Darrerament he llegit molt sobre Intel·ligència Artificial, societat post Covid-19 i altres històries que convergeixen totes cap a l'R+D, convertida en la gran esperança, el gran aliat i la gran aposta per sortir de la crisi. S'han publicat alguns mapes d'Europa que situen Espanya i Catalunya a la cua de les inversions en R+D comparats amb països com Alemanya o els Països Baixos que en els últims anys han incrementat significativament les seves inversions en aquest camp avançant cap a un futur que sembla inevitable. Des de fa tres anys visc als Països Baixos, que s'ha convertit en un país tecnològic per excel·lència. En el dia a dia, aprens a viure rodejat d'apps que et faciliten les gestions simples, a viure sense diners en efectiu, amb transferències bancàries immediates a qualsevol país de la UE, on absolutament tot està pensat per potenciar l'ús massiu de la tecnologia per a comunicar-se amb qualsevol organisme oficial, estatal o amb els negocis locals. Un país on l'ensenyament es fa pràcticament sense llibres, treballant amb portàtils i des del núvol. Però, un país on, malgrat tota aquesta tecnologia, les persones compten molt i segueixen estant en el centre.
Les noves tecnologies són eines que han de servir per potenciar el talent humà i no per substituir-lo acomiadant les persones. Al contrari. Però tot això no és "gratis", ni és fruit d'una reacció improvisada a una acció inesperada. És un concepte de país, un model de societat que s'ha començat a construir fa molts anys pot ser perquè fa segles que està incrustat en l'ADN neerlandès. Un país que té una part important del seu territori sota el nivell de la mar té l'obligació d'innovar per seguir viu. Els famosos molins o els típics canals són un sofisticat sistema d'enginyeria que ha permès controlar les aigües i al mateix temps ha servit pel creixement del seu ADN comerciant. El país ofereix solucions tecnològiques per al control del creixement de les aigües, la creació de ponts intel·ligents que regulen la cohabitació entre la mobilitat terrestre i la navegació fluvial. Els més de les solucions destinades a l'entorn natural, i energètic, pocs saben que varen inventar el microscopi a 1595, el Wi-Fi, el TOM-TOM o el Bluetooth, el CD, entre altres coses i que, cada any, presenten un important nombre de patents mundials.
No és casualitat que el 2019, els Països Baixos ocupessin el quart lloc, després de Suïssa, Suècia i els EUA, però per davant de Dinamarca, Finlàndia, Regne Unit, Irlanda, Alemanya, etc. al Global Index of Innovation (GII), basat en factors com les institucions, la formació, la capacitat i la sofisticació empresarial. Els Països Baixos també lidera altres índexs, com l'European Innovation Scoreboard.
Aquest alt nivell d'R+D situen el país en els primers llocs de presentació de patents per milió d'habitants, amb una repercussió directa sobre l'increment de la productivitat i la competitivitat internacional. El 2019, Philips ocupava el sisè lloc en presentació de patents d'Intel·ligència artificial. Però Philips només és una part. Les vuit grans multinacionals neerlandeses, Philips, ASML, AkzoNobel, NXP, Shell, DSM, Océ i Unilever. La major part d'elles del sector de l'electrònica (Philips o OCE) i del químic (DSM, AkzoNobel) són responsables de gairebé el 75% de la despesa empresarial en R+D i només Philips, per exemple, és responsable del 20% de la despesa privada empresarial en R+D.
"El 75% de la despesa empresarial en R+D depèn de les vuit grans multinacionals neerlandeses: Philips, ASML, AkzoNobel, NXP, Shell, DSM, Océ i Unilever"
Però, R+D, innovar, no és només crear productes i presentar patents. És un sistema que implica a tot el país. Arribar a aquests nivells ni és gratis ni s'improvisa. És una aposta que necessita temps i que generarà fruits en una o dues dècades. Qui vulgui vendre el contrari ens està enganyant.
