L’anunci de què la Heroes Comic Con tindria una cita anual en València va revolucionar els fòrums més freaks d’Internet. És la segona ciutat, després de Madrid, que alberga aquesta cita pels amants de l’univers del còmic, però també dels videojocs, cosplay i de les sèries televisives. La ciutat del Túria aprofita aquesta cita pre-falles per promocionar-se i presentar la mascletà a autors internacionals de còmics i actors de Netflix, mentre celebra l'impacte econòmic d'aquesta fira: 4,2 milions d'euros, 25.000 visitants i les millors editorials del país.
La Heroes de València –com se la coneix en el sector-, és encara un nadó que creix a velocitat de vertigen. La de 2018 va ser la primera edició i va satisfer les expectatives amb 23.600 visitants; enguany –del 22 al 24 de febrer-, segons explica la directora del saló Reyes Saenz, volen arribar als 25.000. L’objectiu no és tant trencar rècords d’assistència, com consolidar aquesta data en el calendari i millorar l’oferta i la qualitat.
Un actor de Stranger Things va ser el gran atractiu de 2018
Podem fer-nos una idea aproximada de la motivació i procedència dels visitants gràcies a una enquesta que es va fer l’any passat. El 35% era de fora de la província de València i entre l’1 i el 2% eren de fora de l’Estat espanyol. El principal atractiu que els va motivar a visitar la fèria fou la presència de l’actor Gaten Matarazzo, Dustin en Stranger Things, que va animar a gent sobretot del Principat i de les Illes Balears que “venien exclusivament per veure eixe actor”.
“Els visitants de fora de València augmenten si aconseguim portar a autors de còmic potents dels Estats Units”, assegura Saenz. En 2018 estigueren alguns de Marvel i DC Comics, com Chris Sprouse i Gail Simone. En l’edició que comença aquest divendres els principals atractius seran Isaac Hempstead-Wright, que interpreta a Bran Stark en Game of Thrones, i dibuixants com Jon Bodganove, de DC Comics.
Deixant de banda l’alegria dels aficionats, l’arribada del Heroes Comic Con ha estat una bona notícia per a la ciutat per dos motius: l’impacte econòmic i la consolidació de la marca València. Els organitzadors parlen d’un impacte de 4,2 milions d’euros pels convidats, allotjaments, restaurants i oci, a més del que genera l’esdeveniment en concepte de contractacions de personal i vendes.
Per altra banda, la directora de la fira destaca la importància que té per posar “València en el mapa”: “Hem rebut un feedback espectacular dels mànagers per com vam tractar els invitats i enguany han arribat peticions directes de representants d’autors estrangers que volien vindre”. Conta l’anècdota que un autor anglès que visitarà València ja està fent plans per anar al partit de futbol Levante-Real Madrid del diumenge, que coincideix amb els dies del saló.
L'edició d'enguany de la Heroes Comic Con espera rebre 25.000 visitants | Cedida
“Construïm una base internacional molt sòlida. Els visitants, quan tornen als seus països, comenten la seua experiència: els hem portat a l’Albufera, estem a les portes de les Falles i han vist la primera mascletà, l’exposició del ninot... presentem València com a destí turístic. Els actors són gent que normalment passen per Madrid i Barcelona, però no per València”, explica Saenz.
La Heroes Comic Con torna a eixir de Feria València i involucra a la ciutat amb diverses activitats. Una d’elles, en col·laboració amb l’associació de comerciants del centre històric i la joguetera Hasbro, ha consistit en una gimcana amb entrades, regals i vals durant 10 dies en diferents comerços (farmàcies, òptiques, etc.). També s’organitzaran tallers relacionats amb els joguets i els còmics a l’FNAC o una visita amb cosplayers a la planta oncològica de l’Hospital Clínic.
Les editorials de l’Arc Mediterrani
Excepte la basca Astiberri i la madrilenya Dibbuks, la resta de les editorials del saló estan establertes en territoris de parla catalana. La més destacada és Norma Editorial de Barcelona, una de les líders en edició i producció de còmics en l’estat espanyol i amb llarga trajectòria (des de 1977).
També visitarà la fira la barcelonina ECC Edicions, divisió editorial d’El Catálogo del Cómic, que va néixer amb l’obertura de la tenda Cosmic i la seua filial online Planetacomic. Té la llicència de DC Comics en Espanya i Llatinoamèrica des de 2012.
Seguirem en el Principat si visitem l’estand de Ponent Mon, amb seu en Rasquera (Tarragona), especialitzada en el Nouvelle Manga, que barreja el còmic europeu amb l’estètica i temàtica més adulta de les vinyetes japoneses.
Els amfitrions valencians estaran representats per tres editorials. Fandogamia, de Quart de Poblet, treballa sobretot en tres línies molt marcades per l’humor: manga, webcomics i webcomics en paper. Per altra banda, Yojimbo Comics, de Silla, compartirà espai amb Astiberri i és una tenda en línia especialitzada en la venda de còmics i dibuixos originals de reconeguts autors com el valencià Paco Roca, Sento, Rafa Fonteriz, Mique Beltrán o Cristina Durán.
Per últim, estarà la xicoteta Grafito Editorial de València, que basa el seu negoci en àlbums d’autors internacionals, però sobretot estatals, i en la venda de les llicències d’eixos còmics per la seua venda en altres països, com França, Alemanya i els Estats Units. La responsable de Màrqueting i Comunicació, Yolanda Dib, conta que estaran aquest cap de setmana per “l’aparador”, perquè “la facturació és molt anecdòtica”: “El model de la Heroes Comic Con és, per a nosaltres, econòmicament molt car. Al Saló del Còmic de Barcelona, malgrat que l’estand és el doble de car, facturem entre 4 i 5 vegades més”.
“A l’Splash de Sagunt o al Saló del Còmic de Barcelona, les vertaderes estrelles són els autors de còmics i es fan llargues cues perquè et firmen un exemplar. En el Heroes de València no”
Lamenta que, tot i el nom del saló, “el còmic està en un segon pla” i “atrau un públic molt Netflix”. “És un esdeveniment molt divertit i familiar, però està més centrat en el merchandising i les celebrities de les sèries. A d’altres com l’Splash de Sagunt o al Saló del Còmic de Barcelona, les vertaderes estrelles són els autors de còmics i es fan llargues cues perquè et firmen un exemplar. En el Heroes de València no”, assegura Dib.
La majoria d'editorials del saló estan establertes en territoris de parla catalana | Cedida
L’esperança, sospira, són els lectors “casuals” aficionats a la novel·la gràfica que poden anar de la mà d’eixe públic més general que visita la fira; a més, diu que l’entrada de la Heroes és més cara i això fa que molts visitants ja donen per bona la inversió i no gasten més en el recinte. “El sector cultural està reduït a l’oci, que és necessari però prescindible. I dins de la literatura, el còmic és residual. Quan vam llançar el projecte vam fer números per veure la viabilitat del projecte: el problema no són els marges de benefici o les despeses, sinó simplement que no hi ha massa crítica. Les tirades són molt xicotetes i no tens volum”. Per això, el que fan i els “funciona”, és fer molta producció pròpia i vendre les llicències a l’estranger.
Mainstream enfront d’una demanda més minoritària i específica. Veurem si la Heroes Comic Con de València d’enguany canvia la dinàmica i posa en el centre, com presumeix en el seu nom, la literatura en vinyetes o si consolida el model Netflix, més majoritari i curiós, però que segurament compra menys.