Nascuda a Beirut, de pare libanès i mare armènia, als vuit anys va fugir de la guerra amb la seva família i va aterrar a París per buscar una vida millor. Fa 20 anys que viu a Barcelona, després d'una etapa a Londres i parla més de vuit idiomes, entre ells un català immaculat. Therese Jamaa és coneguda al sector tecnològic fruit d'una trajectòria impecable com a líder de Vodafone Global, Qualcomm Europe i també com a directora general de GSMA, la patronal que organitza el Mobile World Congress. Des del gener de 2022 és la vicepresidenta de Huawei Espanya amb un repte que desgrana a VIA Empresa. Una història de pel·lícula, una companyia amb unes relacions peculiars a Europa i un amor etern a Barcelona i Catalunya.
Nascuda a Beiut va fugir de la guerra amb la seva família. Amb vuit anys va viure a la capital francesa, posteriorment a Londres i des de fa 20 anys a Barcelona. Una història personal de llibre i pel·lícula. Parla més de vuit idiomes -entre ells un perfecte català- i té un bagatge molt interessant en el comerç internacional, el màrqueting i la tecnologia. S’imaginava arribar fins aquí?
Des de petita m’encantaven els idiomes, ja que a casa parlava amb la mare en una llengua, amb el meu pare en una altra i fins i tot amb la meva àvia en un idioma totalment diferent. Viatjar i veure cultures diferents m’han fet somiar i vaig decidir fer la carrera de comerç internacional i màrqueting. En referència a la tecnologia és una temàtica que m’agrada molt i ho he tocat a totes les empreses.
La vicepresidenta de Huawei Espanya es declara enamorada de Barcelona y Catalunya | Marc Llibre
Per a molts professionals és un exemple de lideratge femení, sobretot per com ha trencat el sostre de cristall. Així ho vam veure a la seva participació en el Cercle d'Economia juntament amb l'empresària Anna Schlegel. Imagino que no ha sigut un camí fàcil arribar fins aquí.
La veritat és que no puc dir que la meva vida hagi sigut fàcil, però sóc conscient que molta gent ho ha tingut pitjor i jo he tingut sort. Vam fugir del Líban i vam poder estudiar i créixer a Europa. Com a conseqüència, els meus pares van escollir França i jo m’he decantat, anys després, per Barcelona [somriu].
Respecte al sostre de cristall, no he perdut oportunitats per ser dona. Quan vens d’un altre país t’has d’adaptar a una cultura, un idioma o, fins i tot, quan comences en les noves empreses. Sempre he format part del sector tecnològic i moltes vegades esperaven veure un enginyer o un home i, evidentment, no ho sóc. A més, he tingut sort perquè moltes persones i empreses han apostat per mi. Hi ha coses que les has de provocar tu, perquè poques vegades venen a la teva porta per una oportunitat laboral. I és el moment de sortir fora de la nostra zona de confort.
“Hi ha coses que les has de provocar tu, perquè poques vegades venen a la teva porta per una oportunitat laboral”
Quan vaig anar a viure a França amb vuit anys vaig escoltar una amiga francesa que li deia a la seva mare: “m’avorreixo”. I la seva mare li va respondre: “anirem al parc o a comprar, no et preocupis”. En aquells moments vaig arribar a la nit a casa meva i li vaig dir al meu pare la mateixa frase: “papa, m’avorreixo”. I ell em va contestar: “filla meva, no et pots avorrir, és un insult”. Havíem marxat d’un país on hi havia refugis, bombes i en aquells moments tenia una vida molt millor. El meu progenitor es va acostar amb molts documents i em va dir: “omple els papers de la seguretat social, perquè no sé escriure en francès”. Per tant, és important pensar en la sort que tenim.
Directora general de GSMA, la patronal que anualment organitza el Mobile World Congress al país, formant part anteriorment de Vodafone Global o Qualcomm Europe. Ara, vicepresidenta de Huawei Espanya. Què espera del seu nou rol que va iniciar al gener d’aquest any?
