09
d'Abril
de
2015
Hi ha una dita molt popular en el món de les empreses familiars."L'avi crea l'empresa, el fill la manté i el nét la destrossa". "És una veritat com una catedral", afirma Alejandro Ebrat, advocat barceloní especialista en herències. En 30 anys d'experiència en aquest àmbit les ha vist de tots colors, sobretot de negre. "El 80% de les herències en general són conflictives i desagradables, i si hi ha una empresa pel mig, encara pitjor", constata. La successió és un episodi clau per garantir la supervivència de les empreses familiars, petites o grans, però sovint no el tenen ben lligat. "I això pot ser mortal de necessitat", assegura Ebrat.
Les empreses amb gran volum de negoci i llarga trajectòria normalment ja tenen estipulat el tema de la successió, amb un protocol familiar que estableix les formes de transmissió. Però són excepcions. "A moltes firmes familiars els passa com a les famílies mateixes, és quelcom que ho deixes per més endavant fins que arriba i t'agafa a contrapeu", explica Adolfo Lucas, doctor en dret i director de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat Abat Oliba. Quan això passa, es pot obrir la caixa de pandora. "És una barreja explosiva de relacions familiars amb situacions de poder, on hi entren en joc els sentiments, el patrimoni i els diners", explica Lucas.
Tota empresa familiar ha d'establir la seva successió per dos motius. Per una banda, per marcar un full de ruta inequívoc que eviti les disputes legals entre familiars davant una situació tan delicada com és la mort del patriarca o matriarca (disputes que solen portar l'empresa pel pitjor camí possible) i asseguri que l'empresa recau en les mans més ben preparades. Per l'altra, per beneficiar-se de les bonificacions tributàries previstes en aquests casos. A l'hora d'afrontar aquest procés, Lucas recomana, en primer lloc, que sigui consensuat. "El millor és que els membres de la família arribin a un acord, i evitar sigui una decisió unilateral del cap de família o del titular de l'empresa", constata.
Protocol Familiar
Per pilotar-ho, la millor opció és que les empreses estableixin el que es coneix com a Protocol Familiar, un instrument successori que, en paraules d'Ebrat, "ho regula absolutament tot". No deixa res a l'atzar: qui serà el proper cap, quin serà el mecanisme de presa de decisions, quin familiar pot ser directiu de l'empresa i quin no, quins estudis ha de tenir per ser-ho, quants membres de cada estirp poden formar part del consell directiu, si marits o esposes poden entrar-hi o com es regirà la venda d'accions, entre molts altres punts. "És un document molt llarg i complex, el darrer que vaig confeccionar tenia 100 pàgines i ens va portar uns tres mesos de feina", apunta l'advocat barceloní.
Aquest document després es pot revestir de diverses formes, per exemple com a Pacte Successori, un document notarial previst al Codi Civil català que és un compromís irrevocable, que pot incorporar clàusules penals amb multes molt elevades per als familiars que no compleixin el que s'ha establert en el protocol. Segons Lucas, és més recomanable aquesta fórmula que no pas el testament, ja que es tracta d'un acord entre les parts i un cop signat, ja no es pot canviar (cosa que sí pot fer l'autor del testament). "Però el testament se sol imposar, perquè mantenir la paella pel mànec és massa llaminer", afegeix Lucas.
Escissió, dissolució o venda
Un altre mecanisme que sol ser molt vàlid a l'hora de facilitar la successió és establir una figura aliena a la família dins de l'empresa. "Per exemple, que el conseller delegat sigui extern ajuda molt a posar pau", explica Ebrat. Una autoritat de consens, a la qual s'han de plegar tots els familiars successors. Però si aquesta pau no és possible, si el cap de l'empresa entén que els seus descendents, pel motiu que sigui, no la podran o voldran mantenir amb vida, llavors s'ha de fixar el camí per a l'escissió (si es pot dividir racionalment per àrees, que vagin a parar per exemple a cada un dels germans), la dissolució o la venda del grup.
Bonificacions en impostos
Pel que fa a la part impositiva, cal tenir molt en compte que tant les persones físiques (les propietàries del negoci) com les jurídiques (empreses i societats) poden gaudir de bonificacions en impostos de successions de fins al 95% a Catalunya, sempre i quan compleixin les condicions establertes. "Cal anar amb compte, perquè moltes empreses es pensen que les compleixin i no és així, el marc legal català és estricte en aquest sentit", diu Ebrat. Entre els diferents condicionants, cal que com a mínim un dels membres de la família tingui un càrrec directiu i una retribució dins de l'empresa.
Així mateix, es pot optar per la donació en vida de l'empresa, que també bonifica en un 95%. En aquest hi ha un requisit més, que el patriarca o la matriarca tinguin més de 65 anys. A la donació s'hi poden especificar tots els detalls, com en el cas del protocol familiar, amb un major control sobre el procés, ja que el donant el pilota en vida. En força casos, per exemple, el propietari hi estableix com a clàusula que ell segueix al capdavant de l'empresa cinc o 10 anys més.
Establir l'herència o la donació de l'empresa és, en definitiva, complex i farragós, però del tot necessari. "Imagina't que el patriarca mor sense haver establert cap protocol, que els fills, la dona o la mare ja anciana hereten el negoci en bloc, que tots ells es maten en una guerra successòria a veure com aconsegueixen prendre's l'empresa, i a sobre han de pagar tots els impostos del món perquè ho han fet malament", resol Ebrat. Malgrat la seva visió pessimista de la família, no es considera "fatalista" sinó realista, fruit de la seva experiència. "Quan em trobo a una família que gestiona bé la successió, que es porta fenomenal i treballa conjuntament m'enduc una gran alegria, és fabulós. Però això passa en comptades ocasions".
