Aquests darrers dies, la immensa majoria de ciutadans ha descobert un terme nou en l’univers de les notícies d’actualitat. Es tracta de Muface, una entitat amb mig segle de vida, però desconeguda per a la majoria dels contribuents. La notícia a través de la qual Muface -que ara explicarem què és- ha saltat als titulars de la premsa deia que les companyies d’assegurances dedicades a l’assistència sanitària, allò que popularment i de manera impròpia es coneix com a “mútues de salut”, havien decidit despenjar-se de l’acord amb l’Estat per oferir cobertura als mutualistes de Muface. Les asseguradores en qüestió són DKV, Asisa i Adeslas, aquesta darrera amb VidaCaixa (l’asseguradora vinculada a CaixaBank) i Mutua Madrileña com a accionistes principals.
Però abans d’analitzar el conflicte, que promet moltes pàgines als diaris, expliquem què és això de Muface. La Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado (Muface) és un organisme de caràcter públic encarregat de prestar assistència sanitària i social al col·lectiu de funcionaris estatals que hi estan adscrits. Va néixer l’any 1975, en una època en què la sanitat pública encara no disposava de cobertura per a tots els ciutadans (es considera que en aquell moment el 90% del col·lectiu funcionarial disposava d’una assistència sanitària deficient, per sota de la que gaudien la resta dels contribuents).
Per tant, aquest col·lectiu de funcionaris – que no és l’únic, com veurem més endavant- té coberta la seva assistència sanitària no a través del sistema públic, sinó mitjançant un pool d’entitats privades que cobren un preu polític a l’Estat a canvi d’atendre els mutualistes, que aproximadament són un milió i mig de persones. D’aquest volum de mutualistes, 1,1 milions són personal actiu i uns 400.000 són beneficiaris. Però cal dir que el problema que ara es planteja no afecta la totalitat, perquè uns 460.000 ja van triar en el seu dia ser atesos pel sistema públic. El repartiment entre companyies és desigual, perquè Adeslas té una mica més del 47% dels mutualistes, mentre que Asisa en té un terç i DKV n’assegura al 19%.
El repartiment entre companyies és desigual, perquè Adeslas té una mica més del 47% dels mutualistes, mentre que Asisa en té un terç i DKV n’assegura al 19%
El cas és que les asseguradores abans esmentades són les encarregades d’oferir les cobertures d’assistència sanitària als mutualistes, però no ho fan a preu de mercat, sinó que l’Estat negocia amb ells un conveni amb un preu taxat, que abans hem anomenat polític. Segons les entitats asseguradores, aquest preu no cobreix les despeses que els origina el servei i després d’anys de pèrdues han decidit no renovar l’acord.
Fa pocs dies expirava el termini per presentar ofertes per al concert amb Muface per al bienni 2025-2026, però la licitació ha quedat deserta. Segons les companyies, en el període de tres anys últim (2022-2024) les pèrdues acumulades han totalitzat 429 milions d’euros, de manera que, sense una pujada dràstica en la tarifa, tancaran l’aixeta de l’assegurament d’aquest col·lectiu. Si això passés, més d’un milió de persones entrarien de cop al sistema públic de salut, una circumstància que podria implicar cert col·lapse en algunes zones de l’Estat.
Segons les companyies, en el període de tres anys últim (2022-2024) les pèrdues acumulades han totalitzat 429 milions d’euros
El pressupost anual de Muface s’enfila gairebé fins als 2.000 milions d’euros, la majoria dels quals (uns 1.600 milions) es destinen a l’assistència sanitària, mentre que la resta s’empra en prestacions socials i econòmiques dels membres. La xifra de treballadors de l’entitat supera lleugerament les set-centes persones, dels quals la immensa majoria són funcionaris assignats a l’entitat (el 95%) i la resta és personal en règim laboral. Del total dels ingressos, un 77% (cap als 1.500 milions) provenen d’aportacions de l’Estat, mentre que l’altra partida rellevant són les quotes que abonen els mateixos mutualistes, que totalitzen el 19% del pressupost.
La presidenta de Muface és la secretària d’Estat de la Funció Pública, Lidia Sánchez Milán, mentre que la direcció general de l’entitat recau en Myriam Pallaré Cortón (1975), advocada i membre del Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat. El secretari general és Pablo Saavedra Inaraja, també advocat i també membre del Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat. Els vocals del consell general, l’equivalent al consell d’administració d’una societat mercantil, són els representants dels sindicats i de determinades institucions públiques, com la policia o la Seguretat Social.
Abans hem comentat que el col·lectiu de Muface no és l’únic que té un sistema sanitari fora del sistema universal, i és que a finals dels setanta també van néixer dues germanes de Muface: l’Isfas (institut social de les forces armades) i Mugeju (la mútua general judicial, o sigui, de la judicatura). És d’esperar que els problemes apareguts a Muface acabin encomanant-se a aquestes altres dues entitats... de fet, Mapfre i Sanitas ja han fet públic que han decidit abandonar el pool de proveïdors d’assistència sanitària de Mugeju.