Visitar ciutats com Nova York o Marràqueix, i països com Nova Zelanda, Suècia o Holanda de la mà d'un guia que parli català. Aquest és l'objectiu de l'associació Guies catalans del món, nascuda el 2012, i que dona lloc a una xarxa internacional de guies professionals que ajuda turistes catalanoparlants a trobar un servei guiat en català quan viatgen fora del seu país.
L'associació ofereix aquesta opció a més de 25 destinacions dels cinc continents i no para de créixer: fa poc s'ha incorporat Japó a la llista i aviat també ho farà Austràlia. En declaracions a l'ACN, la seva presidenta, la manresana Vanessa Barberà, explica que el projecte busca normalitzar l'idioma i reforçar la cultura del país. "Normalment, una persona, encara que sigui catalana, no acostuma a buscar guiatge en català perquè no pensa que hi ha aquesta opció i, per la via tradicional, és molt complicat trobar-ne", exposa la presidenta.
Viatjar a última hora, la tendència turística des de la covid-19
A l'hora d'escollir qui pot ser membre de l'associació i qui no, Barberà ho té clar: "No pot ser-ho una persona que faci quatre dies que viu al país". "Volem que la qualitat sigui alta perquè això ens beneficia a tots els guies. Si algú queda content amb una visita, buscarà un altre guia de l'associació i, per tant, això ens beneficia a tots", destaca.
Barberà: "Ha canviat el model de viatjar, però no el viatger"
Per a Barberà, el perfil del viatger català es tracta d'algú que fuig del turisme de massa, i que busca un turisme de més qualitat per tenir un coneixement "més profund" de la ciutat o del país que visiten. Segons apunta, des de la pandèmia s'ha notat un canvi de tendència en la manera de viatjar: si bé abans el viatger català era molt previsor, la tendència actual és d'anar més a última hora. "Notem que la gent va només a un mes d'antelació. És tot molt més immediat. Ha canviat el model de viatjar, però no el viatger", detalla.
Dificultats econòmiques i el "no" als free tours
Tot i que la qualitat dels free tour pot variar molt d'un país a un altre, Barberà assegura que com a guies professionals hi estan en contra i ho exemplifica així: "A un dentista no li demanaràs mai que et faci la feina gratuïta, doncs a un guia tampoc". Amb tot, assegura que, amb els anys, el concepte de free tour ha perdut una mica el seu sentit original i moltes vegades es troben amb viatgers que els hi demanen "una visita bàsica pel centre de la ciutat".
Barberà també lamenta que per a l'associació, tot i que fan promoció del català a l'estranger, els és molt difícil rebre suport econòmic. Explica que algunes de les subvencions, en treballar a fora, no les poden demanar i, d'altres, en tenir la seu fiscal a Catalunya tampoc hi poden accedir. "Ens costa molt arribar a subvencions que ens podrien ajudar a donar-nos a conèixer més àmpliament", explica la presidenta de l'associació, que diu que tota la tasca que fan a l'entitat és voluntària.