Guanyar diners amb informació privilegiada és un delicte greu. Però a més fer-ho anteposant la vida dels ciutadans que representes és, bé, sense paraules.
Això sembla que ha passat als Estats Units.
Els senadors Burr i Loeffer van anar a una sessió restringida del Senat dels EUA a finals de gener per entendre la dimensió del coronavirus. I al sortir no van fer sonar l’alarma. Fins i tot, Burr va fer un article dient que als EUA estaven preparats.
"Utilitzar informació privilegiada (“insider trading”) per lucrar-se a borsa és un delicte greu, en especial als Estats Units"
Van fer això. I van fer més. Van vendre les seves accions a borsa.
Loeffer, el mateix dia que va rebre la informació, va vendre entre 1,2 milions de dòlars i 3,1 milions de dòlars. I va aprofitar per comprar accions de Citrix, una empresa de software de teletreball… que òbviament ha pujat en valor durant aquesta crisi. I Burr, uns dies després, va vendre entre 600.000 dòlars i 1,8 milions de dòlars, incloent accions en companyies hoteleres (que òbviament han caigut molt).
La resta ja ho sabem. Les borses s’han enfonsat i el coronavirus és pandèmia global, amagada durant molt de temps a l’opinió pública, també als Estats Units. I no van fer sonar l’alarma fins, en el cas de Burr, un parell de setmanes després de vendre les seves accions.
Utilitzar informació privilegiada (“insider trading”) per lucrar-se a borsa és un delicte greu, en especial als Estats Units. Allà vas a la presó (Rudy Giuliani, exalcalde de Nova York durant l’11-S i advocat de Trump, es va fer famós sobretot per les detencions que va fer a Wall Street per aquest tema; la pel·lícula “Wall Street”, força entretinguda, també va d’això).
Això és fer trampes. Una cosa és ser més llest (o tenir sort) i comprar o vendre unes accions perquè penses que pujaran o baixaran, i encertar-la. I una altra és tenir informació no pública sobre una empresa (perquè hi treballes, perquè l’estàs assessorant, etc) i utilitzar-la per guanyar diners (que altres perdran, és clar).
"Les borses s’han enfonsat i el coronavirus és pandèmia global, amagada durant molt de temps a l’opinió pública, també als Estats Units"
Sembla que aquests senadors segurament sabien què podia passar i no van dir res. Molt greu. Implicava parlar clar i enfrontar-se a Trump, que en aquell moment estava minimitzant el risc del coronavirus, però la seva obligació era protegir als seus ciutadans. Però a més es van lucrar. Van utilitzar informació privilegiada sobre la salut dels seus conciutadans per lucrar-se.
Si és cert, quins fills de puta. I si no és cert, quina vista tu, potser que es dediquin a això de la borsa (i que expliquin ben bé totes aquestes coincidències).
El Racó del Lector és una secció per compartir experiències, donar el teu feedback o fer algun suggeriment de tot allò que t’agradaria llegir o escriure. Escriu-nos a lectors@viaempresa.cat.