La Industrial Algodonera és una indústria catalana que va impulsar Amparo Cogul, besàvia dels actuals propietaris, a finals del segle XIX. Una emprenedora que va començar a fabricar productes de punt per encàrrec com mitges, mitjos i corbates. Més de cent anys després, l'empresa ha evolucionat fins a la fabricació de cordons, cintes elàstiques i fil de polipropilè per sabates, bosses i producte d'embalatge.
Chanel, Desigual, Adidas o Munich són alguns dels seus clients, que es troben repartits per tot el món. Tot fabricat a la Selva del Camp. Avui, fabriquen més de 500.000 cordons cada dia, disposen d'un parc industrial de més de 300 màquines i exporten als cinc continents. A més, amb l'inici de la pandèmia del coronavirus es van adaptar d'urgència i ara també elaboren cintes per mascaretes.
Una dona emprenedora al segle XIX
"La meva besàvia va pertànyer a una generació de dones que la seva formació va girar a l'entorn de las tasques de la llar. Però per la seva visió de negoci, les seves aptituds per la gestió i la seva tenacitat, va convèncer el seu marit per muntar un negoci", explica Jaime Cabré, actual director general de Liasa. Abans del 1900, la seva família ja fabricava productes de punt que venia sobretot en l'àmbit local.
Exportació a Xile el 1935
La segona generació va fer un pas més i es va endinsar en la fabricació de fil de paqueteria i cordons per a metxes. Cabré guarda un document del 1935 de l'exportació d'un enviament de metxes a Xile, que era utilitzada per provocar explosions en mines. Avui dia, la metxa que es ven conjuntament amb els petards és de La Industrial Algodonera.
El següent pas per Liasa va ser la consolidació de la fabricació de cordons trenats i cintes per a cortines, gràcies a l'adquisició de nous telers i noves naus a Reus. Va ser quan va començar la fabricació a nivell industrial i ja es disposava d'un parc de maquinària important.
"La fàbrica ha canviat molt del que era abans", destaca Jaime Cabré. Una de les principals evolucions és que anteriorment, compraven el fil fet. Ara, el fabriquen directament ells i, després, produeixen els cordons i les cintes. Tot plegat amb un procés plenament automatitzat i robotitzat.
Chanel, Adidas o Moët
La quarta generació, comandada per Jaime Cabré, es va centrar especialment en el cordó de les nanses de bosses de grans marques. Actualment, suposa la seva principal branca de negoci. Les bosses de paper de Chanel, Desigual, Julia, Carolina Herrera o Adidas porten un cordó català, fabricat per La Industrial Algodonera a La Selva del Camp. També fan cordons per capses de cartó i de fusta de xampany i vi. Productes de Moët, Codorniu o Pago de Carraovejas l'utilitzen.
"Són marques de luxe que volen diferenciar-se, i posar un accessori de més valor, sigui la cinta o el cordó", destaca Cabré. El fet de fabricar el seu propi fil, permet a Liasa disposar d'una gamma amplíssima de productes, de diferents colors i mides. Gràcies a això, poden oferir als seus clients una personalització total.
Una dada que mostra la seva evolució és que als anys 80, els cordons pel calçat suposaven el 85% de la facturació. Avui és un 3%, tot i que encara venen a marques com Munich o Agata Ruiz de la Prada.
Jaime Cabré, quarta generació i director general de Liasa |Cedida
El valor afegit de La Industrial Algodonera
Un tret diferencial que ofereixen als clients és l'acabat. Gràcies a la seva maquinària robotitzada, en els cordons i a les cintes ja poden afegir terminals metàl·lics (entre altres) que permeten, a les marques, col·locar el cordó a la bossa de manera molt més ràpida i econòmica.
I la seva filosofia o valors també han permès guanyar-se un reconeixement important en el seu sector. "No som comercials, som assessors. És molt important entendre la necessitat del client", resumeix el director general. La competitivitat i complir amb els terminis és una altra de les seves banderes. I, evidentment, un preu competitiu que els faci atractiu a tot el món.
