Segons les dades del Instituto Nacional de Estadística, la inversió en R+D a Espanya el 2016 va ser de 13.260 milions d'euros, dels que més de la meitat provenen del sector privat. Dins d'aquesta categoria, les grans corporacions són les que fan l'aportació més gran. "La innovació ens obliga a reinventar-nos contínuament per intentar ser els primers a captar les tendències del futur", indica el director de finances de Seat, Joachim Hinz, durant la taula rodona Com innoven les empreses?, organitzada pel Col·legi d'Economistes.
Un objectiu de primera magnitud si tenim en compte la transformació que està vivint en l'actualitat el sector de l'automòbil i les característiques d'una companyia com la de Martorell. "Estem en un moment en el qual la nostra indústria s'està reconvertint de la fabricació de cotxes a l'oferta de serveis de mobilitat i nosaltres comptem amb una bossa de clients que són, de mitjana, 10 anys més joves que els de la nostra competència, pel que tenim el repte de ser els primers a desenvolupar solucions en connectivitat, autonomia i sostenibilitat", resumeix Hinz.
Per respondre a aquesta exigència, Seat compta amb un centre d'investigació amb uns 1.000 treballadors enfocats en aquestes noves tendències, però també en el que Hinz anomena "democratització" de la tecnologia. "Per nosaltres la innovació també és portar allò que és punter en els cotxes de luxes a la fabricació en sèrie per fer-ho accessible als nostres clients".
Hinz: "La innovació també és portar allò que és punter en els cotxes de luxes a la fabricació en sèrie"
El director general del negoci d'impressió en gran format d'HP, Joan Pérez, exposa una visió similar de la innovació. "Per nosaltres es tracta de donar valor al client de forma diferenciada i sostinguda". El directiu del fabricant d'impressores identifica dos tipus d'innovació: la interna i la que ve marcada per les tendències del mercat. "Si ara les empreses d'automòbils estan obligades a transformar-se en proveïdors de mobilitat, és perquè el que demanda ara el seu sector són serveis, però això ens pot passar a tots i és el motiu pel qual hem d'estar molt atents a les tendències".
Les obligacions d'una empresa com la companyia d'electricitat Simon són diferents. "No som ni els més grans ni els més poderosos del sector, però volem ser referents, i per això la innovació és tan necessària per nosaltres", indica el director general de la companyia, Luís Lopezbarrena. Segons el directiu, l'aproximació al client final en el sector elèctric és un repte. "No podem preguntar als nostres usuaris què esperen d'un endoll, perquè segurament indicaran elements que ja es troben al mercat; hem d'avançar-nos a les seves necessitats i, per fer-ho, hem de canviar la forma d'apropar-nos al producte, de vegades a través de la tecnologia i d'altres a través de l'enginy".
La innovació té encara una última perspectiva per les empreses que tenen com a clients a altres companyies. És el cas de Ficosa, tot un referent en el disseny i fabricació de solucions per al sector de l'automòbil. "Hi ha un compromís d'alineació estratègica entre proveïdor i client que fa que els equips de recerca i desenvolupament treballin conjuntament. Tots els productes que llancem ara són el resultat d'un treball de molts anys de col·laboració amb les marques", indica el director de mobilitat elèctrica de Ficosa, Jaume Prat.
Prat contraposa aquest diàleg constant amb les empreses amb les traves administratives que moltes vegades suposen un fre per la innovació. "Algunes de les innovacions que es generen des de l'àmbit privat generen caos legislatiu. Les empreses dissenyem solucions útils per la societat i, de vegades, l'Administració posa fre a la seva aplicació. A països com la Xina hi ha més apertura i això, en part, explica el seu creixement".
Com es mesura l'èxit en la innovació?
La innovació, però, només té sentit si ajuda que el negoci creixi. Estem acostumats a indicadors com el nombre de patents registrades anualment per les empreses o el pes de la inversió en nous productes sobre la facturació per mesurar com d'innovadora és una empresa. Però aquests índexs no donen una visió real sobre què aporten les novetats a la companyia. "Nosaltres lliguem la innovació a l'èxit. Si el 90% de la teva facturació ve de productes antics, potser no et pots considerar gaire innovador, encara que inverteixis un 40% en recerca i desenvolupament", argumenta Pérez.
Pérez: "Si el 90% de la teva facturació ve de productes antics, potser no et pots considerar gaire innovador"
Prat exposa el model de Ficosa, que es marca com a objectiu que tots els productes amb un temps de desenvolupament de tres anys incorporin elements innovadors. "És el que anomenem Vitality Index, i que ens ha permès arribar a un índex de generació de nous productes del 31%". L'estratègia ha estat clau per aconseguir que la inversió en R+D de la companyia hagi passat del 3% al 10% que es preveu que arribi al 2022.
Hinz incideix en la importància de la reconversió sectorial en la qual es troba avui dia Seat, però no oblida la necessitat d'invertir també en les exigències més urgents del mercat. "No pots abandonar les innovacions del present per atendre el futur, pel que seguim innovant per millorar els nostres cotxes".
Deures per les universitats
Si hi ha un punt que genera consens entre els empresaris és la valoració de Barcelona i la seva àrea metropolitana com un territori amb una gran potencialitat industrial i amb una forta presència de centres de recerca i universitats. Les relacions, en general, entre aquests actors són fluides, tot i que les limitacions pressupostàries fan que, moltes vegades, la col·laboració sigui més una qüestió de bona voluntat que una realitat. "A Seat tenim relacions amb tot tipus d'institucions acadèmiques, tenim una participació destacada al Mobile World Congress i col·laborem amb les Administracions en el seu desenvolupament, però és cert que, a vegades, hi ha més disponibilitat que recursos", apunta Hinz.
A banda dels problemes monetaris, les empreses veuen un problema en l'enfocament de les universitats. "L'educació universitària és encara molt acadèmica i no està involucrada en ajudar a les empreses a innovar, tal com passa en altres països com els Estats Units i Israel, on es creen projecte que després s'incorporen directament a les companyies", conclou Pérez.