Manel és el nom fictici d’un empresari que prefereix l’anonimat. Té al voltant de setanta anys i va rebre fa molts anys un negoci del seu pare que semblava que tenia poc futur de creixement. Però ell va saber veure una oportunitat imperceptible pels altres i ara lidera el seu nínxol de mercat per davant de fortes i conegudes multinacionals.
Igual que molts fundadors, en Manel ha canviat diverses vegades d'equip directiu al llarg de la seva vida; no sap si perquè no estaven a l'altura o perquè ell era massa exigent. Va dissenyar un procés de formació de la següent generació, que aquesta va seguir amb èxit. Però a l'hora d'agafar responsabilitats directives el resultat ha sigut -segons Manel-, a pesar de la bona voluntat de tothom, un desastre.
Manel, que diu que ja es veia dedicant-se a altres aficions, i ha hagut de tornar a agafar les rendes del dia a dia del negoci. Els continuadors han fet un pas al costat pel que fa a la gestió diària de l'empresa i li han deixat tot el camp lliure; continuaran al govern i el dia de demà a la propietat.
La situació a Manel no li preocupa gaire, ja que ha corregit la marxa de l'empresa. Ho ha fet implementant un sistema pel control i la presa de decisions en el que es redueix la dependència de persones úniques, en incorporar a més persones a la presa de decisions. Amb això podrà reduir la seva presència a uns dies cada dos o tres mesos. Diu que no té ganes ni necessitat de jubilar-se, que s'avorriria. No ho diu, però potser pensa que ningú ho farà millor que ell; i probablement és veritat. Té planificat que el dia que ell falti l'empresa es portarà per una alta direcció en la qual un grup de persones passaran comptes a la propietat.
"Bé està el que bé acaba". Però com va dir la Duquessa a Alícia "tot té la seva moralitat, només s'ha de trobar"
Tots els que coneixen a Manel coincideixen en el fet que és un emprenedor, que trenca motlles, amb una energia que és difícil d'igualar. Desborda entusiasme, i es creix davant de les dificultats. Manel creu que la seva no és una història de família empresària per explicar com a model. Això encara no ho sabem, perquè "bé està el que bé acaba". Però com va dir la Duquessa a Alícia "tot té la seva moralitat, només s'ha de trobar".
Per trobar els aprenentatges d'aquest cas fóra convenient parlar amb altres implicats, perquè la realitat pot tenir diferents punts de vista, igual que el 6 es converteix en un 9. Potser d'aquesta forma podríem obtenir resposta a preguntes com: S'ha precipitat Manel tornant? Era realment imprescindible o estem davant del que Sonnenfeld va denominar un predecessor "general", que igual que Mc Arthur a les Filipines de la Segona Guerra Mundial se'n va esperant tornar com a salvador?
Com és que de forma reiterada els alts directius, se'n van o són acomiadats? Diuen que un cop és un fet, dues casualitat, tres acció enemiga
Com és que de forma reiterada els alts directius, se'n van o són acomiadats? Diuen que un cop és un fet, dues casualitat, tres acció enemiga. Com van ser els processos de selecció? S'ha analitzat amb objectivitat les causes últimes de les sortides? Cal recordar que darrere de les causes aparents poden haver-hi unes diferents, que els símptomes poden enganyar sobre l'origen real de la qüestió.
La següent generació ha deixat el dia a dia del negoci. Però, quin són els seus plans real com a futurs propietaris? Com lliguen amb la planificació que està fent en Manel? Voldran mantenir-se exclusivament al govern? Acceptaran o cercaran una oferta de compra? Per què? Per què no fer-ho ara?
Manel ha aconseguit el que molt pocs, aixecar amb la seva visió quasi des de res un envejable negoci. Ara li toca acabar de fer el triple salt mortal aixecant una estructura que pugui continuar el negoci sense ell; sigui en mans de la família o no, perquè ser empresa familiar és una opció, no una obligació; encara que la carrega emocional de continuïtat pel fundador pot ser molt alta, i per als continuadors també.