Tot ha començat puntual i a tot tren. "M'agradaria que els retards dels trens s'acabessin avui", ha assegurat el president de Renfe, Isaías Táboas, en un Dinar Cambra que ha durat al voltant de dues hores i quart, el que inclou primer i segon plat, postre, cafès, ponència (amb exposició del pla estratègic via powerpoint) i preguntes del públic de la Llotja de Mar. És a dir, aproximadament mitja hora menys que un viatge en AVE entre Barcelona i Madrid. Que, per cert, tindrà wifi el pròxim mes d'abril. La visió de Renfe és clara: "Convertir-se en un operador integral de mobilitat i un operador logístic internacional".
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, ha presentat Táboas amb tots els honors com a "ferroviari de vocació i de cultura" davant l'atenta mirada d'una taula presidencial socialista amb noms destacats com la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, l'expresident José Luis Montilla, el secretari general del PSC, Miquel Iceta, o el president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i exalcalde de Terrassa, Pere Navarro, entre d'altres.
La visió de Renfe és clara: "Convertir-se en un operador integral de mobilitat i un operador logístic internacional"
"No estem tan malament en puntualitat, tot i que tenim molt camí per recórrer", ha insistit Táboas. Per il·lustrar-ho ha utilitzat una taula de barres on es posava de manifest que Espanya és el cinquè país de la Unió Europea en puntualitat a Rodalies d'acord amb els informes anuals dels operadors públics. La seva puntuació és de 95,56%. Per davant, té només quatre països: Letònia, Estònia, Itàlia i Àustria.
Per darrere, hi ha Alemanya, Finlàndia, Dinamarca, Països Baixos, Grècia, Suècia, Luxemburg, Suïssa, França, Bèlgica, Portugal, Regne Unit i Grècia. Trencant tòpics, la puntualitat britànica, suïssa o alemanya no estan a l'altura de l'espanyola. Almenys, pel que fa a Rodalies.
Un pla estratègic contra la crítica (in)eficient
"La disrupció tecnològica és el principal repte del sector del transport", ha assegurat Táboas. I qui diu disrupció tecnològica diu també digitalització i gestió de "bilions dades". Actualment, Renfe factura 4.000 milions d'euros, té 14.504 treballadors, transporta 507 milions de passatgers i mou 18,3 milions de tones. En resum, és el líder del transport de passatgers i mercaderies en ferrocarril però la seva competència també es mou per carretera i en avió.
Táboas: "No som tan ineficients com sembla malgrat que som dels més criticats"
Una competència que incrementarà encara més quan a partir del desembre del 2020 es produeixi la liberalització del tràfic de viatgers comercials. "En mercaderies hem de passar de ser tractoristes a logistes amb més mida i camp d'activitat", ha afirmat Táboas. Per a tot plegat, Renfe ja ha arrencat un pla estratègic amb tres objectius principals: incrementar la facturació malgrat la "més que possible pèrdua de quota per la liberalització", guanyar eficiència i millorar la qualitat i la seguretat dels viatgers amb palanques sobre transformació digital, cultural i aliances estratègiques.
En aquest sentit, el president de Renfe ha defensat que "no som tan ineficients com sembla malgrat que som dels més criticats". I com l'eficiència també es guanya de cara al públic, s'ha pujat al tren de les persones i ha reconegut que "sense el client, no som res". És a dir, moure trens és important però encara més ho és tractar bé aquells que s'hi pugen.
Wifi a partir de l'abril
A tall d'exemple, s'ha anunciat que s'incorporarà el servei PlayRenfe que inclou Wifi als trens d'alta velocitat del corredor Madrid, Barcelona i Girona en un 70% a partir de l'abril de 2019 i no es completarà al 100% fins a finals d'any. També es donarà cobertura als trens de llarga distància entre Catalunya i Andalusia o Madrid, València i Castelló. No hi faltarà tampoc la televisió en directe, les últimes estrenes de cinema o la millor música i literatura. Ni a les millors pel·lícules de mobilitat de Netflix...
Com que Renfe aspira a ser "una plataforma integral de mobilitat" vol oferir no només el viatge en tren, sinó també els serveis digitals o fins i tot, el desplaçament des de l'estació fins al lloc de destinació. És per això que el nou pla també contempla un producte low cost abans de la liberalització per captar nous viatgers d'altres mitjans com el cotxe, l'avió o l'autobús. De fet, s'espera que un 20% dels ingressos sigui de productes de baix cost de cara a 2028.
En menys de 10 anys també es preveu gastar un 0,5% del pressupost en formació (cinc vegades més que ara), reduir l'absentisme laboral d'un 6,5% a un 3,5%, evitar la pèrdua de talent tenint en compte que hi ha fins a 900 persones que es jubilen cada any i assolir la fita de la paritat, quan actualment només hi ha un 13% de dones.
Un mapa per distingir Renfe i Adif
"Feia molts anys que la indústria estava de sequera i hem fet una inversió de 3.000 milions d'euros en material rodant", ha detallat el president de Renfe. Invertir en trens millors per moure's també millor, aquí i al món sencer i és que es preveu que la proporció d'ingressos de Renfe Internacional suposi el 10% del total de companyia durant el 2028. Porta a porta, país a país. "No s'estranyi si d'aquí un temps, Renfe ha guanyat els serveis de rodalies o de mitja distància d'Alemanya o França", ha augurat. Alguns dels projectes més significatius es troben a Califòrnia, Perú, Egipte, Kènia, Dubai, Costa Rica, Colòmbia, Mèxic o Albània.
En el compromès torn de preguntes, Táboas ha volgut donar una volta metafòrica al mapa de Rodalies: "La gent encara no sap que existeixen dues entitats diferents: Adif i Renfe. La primera s'encarrega de les vies, la senyalització i l'electrificació... La segona fa passar els trens per sobre de les vies. Si li donem la volta al mapa, allò que cau és de Renfe i allò que es queda enganxat a terra és Adif". Clar i català, o en el seu cas: valencià.
Táboas: "Si li donem la volta al mapa, allò que cau és de Renfe i allò que es queda enganxat a terra és Adif"
Entre les preguntes no ha faltat un clàssic de les infraestructures: el tren llançadora des de Barcelona fins a l'Aeroport d'El Prat - ara també Josep Tarradellas-. "No entenc per què hauríem de limitar-nos a un servei cada 15 minuts de FGC si nosaltres ja gestionem trens en 7 o 8 minuts?", s'ha preguntat en clau retòrica i amb crítica administrativa.
Una de les dades més preocupants ha estat la dels enginyers que en 10 anys s'ha reduït un 35% en manteniments dels trens. "És dramàtic la descapitalització tecnològica", ha reblat. El talent també hauria d'anar sobre rodes. "El millor pla estratègic és continuar donant un servei que és essencial per a la societat i defensar que aquest servei es pot donar des d'una empresa pública", ha conclòs. I com quan esperes el tren: com abans, millor.