Les empreses amb gran volum de negoci i llarga trajectòria normalment ja tenen estipulat el tema de la successió, amb un protocol familiar que estableix les formes de transmissió. Però són excepcions. "A moltes firmes familiars els passa com a les famílies mateixes, és quelcom que ho deixes per més endavant fins que arriba i t'agafa a contrapeu", explica Adolfo Lucas, doctor en dret i director de la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat Abat Oliba. Quan això passa, es pot obrir la caixa de pandora. "És una barreja explosiva de relacions familiars amb situacions de poder, on hi entren en joc els sentiments, el patrimoni i els diners", explica Lucas.
Tota empresa familiar ha d'establir la seva successió per dos motius. Per una banda, per marcar un full de ruta inequívoc que eviti les disputes legals entre familiars davant una situació tan delicada com és la mort del patriarca o matriarca (disputes que solen portar l'empresa pel pitjor camí possible) i asseguri que l'empresa recau en les mans més ben preparades. Per l'altra, per beneficiar-se de les bonificacions tributàries previstes en aquests casos. A l'hora d'afrontar aquest procés, Lucas recomana, en primer lloc, que sigui consensuat. "El millor és que els membres de la família arribin a un acord, i evitar sigui una decisió unilateral del cap de família o del titular de l'empresa", constata.
Protocol Familiar
Per pilotar-ho, la millor opció és que les empreses estableixin el que es coneix com a Protocol Familiar, un instrument successori que, en paraules d'Ebrat, "ho regula absolutament tot". No deixa res a l'atzar: qui serà el proper cap, quin serà el mecanisme de presa de decisions, quin familiar pot ser directiu de l'empresa i quin no, quins estudis ha de tenir per ser-ho, quants membres de cada estirp poden formar part del consell directiu, si marits o esposes poden entrar-hi o com es regirà la venda d'accions, entre molts altres punts. "És un document molt llarg i complex, el darrer que vaig confeccionar tenia 100 pàgines i ens va portar uns tres mesos de feina", apunta l'advocat barceloní.
Aquest document després es pot revestir de diverses formes, per exemple com a Pacte Successori, un document notarial previst al Codi Civil català que és un compromís irrevocable, que pot incorporar clàusules penals amb multes molt elevades per als familiars que no compleixin el que s'ha establert en el protocol. Segons Lucas, és més recomanable aquesta fórmula que no pas el testament, ja que es tracta d'un acord entre les parts i un cop signat, ja no es pot canviar (cosa que sí pot fer l'autor del testament). "Però el testament se sol imposar, perquè mantenir la paella pel mànec és massa llaminer", afegeix Lucas.
Escissió, dissolució o venda
Un altre mecanisme que sol ser molt vàlid a l'hora de facilitar la successió és establir una figura aliena a la família dins de l'empresa. "Per exemple, que el conseller delegat sigui extern ajuda molt a posar pau", explica Ebrat. Una autoritat de consens, a la qual s'han de plegar tots els familiars successors. Però si aquesta pau no és possible, si el cap de l'empresa entén que els seus descendents, pel motiu que sigui, no la podran o voldran mantenir amb vida, llavors s'ha de fixar el camí per a l'escissió (si es pot dividir racionalment per àrees, que vagin a parar per exemple a cada un dels germans), la dissolució o la venda del grup.
Bonificacions en impostos
Pel que fa a la part impositiva, cal tenir molt en compte que tant les persones físiques (les propietàries del negoci) com les jurídiques (empreses i societats) poden gaudir de bonificacions en impostos de successions de fins al 95% a Catalunya, sempre i quan compleixin les condicions establertes. "Cal anar amb compte, perquè moltes empreses es pensen que les compleixin i no és així, el marc legal català és estricte en aquest sentit", diu Ebrat. Entre els diferents condicionants, cal que com a mínim un dels membres de la família tingui un càrrec directiu i una retribució dins de l'empresa.
Així mateix, es pot optar per la donació en vida de l'empresa, que també bonifica en un 95%. En aquest hi ha un requisit més, que el patriarca o la matriarca tinguin més de 65 anys. A la donació s'hi poden especificar tots els detalls, com en el cas del protocol familiar, amb un major control sobre el procés, ja que el donant el pilota en vida. En força casos, per exemple, el propietari hi estableix com a clàusula que ell segueix al capdavant de l'empresa cinc o 10 anys més.
Establir l'herència o la donació de l'empresa és, en definitiva, complex i farragós, però del tot necessari. "Imagina't que el patriarca mor sense haver establert cap protocol, que els fills, la dona o la mare ja anciana hereten el negoci en bloc, que tots ells es maten en una guerra successòria a veure com aconsegueixen prendre's l'empresa, i a sobre han de pagar tots els impostos del món perquè ho han fet malament", resol Ebrat. Malgrat la seva visió pessimista de la família, no es considera "fatalista" sinó realista, fruit de la seva experiència. "Quan em trobo a una família que gestiona bé la successió, que es porta fenomenal i treballa conjuntament m'enduc una gran alegria, és fabulós. Però això passa en comptades ocasions".