L'oenagé Oxfam Intermón ha denunciat que les empreses que conformen l'Ibex 35 van pagar el 2017 un 11% menys d'impost de societats tot i que els seus beneficis van augmentar un 16,2%. És una de les dades que destaquen de l'informe Reparto desigual. Cómo distribuyen valor las empresas del Ibex 35, en què l'entitat analitza les pràctiques fiscals d'aquestes grans firmes, la seva presència en paradisos fiscals, les diferències remuneratives entre alts càrrecs i la resta de la plantilla i l'evolució en els dividends que reparteixen, entre d'altres factors.
A l'entorn dels paradisos fiscals, per exemple, Oxfam subratlla que el 2017 la presència d'aquestes empreses va baixar un 14%. En concret, hi mantenien 858 filials, la majoria de Banc Santander (207), ACS (109) i Repsol (81).
Pel que fa a la qüestió dels salaris, l'informe indica que tot i l'augment de beneficis les empreses de l'Ibex 35 van baixar els sous un 4,2% entre el 2008 i el 2017. En canvi, els de "bona part dels consellers i alts executius no han deixat de pujar".
Més precarietat
Segons l'estudi, de mitjana un primer executiu d'una empresa inclosa al selectiu borsari espanyol guanya 132 vegades el sou mitjà de la companyia i 301 vegades el sou més baix. La remuneració mitjana dels alts càrrecs va créixer un 8%, mentre que el sou mitjà de la resta de la plantilla va augmentar quatre vegades menys. Oxfam subratlla que també creix la subcontractació, "que redunda en una major precarietat".
Oxfam denuncia que les empreses de l'Ibex 35 "no aporten" prou dades per analitzar en profunditat la bretxa salarial entre homes i dones. En canvi, sí fan públiques la proporció de dones i homes en diferents nivells professionals. El 2017 en els consells d'administració un 23% eren dones, 105 de 447. La proporció de dones és menor en l'alta direcció el 21,8%.
Des d'una perspectiva més general, l'oenagé considera "urgent" que aquestes companyies adoptin mesures que contribueixin a un "nou model econòmic" que respongui als interessos "de la majoria de la població". I posa com a exemple que amb l'11% de menys que les empreses van aportar el 2017 a la Hisenda Pública, "es podria haver duplicat" el nombre de llars sense cap tipus d'ingrés que accedeixen a una renda mínima d'inserció.