el 50% en pocs dies.
Durant els mesos següents es va viure una guerra d’acusacions creuades entre Grifols i Gotham, que a poc a poc va anar desembocant en una pèrdua de poder de la família Grífols dins l’empresa que havien fundat generacions enrere. De fet, no són poques les veus que defensen que tot plegat havia estat un atac del tot planificat per part del deep state americà per expulsar la família del control efectiu de la societat. En altres paraules, tenir una Grifols sense els Grífols.
L’any 2017, a La gran teranyina, vam explicar que dintre del paquet de cables diplomàtics dels Estats Units que Wikileaks havia penjat a Internet n’hi havia un, amb data del 18 de febrer del 2009, que demostrava que el Departament d’Estat dels Estats Units considerava que algunes instal·lacions de Grifols eren, segons el seu criteri, “infraestructures crítiques”, al nivell del gasoducte que uneix Algèria amb l’Estat espanyol, per posar un exemple ben conegut. Des d’aquella revelació hem interioritzat que els americans consideren Grifols com a empresa estratègica, una circumstància que pot ser una arma de doble tall, perquè si la família que fins fa poc en tenia la gestió i la propietat cometia algun acte que no fos del gust dels americans potser podien tenir problemes. Qui sap si van ser les relacions amb la Xina o alguna altra cosa, però la realitat és que en poc temps els Grífols van veure compromesa la seva situació, fins al punt de ser esborrats dels òrgans d’administració de la firma. Ja el desembre del 2023, pocs dies abans de l’atac de Gotham, es va fer públic que Víctor Grífols Roura abandonava el consell d’administració de la companyia, després de més trenta anys de presència (poc abans havia deixat el càrrec de president). En aquell moment la cotització havia escalat un 75% des de mínims, allunyant-se a poc a poc del risc de rebre una opa. Un mes després de l’atac de Gotham, el febrer d’aquest any, els Grífols van perdre tots els càrrecs i van quedar només com a accionistes. Semblava que algú havia aconseguit el seu objectiu.
Un mes després de l’atac de Gotham, el febrer d’aquest any, els Grífols van perdre tots els càrrecs i van quedar només com a accionistes
I, com dèiem de bon començament, ara arriba el seu contraatac inesperat el qual en el món del pòquer etiquetaríem com a all-in: tota la carn a la graella. La proposta de la família passa per comprar tot el capital que no és a les seves mans (en total, controlen aproximadament una mica més d’un terç) i, un cop aconseguit, excloure l’empresa de la borsa mitjançant el que habitualment s’anomena opa d’exclusió. Per dur a terme aquest projecte tan ambiciós, els fundadors de l’empresa farmacèutica s’han aliat amb el fons d’inversió Brookfield, que és qui posarà tots o gairebé tots els diners que facin falta. Aquest fons està domiciliat al Canadà i té una història ben curiosa que, d’alguna manera, el lliga amb la ciutat de Barcelona: van ser els fundadors, el 1899, d’una companyia anomenada The São Paulo Tramway, Light and Power, una denominació que ressonarà a molts lectors, i és que té una semblança molt gran amb la Barcelona Traction, Light & Power, la coneguda popularment com a “La Canadenca”, la firma que va electrificar Catalunya. La semblança no és pas una casualitat, perquè al darrere de totes dues companyies hi havia l’enginyer Frederick Stark Pearson, a qui més tard, també se li afegiria Asa White Kenney Billings, la seva mà dreta a Barcelona.
Amb el pas dels anys, Brookfield s’ha focalitzat en les inversions en energies renovables, infraestructures, empreses no cotitzades i el mercat immobiliari. Presumeixen de disposar de 925.000 milions de dòlars sota gestió, tot dirigit pel seu CEO, Bruce Flatt, que treballa a la firma des del 1990. Abans de treballar al món de les inversions s’havia format a Ernst & Young, una de les Big Four del sector de l’auditoria.
Si realment aquesta opa d’exclusió acaba presentant-se, la variable clau serà el preu ofert als accionistes
Si realment aquesta opa d’exclusió acaba presentant-se, la variable clau serà el preu ofert als accionistes, que necessitaran tenir prou incentiu per vendre les seves accions. La cotització actual oscil·la al voltant dels 9,30 euros, un 35% per sobre del mínim absolut, però encara molt lluny del consens dels analistes, que situen el preu objectiu en els 17 euros. En tot cas, si l’oferta té un preu mínimament atractiu, els accionistes voldran fugir del risc de quedar-se atrapats amb unes accions a la mà sense cap mercat organitzat on vendre-les. Un cas semblant a aquest el vam viure el 2015, quan la cervesera Damm va excloure de cotització les seves accions i aproximadament una cinquena part del capital va quedar en mans de petits accionistes que no van acudir a l’opa d’exclusió.
És d’esperar que en les properes setmanes hi hagi més notícies al voltant d’aquest nou capítol de l’apassionant guerra pel control de Grifols.