La borsa va començar la setmana amb la ressaca de la gran festa alcista de fa dues setmanes. Els mercats no es van moure massa fins poc després de mitja setmana. Va sortint la teoria de què aquesta festa va ser promoguda pels petits inversors inexperimentats als mercats financers. A Estats Units, a diferència d'Europa, gran part dels nous diners generats durant aquesta crisi per a reactivar l'economia es van transferir directament als ciutadans. Molts d'aquests ciutadans van voler estalviar els diners i invertir-los als mercats financers. El problema és que la majoria d'aquests nous inversors mai havien invertit a les borses. Aquests inversors, com a norma general, no compren perquè creuen que l'actiu que compren té valor, sinó perquè creuen que seguirà apujant el seu preu de mercat.
Molts analistes coincideixen en el fet que aquest és un dels grans motius pels quals les borses han pujat tant i tan ràpidament. Amb això s'expliquen coses com la que està passant amb Hertz. El gegant de lloguer de cotxes es va declarar en fallida fa unes setmanes, i després d'una caiguda inicial a la borsa, va recuperar el preu d'abans de la declaració. Això suposa que les seves accions han triplicat el seu preu durant el mes de juny.
Veient la reacció dels mercats es podria arribar a pensar que tot i estar en fallida hi ha plans per refinançar el deute, o almenys, per si de cas l'empresa tanca, que els seus actius superen de llarg els seus deutes. Cap de les dues hipòtesis és certa.
"No hi ha cap pla de refinançament per Hertz perquè continuï operant... Ara cotitza més alt que abans de declarar-se en fallida. Bogeria total"
Que se sàpiga: no hi ha cap pla de refinançament per Hertz perquè continuï operant, i la veritat és que és molt poc probable que es faci. Per altra banda, sembla que Hertz no té prous actius per cobrir els deutes. Aquesta conclusió s'extreu del preu dels bons (els petits inversors no operen per falta d'accés o coneixement). Els bons estan cotitzant a un preu que indica que no es pagarà tot el deute, i tenen preferència de pagament davant les accions en cas de liquidació de l'empresa.
Per tant, tenim una empresa que amb un 99,99% de probabilitats es liquidarà, no podrà pagar tots els deutes i per tant els accionistes no veuran ni un cèntim de la liquidació d'actius, i que ara cotitza més alt que abans de declarar-se en fallida. Bogeria total.
El més impressionant de tot això és que veient la situació s'està proposant una ampliació de capital. Seria la primera vegada a la història que una empresa en fallida aconsegueix realitzar una ampliació de capital. Qui, amb dos dits de front, voldria aportar capital a una empresa en pèrdues i que no té ni per pagar els deutes?
De moment sembla que es permetrà, i que si tira endavant servirà perquè els inversors de l'ampliació de capital regalin diners als tenedors de bons fallits (per la preferència de pagaments).
D'aquí en traiem dues conclusions: Si regales diners als mercats, ningú s'hi oposarà i si no saps, o no t'informes sobre el mercat, millor que no t'hi fiquis i deixa que ho faci algú per tu (o almenys que t'assessori). I aquestes conclusions són extrapolables a la compra/venda de qualsevol cosa. Una casa, un cotxe, o un ordinador, per exemple.
"Si regales diners als mercats, ningú s'hi oposarà i si no saps, o no t'informes sobre el mercat, millor que no t'hi fiquis i deixa que ho faci algú per tu (o almenys que t'assessori)"
Dijous els mercats van caure bastant per les previsions de la Fed, que va anunciar el dia anterior que no eren massa bones. Van anunciar que aquest any el PIB d'Estats Units es preveu que caigui un 6,5% i que en vista d'això volen mantenir els tipus al 0% fins al 2022. Això ja venia precedit d'un anunci del Banc Mundial que deia que aquesta seria la crisi més gran des de la segona guerra mundial, però sembla que els inversors escolten més a la Fed. Sense ànim d'ofendre. Els mercats no havien baixat tant en un dia des del dia 23 de Març, dia en què es va tocar fons al "crash del virus".
A finals de setmana també vam conèixer que al Regne Unit havia caigut més d'un 20% el PIB durant el mes d'abril. Encara al Regne Unit, algunes companyies aèries han decidit prendre accions legals contra el seu govern. Aquestes reclamen que es torni a les restriccions anteriors a les aplicades la setmana passada, que imposen una quarantena obligatòria per a tothom que vingui de fora del Regne Unit. Demanen que només s'apliqui la quarantena als passatgers que venen de països de risc, i que es creïn "ponts aèris" amb els països que tenen taxes de transmissió del virus baixes. En aquesta demanda s'hi troben British Airways, EasyJet i Ryanair. Aquesta última també ha sigut notícia per preveure una pèrdua de fins a 300 milions d'euros durant el 2020.
Finalment, a Espanya ja és oficial que el BME serà propietat de SIX group. El grup suís serà propietari de poc més del 93% de les accions, i tal i com van prometre les accions del BME seguiran cotitzant a la borsa. Aquesta promesa ha anat condicionada a que menys del 95% de les accions es venguin a SIX, i així ha sigut. Entren en ple debat sobre la taxa Tobin, que si finalment s'acaba aplicant de ben segur que les transaccions disminuiran i això no ajudarà gens a SIX. Però com que la taxa Tobin pot tenir contingut per un altre article sencer, serà millor que ho deixem aquí.
Ull a la borsa!