La guerra comercial oberta entre els Estats Units i la Xina no ha fet més que començar (encara que ja fa temps que dura). L'anunci de Google de suspendre tots els negocis que comportin la transferència de software o hardware amb Huawei ja s'ha notat en empreses de serveis tecnològics com Mediamarkt o Amazon i, també, a les teleoperadores que venen els seus terminals. La raó? El trencament de la companyia americana amb la marca xinesa, que comporta que tots els smartphones de Huawei deixin de ser compatibles amb el sistema operatiu d'Android. Però la cosa va més enllà i aquest estira i arronsa entre les dues grans potencies mundials pot afectar, i molt, el desplegament del 5G.
Huawei és el tercer fabricant de telèfons mòbils a escala mundial, només per darrere de Samsung i Apple. Si a això s'hi suma el fet que, per exemple, només a Espanya un de cada tres mòbils és de la marca xinesa vetada per Google, molts dels seus usuaris podrien quedar-se amb un petjapapers marca Huawei a l'espera que, o bé l'empresa xinesa apliqui el seu propi programari, que asseguren que ja han desenvolupat per "estar preparats", o es quedi amb el sistema operatiu lliure d'Android. Però, què passarà si han d'utilitzar el seu propi software o el sistema lliure d'Android? Google s'ha convertit en company de vida per gairebé tota la població i, de fet, com recorda el CEO de Mortensen i col·laborador de VIA Empresa, Josep Maria Ganyet, el 99% dels usuaris d'internet fem servir els seus serveis. Justament per això, un canvi de programari amb el veto del gegant, comportaria que els posseïdors de telèfons d'aquesta companyia es quedessin sense accés a serveis (ara) tan bàsics com Gmail, YouTube, Google Drive o, fins i tot, el mateix cercador.
Ara bé, d'on baixa tot plegat i com ens afecta a nosaltres? Tenint en compte que Huawei és un fabricant clau per al desplegament de la infraestructura 5G, Ganyet té clar que aquesta és "una lluita pel futur, pel control de les telecomunicacions i d'internet i pel control de l'economia definitiva perquè l'economia és digital". Una lluita que recorda a la dels anys 60 i 70 pel petroli i que podria respondre, també, a una sèrie de fets vinculats a la geopolítica com la inestabilitat del Golf Pèrsic i les inversions milionàries que la Xina està fent per recuperar la Ruta de la Seda amb l'Iran pel mig, que pot acabar dividint en dos els eixos comercials dels mercats xinesos. Amb aquests arguments, el CEO de Mortensen ho emmarca en una "guerra molt més gran que tot això", "una guerra comercial per terra, mar i xarxes".
Una lluita pel control de les dades
Si bé Google es regeix per un capitalisme de mercat, Huawei ho fa per un "capitalisme de partits", com apunta Ganyet. Això vol dir que la cooperativa xinesa està sotmesa a una llei que els obliga a proporcionar les dades al Govern si així ho demanen, sempre i quan sigui una situació d'emergència (o no). De fet, els americans ja tenen experiència amb el tema, després de l'espionatge que va ordenar l'Executiu d'Obama a través de les targetes SIM. Una eina amb què no només van acabar espiant treballadors d'empreses tecnològiques, sinó també personalitats com Angela Merkel o Emmanuel Macron.
En la mesura, doncs, que Huawei està obligada pel Govern xinès a facilitar les dades si així ho requereixen, l'Executiu de Donald Trump es qüestiona el fet que, si la marca xinesa s'encarrega de desplegar tota la tecnologia 5G, qui els garanteix que Xi Jinping no demanarà tenir accés als routers americans? Ara bé, tot i que l'ordre executiva de Trump ha estat portada a tots els mitjans i s'ha convertit en el tema estrella, altres països ja havien vetat Huawei abans. Austràlia ja va prohibir a la companyia xinesa participar en el desenvolupament de la xarxa 5G l'agost del 2018, Nova Zelanda la va seguir el novembre del mateix any i el Japó va fer-ho l'abril del 2019. De fet, els principals proveïdors japonesos ja han decidit suspendre el llançament dels nous models de Huawei, tot i que Panasonic assegura que continua subministrant "amb normalitat" els seus productes a la companyia xinesa.
