Hilaturas Arnau, fundada el 1947, era una de les moltes fàbriques tèxtils que hi havia a mitjan segle XX al Vallès. Amb la llana com a principal producte, va arribar a treballar per grans marques com Burberry, Inditex, Lacoste o Mango. Però la globalització i la deslocalització van obligar-la a fer un gir de 180 graus i obrir-se a nous sectors per sobreviure. I ho van aconseguir, endinsant-se en el món dels teixits tècnics.
Al front de la Guerra Civil
La història d'Hilaturas Arnau neix en Francisco Arnau Comas, avi de l'actual propietari. Francisco Arnau treballava en una colònia tèxtil a Les Planes d'Hostoles quan va esclatar la Guerra Civil. "Va anar al front, es va amagar un temps al bosc i, després, el van enviar dos anys en un camp de reeducació. Quan el van deixar anar, va decidir que no volia tornar a treballar en una colònia, que no li agradava i no es podia prosperar", explica Joan Santamaria Arnau.
Llavors, va traslladar-se a Sabadell i va llogar la seva primera màquina per fer fils, ja que era l'ofici que coneixia. Després en va llogar més, fins que en va començar a comprar. Però ho va fer amb una característica especial: les màquines de filatura que adquiria servien per treballar amb fibres reciclades. És a dir, Hilaturas Arnau agafava llana ja utilitzada i en tornava a fer fils.
Al principi, la seva llana es feia servir sobretot per fer roba de molt abric, ja que les calefaccions no abundaven i hi havia molta demanda a tot Europa.
El món la moda
Cap als anys 60, les peces de tant abric anaven a la baixa, i la moda començava a expandir-se. "Va començar a treballar per Burberry, que feia bufandes, abrics, jerseis...", explica Joan Santamaria Arnau. I se li van sumar altres marques reconegudes com Lacoste o Marité, totes elles amb fàbriques per la zona. Hilaturas Arnau era un referent dels fils de qualitat, reconeguda per la seva feina.
Santamaria: "Sabadell era ciutat llanera, reconeguda mundialment, fins i tot a Aràbia Saudita"
I és que Sabadell i el Vallès era una gran potència tèxtil, com recorda Santamaria: "Sabadell era ciutat llanera, reconeguda mundialment, fins i tot a Aràbia Saudita. A tot el món volien el teixit fet al Vallès. Hi havia infinitat de telers, filatures... Tothom es dedicava a això. La gent tenia la seva feina i dissabte i diumenge teixien".
I a finals dels 90 van irrompre gegants com Mango o Inditex. Hilaturas Arnau fabricava fils per proveïdors d'aquestes marques i la major part de la seva producció anava per ells. "Al principi anava molt bé, però els preus anaven baixant i ja no es podia seguir el seu ritme", explica el net del fundador. Els negocis es van començar a deslocalitzar i les grans empreses buscaven el preu més baix, que sovint era a l'Àsia o a Turquia. I, a poc a poc, van anar deixant de treballar amb ells.
Després d'arribar a ser gairebé quaranta treballadors a finals dels 90, es van quedar amb una plantilla de dotze persones a principis de la dècada del 2010.
Tot va desaparèixer
I aquells anys van ser un punt d'inflexió per Hilaturas Arnau: "Ens hem reinventat per força. Era reinventar-se o morir. Dels que no han fet, pràcticament no en queda cap. A Sabadell n'érem 15 o 20, a Terrassa n'hi havia 10 o 12. I per tot Espanya n'hi havia bastants. Ara en queden 3 o 4, i malvivint". La ciutat tèxtil i llanera havia desaparegut.
Santamaria: "Va ser molt difícil, però l'alternativa era no fer res i morir"
I va ser el 2011 quan, també ajudats per la sort, Hilaturas Arnau va conèixer una empresa francesa que li va oferir fer teixits tècnics. I s'hi van llançar, fent teixit tècnic a partir de fibres reciclades de Kevlar, el teixit de les armilles antibales. Tot el 2012 van estar immersos en una reconversió profunda, ja que les màquines sovint no aguantaven aquest material tan resistent.
"Va ser molt difícil, però l'alternativa era no fer res i morir. Quan l'alternativa és morir, t'aferres a un clau roent", destaca. Era en plena crisi financera, però no tenien elecció. I el canvi es va materialitzar: el 2011 tot el que feien era per la moda; mentre que el 2021 el 100% va ser per teixits tècnics.
Tot i el cop dur que va suposar la marxa d'Inditex o Mango, Joan Santamaria Arnau ofereix una altra perspectiva: "Gràcies a Mango o Inditex estem aquí, si haguessin estat francesos, no parlaríem d'això. Ens van deixar passar 10 anys. Potser hauríem hagut de tancar. Van ser una sortida fins que ens vam reinventar. Va ser una manera de sobreviure".
Teixits per avions o trens
La fibra reciclada amb la que treballa Hilaturas Arnau els converteix en una de les dues úniques empreses d'Europa del sector. De fet, la gran majoria de la seva producció és per fora d'Espanya, principalment a Alemanya, Regne Unit, Itàlia i França. Els seus clients l'utilitzen per fabricar butaques d'avions o trens, que han de ser molt resistents. I també per guanys de protecció.
Alguns dels seus clients, els han conegut a través de Linkedin, ja que no són habituals les empreses que trebalen amb aquesta fibra reciclada. De fet, aquesta economia circular ha estat l'ADN d'Hilaturas Arnau des del seu naixement, quan reciclava la llana.
Sense abandonar la moda
Tot i que durant el 2021 no han fabricat res pel sector de la moda, no volen abandonar-la del tot. Per això, van crear una marca, BreFashion, on venen mantes, bufandes, guants directament a clients finals... Tot amb fils sostenibles i naturals, provinents del reciclatge. "Com que les marques no ens compraven aquests fils, vam crear la marca sostenible", assenyala.
Amb tot, la seva aposta pel teixit tècnic ha donat els seus fruits i des del 2012 han duplicat la plantilla, i esperen tancar el 2021 amb uns 2 milions de facturació. Hilaturas Arnau és la història de la supervivència, de l'adaptació als nous temps; sempre mantenint-se en la mateixa fàbrica de Sabadell. Santamaria explica la clau: "La resiliència i l'adaptació han estat clau. Buscar sempre la manera de sobreviure, estar atents a oportunitats del mercat".