Ja fa un any que van saltar totes les alarmes a Holaluz. Primer, amb un ERTO que va deixar sense feina a 200 treballadors, el 30% de la plantilla. I, posteriorment, uns resultats que constataven pèrdues de més de 26 milions d'euros durant el 2023 i la posterior suspensió temporal del Mercat Alternatiu Borsàtil (MAB), perquè la companyia no va presentar els comptes anuals dins el termini que li pertocava. Una història que va començar de forma "idíl·lica" el 2010, any en què Carlota Pi, Ferran Nogué i Oriol Vila, estudiants del màster Business Management a l'IESE, tenien un objectiu comú: conquistar el client que "odia les companyies energètiques". I, amb els successos dels últims mesos, un desenllaç del tot "imprevisible" amb una data límit: el desembre de 2024.
Holaluz: de ser una startup amb sis empleats a convertir-se en una empresa referent al sector de l'autoconsum, amb 752 treballadors el 2022
Per entendre exactament el funcionament d'Holaluz, cal destacar que es tracta d’una empresa centrada en la comercialització de l'electricitat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques d'autoconsum. Des dels inicis de la companyia, els fundadors confessaven textualment que "estaven farts de com funcionaven les empreses energètiques" i després d'experiències prèvies al sector no els semblava lògic "com es tractava el client, des de cobrar-li més, vendre-li serveis que no necessitava i quan hi havia algun problema, hi havia excuses i gestions que s'allargaven molt". Durant la primera dècada, Holaluz va experimentar un creixement exponencial i va passar de ser una startup amb sis empleats a una empresa referent al sector de l'autoconsum, que el 2022 tenia 752 treballadors.
Fins i tot, poc abans de la pandèmia de la covid-19, Holaluz va sortir a borsa amb més de 200.000 clients i el suport de 200 inversors. Tenien objectius ambiciosos: arribar a un milió de clients i 50.000 instal·lacions fotovoltaiques per a finals del 2023, a més d'assolir una facturació de 1.000 milions d'euros i un benefici brut d'explotació (Ebitda) un 7% superior als ingressos. Els grans contractes també arribaven a la companyia, ja que es va convertir en la primera i única comercialitzadora elèctrica que instal·lava a Espanya les bateries de Tesla, a part de nous contractes de subministrament d'electricitat i competia contra "gegants" de la talla d'Acciona, Naturgy o Iberdrola.
Les primeres complicacions
Quins són els dos motius que han portat Holaluz en aquesta complexa situació? Víctor Ruíz Ezpelea, professor d’EAE Business School, explicava fa uns mesos a VIA Empresa que hi havia dos principals motius: havien efectuat inversions elevades en projectes d'instal·lació de parcs fotovoltaics (amb poc retorn econòmic) i la baixada del preu de la llum durant els últims mesos havia estat letal (fins i tot assolint xifres negatives, tal com relatava en una anàlisi el catedràtic Oriol Amat). Tot i que la baixada del preu de la llum és positiva (i agraïda) pels usuaris; per a les empreses, distribuïdores i productores, comporta un impacte negatiu pels comptes finals. Encara més, els preus negatius de l'electricitat han generat sorpresa, ja que és un fenomen molt puntual i, de fet, no s’havia produït mai.
Les elevades inversions en projectes d'instal·lació de parcs fotovoltaics i la baixada del preu de la llum, han causat complicacions a Holaluz
A més, la firma havia passat de fer una mitjana d'entre 800 i 1.000 instal·lacions solars al mes, a aproximadament unes 600. I, sobretot, també els ha afectat la finalització de les subvencions Next Generation.
Les possibles solucions per evitar un tràgic desenllaç
Durant el 2023, Holaluz havia perdut 26 milions d'euros i acumulava un deute de 60 milions d'euros. La crisi, però, va augmentar quan la cotitzada va comunicar al mercat, l'abril del 2024, que estava negociant l'obtenció de finançament per 21 milions, entre ells 10 milions d'un préstec de l'Institut Català de Finances (ICF), l'entitat financera pública de la Generalitat. El 28 de juny de 2024, després de la junta general d'accionistes, Holaluz va apartar del seu consell d'administració Axon Capital, representada per Alfonso Juan de León, i Jordan Sáenz, de Geroa Pentsioak, per haver-se negat a signar els comptes de 2023 i de l'informe de gestió. A més, el consell va aprovar emprendre una acció de responsabilitat contra ells pels danys patrimonials que podien haver sorgit de la seva postura. Per a l'empresa, les seves votacions contra els comptes de l'entitat, auditats per EY, es van donar "sense cap fonament".
Els creditors i les entitats financeres s'han compromès a mantenir les línies de finançament de circulant en les mateixes condicions actuals fins al 18 de desembre
En aquests moments, la borsa es manté a l'expectativa dels pròxims passos d'Holaluz. Des que va començar el 2024, les accions de la companyia s'han desplomat més d'un 56%, mentre que la capitalització borsària amb prou feines supera la cota dels 30 milions d'euros; una xifra molt allunyada dels 144 milions d'euros que presentava fa només dos anys. Tot i això, durant els últims mesos, la comercialitzadora ha aconseguit reduir el seu deute financer net en 8,2 milions d'euros i passar dels 65,4 milions que devia al tancament del 2023 fins als 57,2 milions d'euros actuals. A més, ha renovat un "pagaré" de 7 milions d'euros per a dos anys més i ha rebut un total de 8,1 milions en finançament.
En els darrers dies, l'empresa ha anunciat un acord amb la majoria dels seus creditors i, a més, les entitats financeres han garantit mantenir les línies de finançament de circulant en les mateixes condicions actuals fins al 18 de desembre. Actualment, estan avaluant i negociant amb la banca una reestructuració del deute financer, que haurà de definir el seu futur durant el 2025. Les pròximes setmanes seran decisives en aquest procés, ja que caldrà prendre moltes decisions el desembre de 2024, amb l'objectiu de deixar enrere definitivament l'amenaça d'un preconcurs de creditors.