Aquesta situació, però, "afecta poc els usuaris americans i xinesos perquè la penetració de Huawei als EUA és ridícula" i, els xinesos, per la seva banda, no tenen accés a Google, motiu pel qual, subratlla Ganyet, "al final afecta els usuaris europeus". Els usuaris i Europa en general, que queda enmig d'aquesta guerra. Una Europa que, recorda, "no té la Intel·ligència Artificial necessària per extreure tot el petroli de les dades, la tenen la Xina i els EUA; ni les màquines, que també les tenen totes Àsia i els EUA".
Serra: "L'Android lliure pot comportar problemes de seguretat perquè en el moment en què Google tregui l'actualització d'un forat, tots els de Huawei tindran aquest forat"
De moment, Huawei ja està patint una davallada de les vendes, però també val la pena recordar que Microsoft i Intel també han vetat la companyia xinesa i, justament per això, el director del màster d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, Jordi Serra, es qüestiona sobre què passarà amb Facebook i WhatsApp, que també són americanes. Es poden quedar els terminals de Huawei no només sense Gmail, Youtube o Skype -que forma part de Microsoft-, sinó també sense l'aplicació de missatgeria instantània?
Segons Serra, i tot i que Huawei hagi assegurat que ja ha desenvolupat el seu propi programari, considera que "haurà de fer un pla B, que passa per l'Android lliure". Això, però, pot comportar problemes de seguretat perquè, "en el moment en què Google tregui l'actualització d'un forat en els seus Android, tots els de Huawei tindran aquest forat".
La carta d'Apple
Davant d'això, la Xina, que ha passat de ser "els que ho copiaven tot als EUA" a ser "els que copien i fan coses", pot decidir entrar en el joc de Donald Trump. El Govern xinès pot decidir prohibir a Foxconn, l'empresa que produeix per iPhone, fabricar per a compaynies americanes. De fet, quan va saltar la notícia que Google vetava Huawei, no només van caure les accions de la marca xinesa a les borses de Tòquio i Hong Kong, sinó també les d'Apple.
"Si hi ha una guerra comercial a totes, hi perdem tots", assenyala Ganyet, que afegeix que "el més possible que pot passar és que internet es trenqui en dos: la part xinesa i la part dels EUA". Una guerra comercial que, a més, "ens afecta a tots" perquè, una cosa és que hi hagi un veto sobre l'acer, que ens pot afectar en moments puntuals i en decisions concretes, i una altra ben diferent és que sigui sobre la tercera marca d'smartphones més demandada i fabricant clau per al desplegament del 5G.
Ganyet: "Fins ara, hem acceptat que les economies que triomfaven eren les liberals i democràtiques, i ara et trobes un capitalisme d'Estat no liberal i no democràtic que pot arribar a ser exemple de la millor economia del món"
Tot plegat comporta un gir de 180 graus. "Fins ara hem acceptat que les economies que triomfaven eren aquelles que eren liberals i democràtiques, i ara et trobes un capitalisme d'Estat no liberal i no democràtic que pot arribar a ser exemple de la millor economia del món", posa damunt la taula el CEO de Mortensen, al mateix temps que, avisa, "la Xina té molts números per sortir guanyadora si parlem que l'economia és digital perquè els xinesos agafen dades de tothom sense cap problema en una societat totalment controlada".
Una societat "totalment controlada" perquè, a més, "quan tu digitalitzes l'economia, un servei o un bé, poses les bases perquè es globalitzi i perquè es concentri" i, per tant, és "una economia de les estrelles en què només triomfen els quatre grans", però que "ens afecta a tots perquè el nostre bé principal és la informació".