De debò saps què pensa el teu inversor? Escolten, analitzen, reflexionen... i ho fan tot sense ser transparents al 100%. Especialment quan es tracta de primeres reunions, on escolten més que no pas diuen. I és que a l’inversor se’l convenç per la idea, l’equip i l’execució, però també pel discurs. Repassem, amb convidats destacats al Bizbarcelona, les 10 coses que no has de dir mai si no vols causar urticària al teu business angel.
Abans de començar, pots signar-me aquest NDA?
Un NDA és un acord de confidencialitat que es pot signar a la primera reunió. Ara bé, genera desconfiança. “No signem mai res”, afirma l’inversor d’Encomenda Oriol Juncosa, “de la mateixa manera que nosaltres confiem en ells, esperem que ells ho facin amb nosaltres”.
Juncosa: “Cal saber que l’inversor posarà diners i ajudarà o, com a mínim, que no molestarà"
Una idea que comparteix Pol Ferrer, d’Àbac Capital, qui assegura que una idea “no és tan protegible perquè moltes empreses poden estar treballant-hi”. “Invertim més en equips que en idees precisament perquè és difícil ser únics”, afegeix.
Jo poso la idea i tu, inversor, els diners
En Pere Mayol és partner de Summit Venturing, un grup de business angels que inverteix en innovació. Això fa que no només busquin idees, sinó “una conjunció de coses”: “El més impotant no és la idea ni els diners, ho és que l’emprenedor se n’adoni que el valor està en una idea amb un pla, amb diners, amb un bon equip i amb bons indicadors”.
Una reflexió que Juncosa, qui ha invertit juntament amb Carlos Blanco a través d’Encomenda en 50 startups en els darrers 5 anys, comparteix amb un afegitó: “Cal saber que l’inversor posarà diners i ajudarà o, com a mínim, que no molestarà. S’ha de parlar amb altres empreses on ha invertit i com s’ha comportant quan les coses han anat bé i malament”.
Oriol Juncosa, Pere Mayol i Pol Ferrer al Bizbarcelona | AC
Rere el projecte estic sol, no necessito ningú més
Tot i que Mayol reconeix no haver escoltat directament aquesta resposta, li genera certa recança. “Hi ha referència d’èxit mundial amb un sol fundador, però són casos excepcionals”, comenta, “l’experiència m’ha demostrat que calen equips diversos per fer-me guanyar diners”.
I és que l’equilibri a través de professionals diversos és bàsica. Juncosa també ho sap i ho ratifica amb algunes xifres: “En venture, el 75% de les empreses tenen dos o més fundadors, i el 95% dels que tenen èxit, són un equip”. Nega, però, que això signifiqui que hi hagi equitat entre els socis, avala perfectament companyies on alguns tenen més pes que altres perquè al final, el que importa, és que tots estiguin compromesos.
Entre cofundadors, treballadors, amics, mentors... som 25 socis
Pànic. Els tres inversors saben que rebre un projecte amb aquetes característiques no és bo. Per una banda, perquè en el món startup cal moure’s ràpidament, com diu Juncosa, “i això només fa que cada decisió sigui lenta de prendre”.
Mayol: "Si no estan disposats a arriscar i sacrificar deu ser perquè el projecte no és tan bo"
D’altra banda, Mayol recorda que si una idea vol créixer, haurà d’integrar nous socis de mica en mica i començar amb aquest gruix significa no saber fins a on pot arribar a créixer la xifra.
Fins que no facturi, no deixaré la meva feina. Combinaré les dues coses
Per a Mayol això no denota més que desconfiança en el projecte. “Si no estan disposats a arriscar i sacrificar deu ser perquè el projecte no és tan bo. No poden demanar a l’inversor que assumeixi un risc si ells no ho fan”, respon de manera taxativa.
Som una startup tecnològica amb el desenvolupament subcontractat i volem integrar intel·ligència artificial (IA), deep learning i blockchain
Una afirmació que ho té tot. Primer, l’inversor d’Encomenda lamenta que no s’aposti per talent a dins de l’equip. La seva experiència l’ha portat a veure que començar externalitzant suposa perdre diners perquè, si la idea tira endavant, en pocs mesos caldrà executar el projecte amb personal contractat per fer-lo a mida i que avanci al ritme desitjant.
En segon lloc, esperar que la idea inclogui totes les tecnologies punteres del moment és un error. “Això genera Frankensteins que acaben al cementiri”, critica, “cal tenir simplicitat i tenir les idees clares, i saber que si no cal IA, no s’ha de posar”.
Gartner diu que el nostre mercat serà de 50.000 milions d’euros el 2020
Tots tres estan d’acord amb què si ho diu Gartner, no vol dir res. Per això, la pregunta que Juncosa formula quan escolta comentaris d’aquest sentit és: “Si ets un B2B, quant trigaràs a tenir els primers 100 clients? I si ets un B2C, per a quan els 100.000 usuaris? No vull saber res més”.
Som els primers i no tenim competència
Ser els primers no és sinònim d’èxit. Per a Juncosa ser un fast second mover pot ser encara millor perquè “no es té l’esgotament de ser el primer, d’investigar i testejar el mercat”. Això, recomana que, si no s’és el més ràpid, se sigui com a màxim el tercer aterrar.
Ferrer afirma que, si l’empresa és atractiva i té potencial, “el lead investor caurà pel seu propi pes”
Una idea que complementa Ferrer assegurant que ser first mover només té avantatges quan els costos de canvi són molt elevats. “Si tens clients i canviar els suposa massa diners, ho tens bé”, concreta. I respon a la segona part de l’afirmació dels emprenedors, la de no tenir competència, amb un taxatiu: “És una mica arrogant”. “Tenir una idea única és gairebé impossible i sempre és bo poder-te comparar, és molt més constructiu i realista”, conclou.
Esperem assolir els 100 milions d’euros d’ingressos en cinc anys
Si a Juncosa se li presenta un emprenedor amb aqueta previsió, el rep de bon grat perquè “mai ha de faltar l’ambició”. A més a més, “ser conservador és dolent”, afegeix tot seguit Mayol de Summit Venture, qui recorda que si una persona no és capaç de vendre el seu projecte com innovador i amb un creixement exponencial, és perquè no té prou recorregut.
Tenim inversors interessats que no comprometran fins que tinguem un lead investor
“Quan fan aquests afirmacions m’estan dient que no han aconseguit trobar gent, el que no és cap bona senyal”, diu Ferrer d’Àbac Capital. Ell té clar que si l’empresa és atractiva i té potencial, “el lead investor caurà pel seu propi pes” i critica que cada cop s’estigui anant cap a aquesta tendència de mirar la llista d’inversors abans de prendre la decisió. “Nosaltres intentem que la idea ens convenci abans de revisar noms perquè tenir una persona intel·ligent al darrere no significa res, sempre hi pot haver alguna equivocació”, conclou.