La Torre de Collserola, el Caixa Fòrum de Saragossa, les fàbriques de Coca-Cola o de la Damm, La Maquinista, la tercera graderia del Camp Nou o la seu de TV3 a Sant Joan Despí. Tots aquests projectes tenen un denominador comú: Indus, una empresa catalana amb gairebé 70 anys d'història dedicada als serveis d'enginyeria, arquitectura i consultoria. La seva petjada està darrera d'algunes de les edificacions més mítiques del país, on hi han aportat la seva tasca de redacció de projecte i supervisió d'obres, entre altres.
"Si avui dia tot el que vam calcular nosaltres s'ensorrés, Barcelona baixaria 3 o 4 metres de nivell", ironitza Ramon Pedrerol, segona generació de l'empresa. Indus, en les seves primeres etapes, va destacar perquè disposava de l'únic ordinador capaç de fer càlculs d'estructures i eren molts els clients que els demanaven els seus serveis. Una gran quantitat de projectes d'edificis d'habitatges van passar per les seves mans. "Hi ha mils i mils de metres quadrats calculats per nosaltres", afegeix.
Ara, la companyia ja està en mans de la tercera generació: Àgata, Gaspar i David Pedrerol. Avui en dia, Indus es dedica especialment a projectar edificis industrials, oferint un servei integral d'enginyeria, arquitectura i legal que permet encarregar-se de tots els detalls: l'edifici, les instal·lacions, la maquinària o la sol·licitud dels permisos necessaris.
A la taula del menjador
La història d'aquesta empresa es remunta als anys 40. El pare del Ramon era enginyer industrial i treballava per Uralita, venent per tot Espanya canonades. Però es trobava que molts clients li demanaven també un projecte per poder instal·lar-les. Li va comentar als seus superiors la possibilitat d'oferir aquest servei, però no va ser ben rebuda. Aquests van ser els inicis, recorda el Ramon: "A la taula del menjador va muntar una oficineta per fer projectes per vendre la canonada de pressió; a les tardes".
Així va seguir uns anys, fins que Uralita, per pressions del règim franquista, va canviar la seu de Barcelona a Madrid. Ell es va preferir quedar a Barcelona i va fer el pas de muntar el seu propi negoci, especialment dedicat a les legalitzacions industrials i a la redacció de projectes. Va ser al 1952 quan va demanar la seva primera llicència fiscal, origen oficial d'Indus.
El primer ordinador
Un punt d'inflexió de la companyia va arribar al 1970. Ramon Pedrerol, mentre estudiava enginyeria, va passar un estiu a Bèlgica i va veure que tenien unes computadores per fer els càlculs d'estructures. En tornar, va convèncer el seu pare de comprar un ordinador. Va ser un HP 2114B, que els va costar 2,5 milions de pessetes, "una autèntica fortuna". Avui serien uns 300.000 euros. Després de dos anys programant la màquina, van posar en marxa el primer centre de càlcul amb ordinador de Catalunya. Poc després van adquirir un ordinador una mica més potent, el Nova840, i un plotter que van adquirir de segona mà de l'exèrcit suec.
L'ordinador amb què van obrir el centre de càlcul als anys 70
Això els va portar molts clients i en pocs anys l'empresa va viure un gran creixement. En cinc anys, la plantilla passa de 16 a 36 persones. I el 1975, creen dues societats: Indus Cálculo i Indus Ingeniería y Arquitectura. Una separació que es manté fins al 2016, quan la secció d'enginyeria absorbeix la del càlcul d'estructures.
La gran popularització de la informàtica a principis dels 90 va començar a fer baixar els clients del centre de càlcul, ja que els programes eren accessibles per tothom. Però durant uns anys, als finals dels 70 i principis dels 80, el centre de càlcul va ser el seu gran pilar. Actualment sobretot fan els càlculs pels seus propis projectes.
Ramon Pedrerol: "Crisi absoluta"
Però a partir de 1975 va començar una època de "crisi absoluta". "Sort en vam tenir del centre de càlcul", recorda Ramon Pedrerol. I el 1983 tornaven a estar en un dels mínims de personal, 18 persones. Però els seus càlculs els van atorgar un prestigi que ningú tenia, ja que la seva tecnologia era única.
