El 24 de novembre, en aquesta mateixa secció, vam explicar la situació de la històrica empresa de trens articulats Talgo, que estava a la diana d’un comprador estranger. En aquell moment, qui havia mostrat el seu interès per la firma espanyola era la companyia hongaresa Ganz-Mavag Europe Zrt, però al govern estatal no li va fer gens de gràcia que una entitat vinculada al govern hongarès, ara en mans de Viktor Orbán, es quedés amb la propietat d’una empresa estratègica com és Talgo. Amb aquest argument -el del rol estratègic del fabricant de trens- va aconseguir vetar l’opa magiar, però amb això no solucionaven el principal problema, que eren les ganes de vendre del fons Trilantic, màxim accionista de Talgo, a qui l’oferta de cinc euros per títol dels hongaresos els satisfeia plenament.
Qui ha guanyat la batalla ha estat el consorci basc format per la firma Clerbil, les fundacions bancàries de BBK (Bilbao Bizkaia Kutxa) i Vital (Vitòria), i el fons d’inversió del govern basc Finkatuz
Mentre es bastia una oferta de caràcter “nacional”, va aparèixer un altre pretendent, com va ser el cas del fons sobirà de Polònia, el Polski Fundusz Rozwoju (PFR), és a dir, el Fons de Desenvolupament Polonès, disposats també a oferir cinc euros per títol pel 100% de la companyia. Tampoc era el comprador ideal del govern espanyol, però en aquest cas la porta se’ls va tancar amb molta més delicadesa perquè als polonesos no se’ls veu com a accionistes, però sí com a clients potencials en virtut de l’ambiciós pla d’inversions en matèria ferroviària que estan preparant. En paral·lel, va aparèixer també l’interès de la companyia índia Jupiter Wagons, disposada fins i tot a jugar el rol d’accionista minoritari, però la seva proposta va quedar en via morta.
En tot cas, qui ha guanyat la batalla ha estat el consorci basc format per la firma Clerbil, les fundacions bancàries de BBK (Bilbao Bizkaia Kutxa) i Vital (Vitòria), i el fons d’inversió del govern basc Finkatuz, que han ofert un preu màxim de cinc euros (4,85 més variables en funció de compliment d’objectius) només per al paquet del màxim accionista (Trilantic), que és del 30% del capital. La participació de Trilantic fins ara anava sindicada amb la de les famílies Oriol (descendents del fundador) i Abelló, sota la firma instrumental Pegaso Transportation International, que atresorava un 40% del capital. Al darrere de la poc coneguda Clerbil hi ha José María Jainaga Gómez, enginyer bilbaí propietari de Sidenor, un gegant de l’acer amb seu al País Basc.
Poc després de la pandèmia, i davant de les reiterades pèrdues de control al capital d’empreses autòctones, l’Institut Basc de Finances (que depèn del govern autonòmic) va prendre la decisió de crear un fons per revertir aquesta dinàmica. El propòsit és prendre participacions minoritàries en empreses de cert volum de facturació (superior als 100 milions d’euros) per ajudar al seu arrelament al territori. Algunes de les primeres experiències van ser la làctia Kaiku i el fabricant ferroviari CAF, i ara és el torn de Talgo. Per la seva banda, Sidenor es defineix com a empresa especialitzada en acers llargs especials i una de les seves plantes productives és a Catalunya, en concret a Polinyà (Vallès Occidental). Té unes vendes superiors als 1.000 milions d’euros anuals i el seu propietari és l’esmentat José Antonio Jainaga, que va entrar a la companyia amb el canvi de segle com a primer executiu i va acabar comprant-la quan l’accionista -una empresa brasilera- va decidir vendre cap allà l’any 2016. Avui dia Jainaga és un habitual de les llistes de milionaris que publiquen anualment molts mitjans de comunicació, amb un patrimoni estimat d’uns 545 milions d’euros.
Una de les primeres mesures després del canvi de propietaris serà el retorn de la seu al País Basc, després d’un temps a Madrid
Pel que fa a l’empresa comprada, Talgo, a falta de conèixer les dades del tancament de l’any 2024, ja es pot dir que ha superat el sot de vendes del 2022, quan va quedar molt per sota dels 500 milions d’euros de facturació. El 2023 les seves vendes van enfilar-se fins als 652 milions, amb una cartera de comandes de ni més ni menys que 4.223 milions d’euros, bona part a Espanya i Alemanya. Una de les primeres mesures després del canvi de propietaris serà el retorn de la seu al País Basc, després d’un temps a Madrid.