Des de fa dècades, aquest Estat ha fet una aposta de país per la innovació, jugant un paper molt actiu per generar un entorn atractiu i fàcil per ajudar i motivar les empreses a invertir i desenvolupar projectes d'innovació. La inversió de l'Estat a la innovació no només és directa a través d'ajudes, crèdits o facilitats fiscals. És posar a disposició de les empreses tota una infraestructura que obre la possibilitat de col·laborar amb universitats i importants centres de coneixements com són el ECN i el TNO, que tenen un paper fonamental en el desenvolupament de projectes d'innovació publicoprivat en els 9 camps que contemplen el pla estratègic de país: les indústries creatives, el sector de la logística, la indústria energètica, la d'alta tecnologia, la indústria química, el sector de les ciències de la vida i la salut, l'important sector de l'aigua, i el sector de l'horticultura, agricultura i de l'alimentació.
Reciclatge continu: la clau és formar-se
Els responsables de dirigir el país tenen molt clar que la formació és l'element clau per convertir els Països Baixos en un país altament competitiu i eficient. La població activa neerlandesa té una clara orientació internacional. Per això una gran majoria parlen més de 2 idiomes amb l'anglès com la seva segona llengua que parlen amb molta fluïdesa a partir dels 15 anys. No és gens estrany trobar persones grans parlar anglès amb naturalitat. Que la majoria de les pel·lícules i programes de televisió s'emetin en versió original subtitulades té molt a veure a l'hora de crear una societat multilingüe. La formació continua fa part de la cultura de país. No només les persones cerquen formar-se permanentment, sinó que les mateixes empreses dediquen fortes inversions per formar el seu propi personal, com l'única garantia de comptar sempre amb persones qualificades, independentment del temps que aquestes es quedi a l'empresa.
"La formació continua fa part de la cultura de país. No només les persones cerquen formar-se permanentment, sinó que les empreses dediquen fortes inversions per formar el seu propi personal"
En aquesta aposta per la formació, cal destacar l'enorme inversió de l'Estat per mantenir un altíssim nivell com signe d'identitat de país. No és casualitat que 14 universitats dels Països Baixos se situïn entre les 200 millors del rànquing mundial i que 6 d'elles se situïn entre les 50 principals universitats europees. No hi ha secrets. Aquí, la formació, igual que la sanitat, és sagrada i no es toca. És un pacte d'Estat. Un pacte que impedeix que entri en les campanyes electorals. Qualsevol canvi sempre es farà des del consens, amb la participació d'experts, professorat, rectors, associació d'alumnes, entenent que s´hi juguen el futur del país, amb independència de qui governi. Seria inacceptable canviar el sistema educatiu en funció del color polític de qui governa, com es fa a Espanya. Aquesta importància de l'educació es veu reflectida en les nombroses ajudes econòmiques per garantir que tothom que valgui, i vulgui, pugui accedir a la universitat.
La innovació en els Països Baixos és una aposta que es va a l'inici de l'any vuitanta, quan un informe elaborat per un grup d'experts de tots els sectors destacava que només les grans empreses holandeses invertien en innovació, mentre que les pimes solien mostrar molt poc interès en aquest camp. A partir d'aquest moment, es va elaborar un pla ambiciós amb un clar objectiu en matèria d'innovació de crear "un entorn i un clima investigador" per atraure investigadors i empreses innovadores de l'estranger, generar sinergies amb empreses locals i facilitar la comercialització dels resultats científics. D'aquesta manera, s'asseguren que el sistema neerlandès d'innovació segueixi avançant cap al futur i ser el motor del creixement econòmic que permet competir a escala internacional. Un pla que s'ha anat adaptant, però sense perdre mai de vista l'objectiu final. Innovar per competir.
Els hivernacles de l'economia
Un dels sectors on la innovació ha estat important és l'agricultura. Els Països Baixos són el segon exportador de fruites i verdures del món, després dels Estats Units, amb una facturació que supera els 6.000 milions d'euros. No parlem només de tulipes, flors o hortalisses típiques del nord d'Europa, sinó que trobem tomàquets, cebes, pebrots i qualsevol altra verdura típica de països del sud o tropicals. Aquesta agricultura, que es realitza principalment en hivernacles, compta amb tecnologia molt avançada que permet produccions d'alta precisió. Impressiona visitar la zona de Westland, en la província de Zuid-Holland, amb un 80% dedicada a l'agricultura en hivernacles. Però no estem parlant dels hivernacles del mar de plàstic d'Almeria. Estem parlant d'hivernacles de vidre, que poden arribar fins a 20 metres d'alçada, convertits i organitzats com laboratoris d'investigació on s'apliquen les últimes tecnologies en matèria de cultiu, molt d'elles enfocades a la sostenibilitat i que després seran exportades arreu del món.