De fet, no van tornar a tenir uns beneficis importants fins al 1988. "El 1982 vaig anar a veure la Generalitat i els vaig dir que allò que feien d'encarregar tota l'enginyeria de la Generalitat a Madrid, a Catalunya també ho podíem fer", explica Ramon Pedrerol. Així és com es va crear una associació d'empreses del sector a qui la Generalitat va començar a encarregar projectes. I un dels primers per Indus va ser la col·laboració en el projecte i la direcció d'obres de la seu de TV3 a Sant Joan Despí. També moltes estacions d'autobusos de tot Catalunya o el sanejament de les lleres dels rius amb col·lectors.
Els miraculosos anys 80
La Torre de Collserola, projectada per Indus
Així van començar els "miraculosos anys 80". Els projectes s'anaven succeint: l'ampliació del Camp Nou, el projecte executiu del Mini Estadi, la fàbrica de General Motors a Figueruelas, la presó de Quatre Camins o la Torre de Collserola de Norman Foster.
I és que el prestigi que s'havien guanyat feia que alguns arquitectes de renom internacional els seleccionessin per realitzar el projecte executiu dels seus edificis o la direcció d'obres. Com, més endavant, va passar amb Carme Pinós i el Caixa Fòrum de Saragossa. O la mateixa Torre de Collserola. "Qui es va ocupar de convertir el disseny en executable i va portar la direcció d'obra vam ser nosaltres", explica el Ramon.
Àgata Pedrerol: "Si la gent es queda que és de Norman Foster o Carme Pinós, cap problema"
"El que és important és que l'edifici funcioni. Si la gent es queda que és de Norman Foster o Carme Pinós, cap problema. És un treball d'equip. És una carrera de fons, no ens posarem una medalla d'or per després desaparèixer", explica Àgata Pedrerol.
Referents en el sector industrial
El segell d'Indus és present en moltes indústries i fàbriques del país. Especialment en el sector agroalimentari i el farmacèutic. Empreses com Coca-Cola, Damm, San Miguel, l'antiga Nutrexpa (Nocilla, Artiach, Cuétara...) o Grifols fa dècades que els confien els seus projectes. També han estat implicats en altres com la planta de Seat a Martorell. Roche, Esteve, Gallina Blanca o Solan de Cabras són només alguns dels noms pels quals han treballat.
"Tenim una particularitat amb els altres estudis d'arquitectures i és que som autosuficients. Podem buscar un solar, fer el projecte de l'edifici, les instal·lacions, calcular l'estructura, demanar els permisos industrials", resumeix Ramon Pedrerol. Això els permet fer pressupostos que no es desvien durant l'obra, cosa molt valorada pels clients.
El cas de Coca-Cola
Indus va projectar la fàbrica de Coca-Cola a Sant Quirze ja fa 40 anys. "Van arribar a la conclusió que ho fèiem molt bé. I des d'aquell dia gairebé tot el que ha anat fent Cobega ens ho han portat a nosaltres", destaca Ramon Pedrerol.
I així és com també es van obrir al mercat africà. Van començar projectant fàbriques per Coca-Cola en països com Serra Leone, Ghana, Algèria o Marroc. I avui dia ja tenen clients industrials propis i s'han centrat especialment en Ghana.
La crisi del 2008
Un moment complicat pel sector de la construcció en general va arribar amb la crisi del 2008. Moltes empreses que eren competència directa d'Indus van tancar o van quedar reduïts al mínim. Però ells van resistir. La confiança que s'havien guanyat amb els clients els va permetre seguir rebent alguns projectes.
I una de les claus va ser la poca dependència del sector públic: "Una de les raons de la supervivència és que en els últims 20 anys hem depès molt poc dels encàrrecs de l'administració. Als 80 vam treballar-hi molt, però després ja no".
I aquest fet, sumat a què els seus principals clients són del sector farmacèutic i alimentari, els ha permès també no patir durant la pandèmia. "La pandèmia no ens ha afectat, al contrari, hem facturat més", reconeix David Pedrerol.
Un pas més pel futur
I ja fa dos anys, Indus va fer un pas més en els seus serveis. Fins llavors, oferien serveis d'enginyeria i arquitectura (a banda d'assessorament legal) en la projecció d'edificis i les instal·lacions de subministraments. "El procés és el que ens faltava. Ens faltava farcir la fàbrica per dins", apunta David Pedrerol. Així, ara també s'encarreguen de la maquinària. "Intentem buscar valor afegit", destaca Àgata Pedrerol.
I amb aquesta voluntat d'innovació, que ha marcat tota l'evolució d'Indus, es troben en fase d'expansió. En els últims anys el creixement anual s'ha situat entre el 5-10% i ja són una plantilla de 90 persones, amb una facturació de 5,7 milions d'euros. Tot plegat gràcies a una "clients addictes" que sempre han confiat en ells.