• Empresa
  • Nostrum s’ennuega amb els deutes

Nostrum s’ennuega amb els deutes

Una de les entitats creditores de Home Meal embarga els comptes de la companyia i la força a presentar un preconcurs de creditors

Quirze Salomó, soci fundador de Nostrum
Quirze Salomó, soci fundador de Nostrum
Aiats Agustí / Marta Escobar Martí / Víctor Costa
Barcelona
24 d'Octubre de 2018
Act. 24 d'Octubre de 2018

Nostrum ha topat amb la realitat i s’ha ennuegat amb els deutes. L'empresa Home Meal, propietària de la cadena de menjar per emportar Nostrum, ha presentat preconcurs de creditors després que una de les seves entitats creditores hagi decidit embargar els comptes de l'empresa, segons han informat en un comunicat. L’empresa encadena quatre anys de pèrdues amb un resultat negatiu de 3,4 milions d’euros l’any passat. Segons afirma l’administrador concursal i director general d’ALHOS, Josep Puigvert, “l’empresa ha volgut créixer i expandir-se molt ràpidament però sense consolidar el seu model i amb endeutament. Justament per això posa de relleu que “el model de negoci de Nostrum era molt bo durant la crisi, però ara s’ha de reinventar”. 

La companyia va anunciar al setembre un principi d'acord amb les nou entitats financeres que conformen el seu pool bancari per refinançar tot el seu deute a curt termini, i amb el tenidors de pagarés a un any cotitzats a Luxemburg, per un import aproximat de 10 milions d'euros.

La companyia tenia prevista la signatura de l'acord aquest dimarts, després de l'aprovació el dilluns de l'operació per part de la junta general d'accionistes de la societat. No obstant això, ha assegurat que "la decisió unilateral i d'última hora d'una sola de les entitats" del pool bancari –el formen nou entitats- d'embargar els comptes de la societat, ha provocat la ruptura de l'acord de refinançament.

Home Meal ha lamentat que aquesta decisió perjudica no solament els seus interessos sinó també els de la resta de la banca i tenidors de pagarés cotitzats, que componen més del 90% del deute de la societat.

El clàssic

El doctor en dret processal per la UB, professor associat de la mateixa universitat i advocat expert en dret processal i concursal Fernando Garriga subratlla que quan una empresa arriba a aquesta situació podria ser perquè “hi ha un problema entre l’oferta i la demanda”, per “un problema de sobredimensió de la plantilla de treballadors o de l’estoc” o per “una baixada de les vendes i uns costos massa elevats”. Aquests, però, només són els principals casos que poden ser la causa de la situació de la companyia perquè, subratlla, "cada cas particular és un món".

Mentrestant, l’advocat expert en dret concursal Pau Vallbé va un pas més enllà i sosté que això que ha passat “és un clàssic” perquè “al banc se li estava demanant que fes un sacrifici excessiu i el que ha fet és executar”. A parer seu, “en el moment en què algú executa és quan es posa de manifest la situació d’insolvència” que l’empresa “ha de tapar ràpidament”.

Josep Puigvert: "El preconcurs o el concurs no són dolents si es fan en el moment oportú i amb viabilitat"

Trencant tòpics populars, Puigvert reivindica també que “el preconcurs o el concurs no són dolents si es fan en el moment oportú i amb viabilitat”. A parer seu, la nova estratègia de Nostrum hauria de passar per reinventar el model de negoci dins el sector de la restauració més enllà de la gran crisi econòmica.

Protecció legal

Fonts de la companyia han assegurat que si han agafat aquesta via és per “protegir-nos legalment” i, a més, preveuen que les negociacions “acabaran sortint bé” perquè Home Meal ja venia de pactar un refinançament amb la banca i, per tant, “no partim de zero”.

De fet, presentar un preconcurs de creditors és l’eina que té l’empresa a les seves mans per aconseguir aturar l’embargament dels seus comptes, almenys durant uns mesos. Acollint-se a l’article 5 bis de la Llei Concursal, l’empresa propietària de Nostrum aconsegueix tres mesos per negociar i, passat aquest termini –i si no arriba a cap acord-, tindrà un mes més per presentar un concurs de creditors voluntari si no vol que els seus creditors en presentin un de necessari que, segons Garriga, representa, directament, “la mort de l’empresa”.