De La Selva del Camp al món
Tot i que tenen registres d'una comanda exportada a Xile el 1935, la internacionalització va començar dècades després. Va ser als anys 80 quan van decidir fer el pas. "El primer que vam fer va ser impulsar un departament d'exportació. Si vols exportar, has de posar una persona amb experiència", destaca Cabré
França, Portugal i Itàlia van ser els seus primers mercats estrangers. A poc a poc, es van anar fent un lloc per tot Europa. Avui dia, exporten a més d'una cinquantena de països dels cinc continents i representa el 50% de la seva facturació.
Jaime Cabré: "La implicació i el sacrifici de les empreses familiars"
I tot fet a Catalunya. En el seu moment, es van plantejar portar part de la fabricació a països de l'est d'Europa, però ho van descartar. Cabré recorda com el seu pare, amb més de 90 anys i que encara va a la fàbrica de tant en tant, li va recomanar no fer el pas: "Em va dir que eren cicles. Si havíem d'anar a un món més sostenible, no tenia sentit portar bosses de la Xina amb la petjada de CO₂ que suposa".
El director general destaca que altres tipus d'empreses, amb juntes d'accionistes que miren més pel benefici a curt termini, segurament haurien apostat per la deslocalització. "La implicació i el sacrifici en les empreses familiars fa que durin més. Mirem més a llarg termini", assenyala.
A més, Liasa vol fer una aposta per la sostenibilitat i fa una crida a la importància del consum de proximitat i tenir en compte la petjada de CO₂ que comporta cada producte. En aquest sentit, han tret també uns cordons trenats amb fil de paper per bosses, aconseguint així que siguin 100% de paper i reciclables.
De cordons a cintes per mascaretes: adaptació a la Covid-19
La història de La Industrial Algodonera està marcada per l'evolució. Des de la fabricació artesanal de productes de punt, a la de cintes i cordons de manera automatitzada. I la prova més recent ha arribat amb el coronavirus. "El 2020 vam començar a treballar en l'àmbit sanitari. Quan va començar la pandèmia, vam adaptar ràpidament les màquines i vam començar a fabricar gomes per les mascaretes" explica Jaime Cabré. La fàbrica no va tancar en cap moment, perquè es considerava essencial, i van fabricar gomes en tres torns. També van comprar noves màquines. Un negoci que encara avui mantenen.
Jaime Cabré: "Moltes empreses van invertir molts diners en maquinària per fabricar mascaretes"
Tot i això, el director general fa una crítica a les polítiques impulsades pel govern estatal. "Moltes empreses van fer molts sacrificis i van invertir molts diners en maquinària per fabricar mascaretes", destaca. Però el concurs públic que va impulsar l'Estat per la compra de mascaretes va impedir a la totalitat poder vendre'n. Cabré explica que, entre les condicions, hi havia l'obligació de portar uns anys en el sector. "Aquí no hi havia cap fàbrica que fes mascaretes", apunta.
De les 30 empreses validades com a proveïdores per l'Estat, només tres són espanyoles. Cabré posa d'exemple un client seu del nord d'Espanya, que va invertir més de dos milions d'euros en la compra de vuit màquines per fer mascaretes. Avui, en té quatre de parades. Així, lamenta la falta de visió que s'ha tingut, tant pel fet de tornar a dependre de l'exterior en productes essencials com en la pèrdua de negoci que suposa (llocs de treball, cadenes de valor...).
La venda al consumidor, darrer pas
Una altra porta oberta per Liasa en la seva evolució és la venda al consumidor final. "Hi havia gent que ens contactava i ens demanava dos parells de cordons de sabates", explica Cabré. Així, van decidir obrir un punt de venda online, Cord-On Shop, dedicat a la venda de cordons per la gent.
I per obrir una mica més el negoci, també han introduït accessoris de moda amb el cordó i la cinta elàstica com a fil conductor. Polseres, cinturons o corbates són alguns dels productes que també venen. Una incursió en el món de la moda que els il·lusiona. Per ara, venen sobretot a l'Estat, però tenen previst estendre-ho per altres països d'Europa.
Amb tot, el que va començar com un petit taller per Amparo Cogul, avui són dues fàbriques: La Industrial Algondonera (de cordons) i una altra societat dedicada a les cintes i passaneria per cortines. Entre les dues sumen una setantena de treballadors i facturen gairebé 7,5 milions d'euros anuals.