08
de Juny
de
2016
Act.
09
de Juny
de
2016
El terme influencer fa referència a persones amb una alta reputació online, amb pes a les xarxes i una comunitat que els dóna suport. En l'ecosistema digital i el del màrqueting que entén que el contingut és el rei, les marques busquen en aquests perfils noves vies publicitàries que els ajudin a fer-se visibles en una audiència més gran i variada. A la jornada The Future of Advertising, alguns d'aquests perfils han explicat com s'han convertit en influencers i quina relació estableixen amb les marques que els contacten.
Una d'elles és Marta Reche, creadora del blog MartaBarcelonaStyle. El va començar perquè no trobava cap que li agradés i ara s'hi dedica plenament. Ha creat al seu voltant una comunitat de seguidors que li permet rebre contínuament propostes de diferents marques perquè les recomani. "La relació amb la marca depèn dels seus objectius. Hi ha mil variants, i en funció dels objectius s'escull la via", diu Reche.
Assegura que es troba que les marques "són bastant obertes i confien en el meu criteri per saber què és el que funciona". Al capdavall, evidencia, "si canvio el meu estil, no funciona; i a més em perjudica la reputació".
Anna Gorse és una jove de 22 anys que es guanya la vida a Youtube com a ladylondown. "El meu públic sap que m'agrada fer publicitat i és un impuls per crear contingut", indica. En el seu cas, creu que les marques "normalment són poc flexibles en un principi, però els has d'anar marcant les pautes del que es pot fer i el que no".
Taula d'Influencers durant la jornada The Future of Advertising.
El límit entre la recomanació i la publicitat
Mentre als Estats Units ja es considera delicte que els bloggers no facin constar que un contingut és patrocinat, aquí encara no està regulat. Així doncs, cada influencer els gestiona a la seva manera, ja sigui més o menys evident. En el cas de Marta Reche, destaca que els continguts patrocinats, bàsicament traduïts en recomanacions de productes, "s'han de saber fer, cal experiència perquè la publicitat no sigui tan evident". Una posició que contrasta amb la de Gorse, per la qual "de la mateixa manera que al forn no et demanen perdó per vendre el pa, no passa res per dir que els vens un producte als teus seguidors".
Sabrina Ayala ha creat la seva comunitat de seguidors al voltant de les seves creacions a sabrinaseaofcolors.com. "Els consumidors esperen que no es noti la publicitat, confien en la teva opinió. Per això cal no vendre el que sigui només perquè et paguen", matisa. Ayala recorda que "les marques han de saber que això és una feina, no poden esperar comprar-te de seguida sense esforç. Hem invertit un temps que ara ha de tenir els seus fruits".
En aquesta línia, totes tres influencers coincideixen a acceptar només els acords amb les marques que s'alineen amb el que esperen d'elles els seus seguidors. "He dit que no a roba i rellotges d'home o a botes de muntanya. Un cop d'ull ràpid al meu blog ja et demostra que no la trepitjo gaire", ironitza.
Gorse és més contundent i insisteix que "a vegades et demanen coses que no fas o que saps que al teu públic no li agradarà". Per això, convida les marques a escollir correctament a qui demanen les coses. "Les marques són molt mandroses", resumeix. Tot i així, reconeix que "si no tingués moral ni ètica tindria molts més subscriptors".
Explicar històries al seu voltant
Jordi Pi és productor executiu de mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els mitjans públics del país també s'han sumat als nous canals a través de la creació de contingut amb la presència de marques que n'assumeixen bona part del pressupost. "Les marques han de començar a explicar històries des dels creadors del contingut. Han de renunciar a certes coses per entendre el llenguatge dels creadors", reflexiona Pi, que convida a "deixar de fer anuncis de 20 segons a les xarxes socials dolents de nassos".
Per Jordi Pi, "si la marca és una commodity i forma part de la història, no només no molesta, sinó que pot fer palanca". En el cas de la CCMA ho han experimentat amb la web sèrie Em dic Manel. "El que molesta és l'exposició gratuïta, el consumidor sap el paper que juguen les marques i es tracta de donar-los el paper que es mereixen", insisteix.
