En un món cada cop més digital, hi ha un consell clau que segurament pocs han rebut: “Posa un creatiu a la teva vida”. És una recomanació que fa la directora de l’àrea de Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Marisol López. “I és que hi ha coses més enllà de la utilitat”, insisteix, “la tecnologia ha de servir i ajudar, però també ha de ser atraient”. En definitiva, “funcional i bonic perquè les persones no ho rebutgin”.
A la reflexió de López s’hi suma el CEO de Sónar+D, Ventura Barba. “La combinació de cultura, creativitat i negoci és molt potent”, afirma. Tot plegat és el resultat d’una conversa a tres amb el director de la Fundació Sitges Festival de Cinema, Xavier Duran, en el marc de la jornada anual de CTecno, on Duran també posa el seu granet de sorra afirmant que la creativitat és una actitud: “Tots podem ser creatius, perquè és un problema mental i està al nostre abast modificar-lo. És el pas previ per tenir innovació”.
Perquè qui hauria pensat fa 10 anys que ara gairebé cada persona tindria com a mínim un smartphone? Ben pocs. I no és únicament resultat d’uns determinats avenços tècnics, ho és també d’un equip de professionals capaços d’imaginar gadgets que uneixen la utilitat amb una estètica i ergonòmica aptes per al dia a dia.
Barba: “La Nasa o Google contracten guionistes de ciència-ficció perquè són capaços de pensar què passarà d’aquí a 100 anys”
D’aquí que cada any hi ha més empleats de sectors transversals al Sónar. “Vénen professionals que mai abans hauríem pensat que vindríem i estem fent projectes plegats”, comenta Barba, i afegeix un exemple il·lustratiu del canvi de mentalitat que estan fent els més grans: “La Nasa o Google estan començant a contractar guionistes de ciència-ficció perquè són capaços de pensar què passarà d’aquí a 100 anys. A nosaltres ens atrapa el dia a dia i pensem en el present imminent”.
Crear al ritme de la música
Agafar com a exemple el Sónar+D per il·lustrar l’estreta relació entre tecnologia, innovació i creativitat no és fortuït. De fet, el mateix CEO del festival el descriu com un ecommerce: “La gent s’hi reuneix per escoltar música, però tot l’operatiu no deixa de ser similar a Amazon, Deliberry o qualsevol gran empresa del mercat online”. Perquè les entrades s’adquireixen en línia i la postvenda es fa també a través d’aquest canal, encara que el producte que es vulgui adquirir sigui una experiència.
A més a més, el Sónar+D s’ha convertit en una mena de “marketplace per fer un betatest dels productes”. Segons Barba, edició rere edició hi ha més visitants que formen part dels departaments més tècnics i innovadors de les empreses i ho fan amb l’objectiu de captar les últimes novetats. “Juguem un paper important com a precipitadors d’innovació des del món de la cultura. Ho vam veure fa uns cinc anys i per això vam apostar per la creació del congrés Sónar+D, que no deixa de ser un laboratori de creació on posar a disposició d’altres indústries el talent de les comunitats creatives”, explica.
Sessió de debat sobre la creativitat i la tecnologia | CTecno
Entre els participants de la pròxima edició s’hi troba Airbus. El seu objectiu és repensar els viatges transoceànics mitjançant l’ús d’ulleres de realitat virtual, un aparell que tindrem als avions quan un creatiu trobi la manera de potenciar l’experiència dels vols.
El cinema també s’alimenta de Big Data
A Sitges també viuen de prop la riquesa de la cultura, però amb el cinema. El festival que s’hi celebra anualment des de fa tot just 50 anys, quan va néixer per trencar amb l’estacionalitat del turisme. “Un es van preguntar: què fem per allargar la temporada? Se’ls va ocórrer fer un festival de cinema, però no podia ser com el de Sant Sebastià i va sorgir la idea de posicionar-se en el terror”, relata Duran sobre el naixement de la trobada.
Aquest és un altre sector offline que amb la digitalització ha hagut de fer una reflexió interna. En el cas concret de Sitges, només fa quatre edicions que va fer el pas. “Fins al moment no sabíem res dels visitants, a partir d’aquí vam començar a recaptar informació com nom, localització o edat dels assistents”, comenta el director de la Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya, “tot ajuda a buscar sempre la millor programació i novetats”.
Com passa amb el Sónar, aquesta és una altra trobada on es compra una experiència. Duran sap que compten amb un nucli de fidels que coneixen els films, però també té molt present que el 80% del públic hi va sense saber què veure, ho tria al moment. “Això demostra que hi ha una clara voluntat de voler consumir cultura i compartir l’experiència”, resumeix.
Duran: “Sabem que si seguim igual, estem morts”
L’objectiu de present és apostar per aquesta unió entre tecnologia i creativitat per fer que una vivència que dura 10 dies, passi a durar-ne 365. Perquè ser el número 1 de cinema fantàstic és un reconeixement que no pot durar per sempre si no hi ha innovació, per això tenen prohibida la paraula consolidació: “Sabem que si seguim igual, estem morts”.
De qui és la responsabilitat?
Els tecnòlegs i els artistes són creatius, però també ho són els nens. Ara bé, això no vol dir que els adults puguin posar sobre les espatlles dels menuts la responsabilitat d’innovar. Aquesta és la crítica que fa Marisol López, qui afirma estar cansada de veure com “es claven puntades de peu cap als nens”. “Quan parlem de millorar el consum cultural o el desenvolupament tecnològic apel·lem als nens. Nosaltres també hem de ser capaços de ser creatius, consumir cultura i entendre els robots i la tecnologia”, critica.
Certament, si la canalla veu un canvi d’hàbits en els grans, ells faran el canvi de xip més aviat, però tot ha d’anar també de la mà d’un canvi en el model educatiu. O així ho veu Barba, qui lloa que cada cop tinguem més joves professionals híbrids, “una figura indispensable”, defensa, i anima que economistes, advocats, enginyers i qualsevol altre col·lectiu de professionals ampliï els seus horitzons i prengui partit en la massificació del coneixement tecnològic i creatius.