Hivernacle als Països Baïxos | Cedida
En un article anterior vaig escriure que aquest és un país d'emprenedors, d'empresaris, pensat i organitzat per emprendre. Quan parlem dels percentatges del PIB que l'Estat inverteix en l'R+D, Espanya sol mirar cap a països com Alemanya, Països Baixos, Suècia, o els mateixos Estats Units.
Sempre he dit que l'Estat no innova, ni crea productes, ni crea llocs de treball, ni genera riquesa per un país. No ho sap fer i tampoc és el seu propòsit. Si realment fos així, els antics països de l'Est, del bloc soviètic, de la Xina de Mao, o la mateixa Corea del Nord serien potències mundials en innovació i en tecnologia. I no ho han estat mai. Per això em costa acceptar el camí fàcil de reivindicar més inversió de l'Estat en innovació, una idea que la crisi sanitària ha convertit en una exigència. No crec que augmentar el pressupost d'R+D converteixi a molts països en punters i innovadors. Deia Peter Drucker que no existien països pobres, només països mal gestionats i que darrere d'una empresa sempre hi havia una persona que havia pres un risc. Doncs darrere de la innovació sempre hi ha empreses, empresaris i emprenedors. I aquest és el taló d'Aquil·les dels països que no innoven.
"Darrere de la innovació sempre hi ha empreses, empresaris i emprenedors. I aquest és el taló d'Aquil·les dels països que no innoven"
Els Països Baixos ho han entès des de sempre. El país supera els 2 milions d'empresaris, més de l'11% de la població. Per això, les seves principals inversions se centren a crear el marc adequat per atreure empreses de fora, però sobretot per fomentar el talent i la iniciativa interna. Invertir en R+D no és només Intel·ligència Artificial. És crear infraestructures eficients. És formar i preparar a la propera generació. És crear un marc fiscal que faciliti la creació d'empreses que incentivi les inversions en tecnologia, que motivi a emprenedors i empresaris a provar, a arriscar, a equivocar-se i a tornar a començar. És simplificar i agilitzar la contractació de personal. És fomentar des de l'escola un esperit empresarial obert a noves idees, preparat per treballar en equip, posant sempre les persones en el centre de la innovació.
Que Espanya i Catalunya tenen un potencial enorme és evident. La situació geogràfica de Catalunya és envejable. Però amb això no n'hi ha prou. Vaig escriure una vegada que les empreses no tancaven per culpa de la crisi, ho feien per una mala gestió.
Amb la innovació passa el mateix. La innovació que no serveixi per millorar la vida de les persones només serveix per satisfer egos, escriure llibres i omplir sales de conferències. Un producte és innovador quan és acceptat per les persones. Tampoc valen les grans teories futuristes, ni els grans compromisos globals que només omplen informes i comitès de crisi però que mai es porten a la pràctica. Tinc la impressió que els països baixos han estat capaços de trobar aquest equilibri entre innovació, tecnologia i persones. Un país que incorpora el cotxe elèctric mentre es segueix movent en bicicleta, on malgrat les apps, els e-mails i WhatsApp segueixen enviant correspondència per correu, on malgrat l'ecommerce, les persones segueixen anant a les botigues on el personal té un paper important, on el contacte i les relacions personals en els negocis sempre passaran per davant de qualsevol comunicació online. Això és un país avançat.
La bicicleta és un mitjà molt important a Àmsterdam | Cedida
Si hagués d'explicar en una frase l'èxit dels Països Baixos en la innovació, ho feria amb una frase, de nou, de Drucker: "La planificació a llarg termini no és pensar en futures decisions sinó en el futur de les decisions actuals".