"No hi ha males marques sinó mals missatges i males històries", diu Pi. Alhora, recomana paciència a les marques en el tracte amb aquests creadors de continguts. "Quan intentem casar els dos models el problema és que és inestable. No té sentit plantejar una rutina a un youtuber", deixa clar. Al seu entendre, però, "s'ha de professionalitzar una mica més per monetitzar de forma més clara aquest món i equilibrar les propostes".
Una d'elles és Marta Reche, creadora del blog MartaBarcelonaStyle. El va començar perquè no trobava cap que li agradés i ara s'hi dedica plenament. Ha creat al seu voltant una comunitat de seguidors que li permet rebre contínuament propostes de diferents marques perquè les recomani. "La relació amb la marca depèn dels seus objectius. Hi ha mil variants, i en funció dels objectius s'escull la via", diu Reche.
Assegura que es troba que les marques "són bastant obertes i confien en el meu criteri per saber què és el que funciona". Al capdavall, evidencia, "si canvio el meu estil, no funciona; i a més em perjudica la reputació".
Anna Gorse és una jove de 22 anys que es guanya la vida a Youtube com a ladylondown. "El meu públic sap que m'agrada fer publicitat i és un impuls per crear contingut", indica. En el seu cas, creu que les marques "normalment són poc flexibles en un principi, però els has d'anar marcant les pautes del que es pot fer i el que no".
Taula d'Influencers durant la jornada The Future of Advertising.
El límit entre la recomanació i la publicitat
Mentre als Estats Units ja es considera delicte que els bloggers no facin constar que un contingut és patrocinat, aquí encara no està regulat. Així doncs, cada influencer els gestiona a la seva manera, ja sigui més o menys evident. En el cas de Marta Reche, destaca que els continguts patrocinats, bàsicament traduïts en recomanacions de productes, "s'han de saber fer, cal experiència perquè la publicitat no sigui tan evident". Una posició que contrasta amb la de Gorse, per la qual "de la mateixa manera que al forn no et demanen perdó per vendre el pa, no passa res per dir que els vens un producte als teus seguidors".
Sabrina Ayala ha creat la seva comunitat de seguidors al voltant de les seves creacions a sabrinaseaofcolors.com. "Els consumidors esperen que no es noti la publicitat, confien en la teva opinió. Per això cal no vendre el que sigui només perquè et paguen", matisa. Ayala recorda que "les marques han de saber que això és una feina, no poden esperar comprar-te de seguida sense esforç. Hem invertit un temps que ara ha de tenir els seus fruits".
En aquesta línia, totes tres influencers coincideixen a acceptar només els acords amb les marques que s'alineen amb el que esperen d'elles els seus seguidors. "He dit que no a roba i rellotges d'home o a botes de muntanya. Un cop d'ull ràpid al meu blog ja et demostra que no la trepitjo gaire", ironitza.
Gorse és més contundent i insisteix que "a vegades et demanen coses que no fas o que saps que al teu públic no li agradarà". Per això, convida les marques a escollir correctament a qui demanen les coses. "Les marques són molt mandroses", resumeix. Tot i així, reconeix que "si no tingués moral ni ètica tindria molts més subscriptors".
Explicar històries al seu voltant
Jordi Pi és productor executiu de mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Els mitjans públics del país també s'han sumat als nous canals a través de la creació de contingut amb la presència de marques que n'assumeixen bona part del pressupost. "Les marques han de començar a explicar històries des dels creadors del contingut. Han de renunciar a certes coses per entendre el llenguatge dels creadors", reflexiona Pi, que convida a "deixar de fer anuncis de 20 segons a les xarxes socials dolents de nassos".
Per Jordi Pi, "si la marca és una commodity i forma part de la història, no només no molesta, sinó que pot fer palanca". En el cas de la CCMA ho han experimentat amb la web sèrie Em dic Manel. "El que molesta és l'exposició gratuïta, el consumidor sap el paper que juguen les marques i es tracta de donar-los el paper que es mereixen", insisteix.
"No hi ha males marques sinó mals missatges i males històries", diu Pi. Alhora, recomana paciència a les marques en el tracte amb aquests creadors de continguts. "Quan intentem casar els dos models el problema és que és inestable. No té sentit plantejar una rutina a un youtuber", deixa clar. Al seu entendre, però, "s'ha de professionalitzar una mica més per monetitzar de forma més clara aquest món i equilibrar les propostes".