Junts però no regirats, que se sol dir. El president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, i el de CaixaBank, Jordi Gual, han comparegut al Parlament de Catalunya aquest dimarts en la comissió d'investigació sobre l'aplicació del 155 a Catalunya. I el primer que han fet ambdós és deixar clar que una cosa és el banc i altra molt diferent la tasca de la fundació i l'obra social. "La Fundació i el banc estem separats. Ell té tota la confiança però jo ni li dic què ha de fer", ha deixat clar Fainé. La segona qüestió que tant Fainé com Gual han evidenciat durant la seua intervenció és que després de l'1 d'octubre ni van rebre pressions polítiques ni van actuar moguts per altra raó que no fora protegir treballadors, accionistes i inversors. "La sensació que no sabíem el que passaria al dia següent va ser generalitzada, la gent va tenir por i quan la gent té por retira els diners del banc o procura que estiguin en un lloc on no hi ha riscos", ha apuntat Gual.
Rotunds i insistents en la separació de poders, Fainé ha fet especial menció a la feina que fa la Fundació, sobretot davant els comentaris dels parlamentaris presents, diputats d'ERC, Catalunya En Comú-Podem, la CUP i Junts per Catalunya. El canvi de seu social, en aquest cas a València, és la principal qüestió que han plantejat els polítics. Per la seua banda, Fainé, que ha assenyalat que "estic en banca des dels dinou anys", ha destacat que la Fundació La Caixa inverteix a Catalunya 215 milions d'euros "però no ho dic perquè no m'estirin de la corda". I enfront del suggeriment que el trasllat de seu a València ha canviat a l'entitat, Fainé ha afirmat que "som tan catalans com érem abans o més".
Petits dipositants, "clar i català"
A les preguntes dels membres de la comissió, Gual ha explicat que van sortir del banc un total de 7.000 milions d'euros: "Són molts diners. El banc tenia amplíssima liquiditat però s'havia de tallar en sec perquè per un banc no hi ha cosa pitjor que es desenvolupi una situació de pànic bancari. I m'han preguntat si eren empreses del sector públic: no, van ser sortides de petits dipositants. Clar i català", ha contestat Gual. La xifra se suma als 4.600 milions d'euros que Josep Oliu, president del Banc Sabadell, ha explicat aquest dimarts en la mateixa comissió que també havien marxat de l'entitat.
Certament, Fainé ha deixat el pes de la intervenció sobre la decisió del negoci en Gual però no ha obviat la reflexió envers la fuita de dipòsits. Al·ludint a la seua entrada en banca amb només dinou anys, Fainé ha apuntat que "els temes de confiança es maten ràpid o s'acaben fent més grans. No pots jugar amb els estalvis de la gent, i d'alguna manera això va ser suficient per tallar una sortida de dipòsits. A més, després estan els mercats financers, que si veuen que hi ha un problema et tanquen les portes, i has d'actuar perquè no estàs sol al món", ha afegit el directiu.
Jordi Gual ha explicat que després de l'1 d'octubre van sortir del banc un total de 7.000 milions d'euros
El canvi de seu va relaxar la situació, ha apuntat Gual: "Gràcies al canvi, els fluxos d'estalvi que havien sortit es van anar recuperant, i a finals de trimestre del 2017 estàvem en una situació d'estabilitat", ha relatat. Però de nou, la pregunta de les pressions en la comissió i la contundent resposta del banquer: "En cap moment vam rebre cap mena de pressió política. La decisió dolosa es va prendre amb l'objectiu de protegir la feina dels empleats, l'estalvi dels clients i la inversió dels accionistes".
Gual i Fainé al Parlament | ACN
Davant la fermesa de les reflexions dels intervinents, el discurs de Gual també ha agafat múscul. "Hem dit moltes vegades que la nostra entitat respecta profundament el mode democràtic en què la ciutadania s'expressa i també respecta l'ordre legal vigent i el que decideixen les minories parlamentàries. Estem en una empresa que té en compte a tothom que hi participa: empleats, els accionistes que són de llarg termini i els clients, en una acció que ens fa estar a prop de les grans necessitats a través de l'obra social. Acusar-nos a nosaltres d'externalitats negatives...", ha reflexionat Gual, que ha xifrat en 560 milions d'euros l'aportació de l'Obra Social, "la més gran que es fa a Europa". En aquest context, Jordi Gual ha assegurat que "la nostra idea és que el nostre país sigui capdavanter com ha sigut sempre".
I davant una possible tornada, una resposta: "A València estem bé".