Black Mirror, Person of interest o Minority Report no són futurs distòpics, són el present. Javier Rodríguez és el director general de Herta, una empresa de software de reconeixement facial que analitza imatges de càmeres i les creua amb bases de dades per trobar cares a l'instant. Herta, que duu la seva tecnologia des d'aquest dilluns al Mobile World Congress de la mà d'Acció, difumina la línia entre la realitat i la ficció: la seva tecnologia els ha dut a treballar amb la seguretat dels Globus d'Or, els Grammy o els casinos de Madrid i Barcelona.
Herta, que cada any inverteix gairebé un milió d'euros en investigació, acut al MWC a presentar el seu darrer producte: BioID. "És una aplicació mòbil que permet fer una fotografia d'una cara i creuar-la amb una base de dades per veure si està registrada", explica el també enginyer. Segons diu, aquesta aplicació pot ser molt interessant per a la Policia, però també per a les xarxes socials. "Volem experimentar com el nostre sector pot funcionar en altres àmbits". Però també per donar-se a conèixer: "Ja treballem en la seguretat de grans empreses com ara Disney, però que d'altres ens coneguin sempre està bé", assenyala.
Criminals i celebrities
Aquesta tecnologia es pot aplicar en molts sectors, però sobretot són útils en la seguretat: "Treballem amb llistes negres d'usuaris, com terroristes, criminals, delinqüents, persones non grates", explica el directiu. Herta ha treballat, per exemple, al Estadio Centenario, on es va jugar "el derbi Peñarol-Nacional o el Brasil-Uruguai, amb desenes de càmeres" per identificar hooligans perillosos. Amb aquesta funcionalitat també treballen en un parell d'estadis al mateix país i treballaran en uns altres dos estadis de la Copa del Món a Rússia.
Però l'empresa també treballa en pro del màrqueting, trobant "els millors clients, persones VIP en hotels, bancs, etc.; a vegades és interessant reconèixer quan entra algú important". En aquest sentit l'empresa ha fet feina als Globus d'Or als Estats Units. Aquesta empresa treballa amb l'FBI, la Policia de Beverly Hills i el servei secret per evitar que els assetjadors entrin al recinte dels premis, però també per anar a rebre els actors nominats, per exemple. Però també comprova les cares del personal per assegurar-se que ningú no s'infiltri.
El programari de Herta creua imatges amb bases de dades per identificar cares | Cedida
Les càmeres graven i creuen les cares amb la base de dades: "Aquest darrer any teníem, per exemple, Dwayne Johnson, the Rock, i quan va arribar amb les ulleres de sol, el programa el va detectar comparant amb les imatges d'internet i avisa a l'organització a través de l'aplicació mòbil". La creació de la base de dades és molt senzilla, només amb una imatge ja és suficient: "Les llistes de dolents les proporciona el client i en el cas de les celebrities les podem treure d'internet manualment".
I en aquest negoci, com afecta la protecció de dades? "Sobretot afecta pràcticament només a Europa i cada vegada menys, sobretot en l'actual nivell d'alerta terrorista", indica l'empresari. En la resta de països la legislació és més laxa o la seguretat passa per sobre de la privacitat: "Les lleis de protecció de dades i privacitat són molt importants, però s'han d'actualitzar a la tecnologia, no té sentit que tinguem les cares de terroristes i no els puguem detectar a l'aeroport o al metro". Segons diu Rodríguez, que empreses com Apple hagin inclòs el reconeixement facial -en substitució de l'empremta dactilar- en els seus telèfons fa que aquesta tecnologia s'obri camí al consum massiu i "ens faciliti les vendes".
Rodríguez: "No té sentit que tinguem les cares de terroristes i no els puguem detectar a l'aeroport o al metro"
Herta treballa a totes les parades del ferrocarril de l'Índia amb més de 4.000 càmeres. També dóna servei a la segona estació d'autobusos més gran d'Europa, la de Madrid, així com a aeroports, estacions de tren, etc.
"Això és impossible"
Rodríguez s'ha dedicat a treballar en la identificació de veu i facial des que va acabar la carrera. Després de treballar a Alemanya va tornar a treballar a Catalunya. "Jo creia que al futur seria molt important reconèixer persones que no volen ser reconegudes, de forma automàtica i no col·laborativa", diu. Es va posar a crear codi per arribar a aquest objectiu amb "certs resultats, però en un entorn real -un casino a Madrid el 2008- no va funcionar", recorda.
Herta pot reconeixer cares entre la multitud | Cedida
L'any següent va crear la seva pròpia empresa perquè "el meu cap deia que això era impossible". Herta neix l'any 2010 com una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya que treballava en el reconeixement facial, de veu i d'iris.
Rodríguez, que és enginyer i doctor en telecomunicacions, diplomat en ciències empresarials i MBA per Esade, i el catedràtic Javier Hernando, van ser els primers a fer servir les targetes gràfiques GPU, molt habituals per jugar a videojocs i que processen a una velocitat molt ràpida. I amb molts tipus de qualitat d'imatge.
El 2012, centrats ja en el reconeixement facial, van treure un algorisme que treballava sobre bases de dades de centenars de milers de cares. Actualment, la tecnologia ja treballa amb qualitat d'imatge 4k i 8k (que no ha sortit al mercat) i assoleix entre 30 i 35 milions de comparacions per segon. Aquesta tecnologia també es pot aplicar a vídeo i és, fins i tot, més ràpid.
Smart i safecities
Els sectors en què aquest programari es pot aplicar són diversos: banca, salut, transport, esport però, sobretot, seguretat. Les smart cities són, alhora, un baluard pel futur del negoci de Herta, enguany a la ciutat francesa de Niça -on hi va haver l'atemptat terrorista l'estiu del 2016- la companyia ha tancat un contracte perquè esdevingui safe city. Però ja treballen a Phuket, Mumbai i Kākināda.
La companyia, que llicencia el seu programari, en un futur vol oferir el seu producte en format software as a service. L'empresa dóna feina a 35 treballadors i compta amb oficines a Barcelona, Madrid, Los Angeles, Londres i ara obren a Singapur. Però segueixen expandint-se: "Segurament obrirem a Dubai, Delhi, Mumbai i potser Montevideo". I amb aquest creixement internacional, Herta apunta a facturar en tres anys 40 milions d'euros.