L'embargament dels comptes de Nostrum quedarà aturat durant uns mesos gràcies al fet d'haver-se acollit a l'article 5 bis de la Llei Concursal

De moment, i segons Home Meal, havent-se acollit a aquest article protegiran “el bé comú, la continuïtat de la societat, així com els drets dels accionistes, la resta de creditors, treballadors, clients i proveïdors”.

Per evitar acabar immersos en un concurs de creditors, Garriga aconsella als advocats de la companyia propietària de Nostrum a “córrer i tenir preparada una demanda de concurs mentre negocien” perquè, a més, considera que “aquest ha fet de banc dolent”, però adverteix que el curs natural de la situació és que la resta facin el mateix.

Ara bé, Ballvé, de la seva banda, es mostra optimista i considera que “si han arribat fins aquí amb les entitats financeres i volen parar l’execució i aturar els embargaments del banc, en aquest període de quatre mesos poden revertir la situació i arribar a l’acord inicial”.

Criptomoneda

A part de la situació concursal, l’altre front obert de Nostrum és el llançament de la seva pròpia criptomoneda, que té per objectiu captar 50 milions d'euros a través de l'oferta inicial de la moneda per finançar el seu pla d'expansió. La idea és crear una moneda virtual  per a diversos usos: els clients la podrien usar com a moneder i, a més, els franquiciats hi treballarien i per obrir establiments haurien de comprar-ne.

“Què guanya una empresa com Nostrum creant una criptomoneda?”, s’ha preguntat de forma retòrica Puigvert. D’aquesta forma, l’administrador concursal no descarta que aquesta decisió d’entrar al món del blockchain formi part d’una estratègia de la companyia per guanyar presència al mercat amb més visibilitat i augmentar així l’entrada de clients i finançament. “Si no tens problemes, no fas invents al Tebeo”, ha etzibat. 

El llançament de la criptomoneda de Home Meal també queda aturat

Així, les pèrdues no són l’únic maldecap de Nostrum. La gestió de la criptomònada és molt més complicat del que semblava. Per això Quirze Salomó hauria planejat apartar-se de la primera línia de la direcció per dedicar-se exclusivament a la creació de la plataforma tecnològica del Meal Token. L’operació, que havia de sortir entre novembre i desembre, a més, canviarà la ubicació a Estònia després d’haver descartat Espanya i Suïssa, com en un principi s’havia anunciat.

Tanmateix, però, el llançament de la criptomoneda pot quedar aturat per la situació econòmica en què es troba l'empresa.

Resultats

Aquesta és la darrera estratègia de finançament de l’empresa fundada per Quirze Salomó i que acumula uns resultats molt allunyats de les perspectives de la direcció.

L’empresa només ha presentat beneficis en una ocasió: l’any 2013 quan va guanyar uns 700.000 euros amb una facturació de 13,6 milions d’euros. Un any abans les pèrdues s’enfilaven fins als gairebé 750.000 euros amb una facturació de 7,2 milions d’euros. Aquell any, Nostrum comptava amb 50 locals, una xifra que va disparar fins a 88 l’any següent. D’aleshores ençà, la firma no ha fet més que enfonsar-se en els nombres vermells.

L’any 2014, el de la sortida al MAB, la firma va vendre per valor de 12 milions d’euros, però va tornar a les pèrdues amb 169.000 euros. En el següent exercici les pèrdues es van disparar fins als 2,4 milions d’euros amb una facturació de 14 milions. Una xifra molt similar a les vendes del 2016, quan la companyia de menjar preparat va facturar 14,3 milions d’euros. En aquells dos anys l’empresa acumula tres ampliacions de capital, una de 3,4 milions d’euros el 2016 i un parell més d’1,4 i 3,6. Tot i les injeccions de capital la companyia va perdre 1,5 milions d’euros en aquell any.

L’any passat, Nostrum facturava 15,2 milions d’euros i s’apuntava les majors pèrdues de la seva història amb uns nombres vermells de 3,4 milions d’euros.

Segons informen fonts de Nostrum, l'empresa actualment té més de 200 treballadors i 120 botigues, de les quals 14 a França (quatre a París) i la resta a escala nacional amb concentració a Barcelona i àrea metropolitana, així com presència a capitals com Madrid, València i Bilbao.