Huawei va arribar fa 20 anys a l’Estat espanyol, mentre jo formava part de l’equip de Vodafone i vaig veure com es van instal·lar a Madrid, molt a prop de nosaltres. Huawei és una companyia que inverteix una quantitat elevada en innovació. En primer lloc, vaig ser un partner per a ells, un client, un proveïdor i ara vicepresidenta. I em fa molta il·lusió formar part d’un gran equip, amb grans professionals. Per altra banda, la part que més m’agrada és que utilitzem la tecnologia per millorar la vida d’algú.
Therese Jamaa, vicepresidenta de Huawei a VIA Empresa | Marc Llibre
Quins són els principals reptes de Huawei a Europa i l’Estat espanyol? Sabem que la relació entre la companyia i els Estats Units i Europa no ha sigut fàcil últimament.
Durant aquests últims anys Huawei ha tingut al davant reptes geopolítics, una pandèmia global, una crisi econòmica i una guerra. L’empresa mai s’ha aturat i sempre ha innovat. Ens estem enfocant en temes d’energia renovable i estem treballant a prop dels operadors mòbils i sobretot amb el 5G.
Hem parlat de la seva trajectòria i els inicis a Huawei. Però, què és el millor del seu treball? I del dia a dia?
M’encanten els projectes de Huawei i gestiono, entre d’altres, la part de comunicació corporativa, màrqueting i la responsabilitat social corporativa de l’empresa. Hi ha un projecte que m’encanta i que vam anunciar al Cercle d’Economia d’enguany. Es tracta d’un acord que vam firmar amb la Fundació Mobile World Capital i la primera acció va ser de capacitació digital, sota el paraigua de Barcelona Digital Talent. Hem format a nois i noies com a programadors web amb 850 hores de classe. També formem a dones immigrants de Ghana, Veneçuela, Colòmbia o Argentina. Moltes d’elles aquest agost ja podran buscar feina en el sector tecnològic. La resta de projectes sortiran a la llum molt aviat. M’interessa molt la medicina i l’educació, juntament amb el medi ambient i l’accessibilitat i connectivitat per a tots.
“Per retenir els joves els hem de donar una feina que els apassioni, que formin part de l’equip i que tinguin una missió definida”
Com es pot retenir el talent jove i evitar la gran renúncia?
Bàsicament, els hem de donar una feina que els apassioni, que formin part d’un equip i tinguin una missió definida. M’agrada que els joves no estiguin sols, barrejar-los d’edat i també amb diversitat de gènere i d’altres procedències.
Quina és la situació de la dona al sector tecnològic? Què podem fer els mitjans de comunicació per ajudar? I el govern?
Hi ha un 20% de diferència salarial entre homes i dones, el 75% de les posicions a temps parcial és ocupat per les dones i el gènere femení només ocupa posicions directives del 34% de les companyies. És veritat que al sector tecnològic hi ha poques dones i intentem canviar-ho. Per tant, hem d’anar a les nenes petites i que trobin la tecnologia molt interessant i atraure-les, que vegin que el que imaginen ho poden crear. Tots junts hem d’ajudar en aquest aspecte i les empreses del sector ho facin amb mentoratge, no comencem de zero.
“Sóc una gran fan d’Anna Schlegel. És lluitadora, apassionada i autèntica. Les nenes necessiten veure referents”
Quan era més jove vam veure com la tecnologia va canviar la vida de les persones, en unes escoles a les zones rurals de Jordània. Les nenes tenien entre 13 i 14 anys i sabíem que en dos anys es casarien i, per elles, anar a classe, ja era indiferent. Les famílies no les animaven. Vam fer una prova pilot i amb un operador mòbil els vam enviar unes tauletes amb connectivitat i les eines per tal que poguessin estudiar en línia. Un any després tot va canviar, era increïble. Tenien ganes d’estudiar i viatjar, es menjaven el món.
Therese Jamaa, vicepresidenta de Huawei | Marc Llibre
Respecte als mitjans de comunicació teniu el poder de mostrar referents femenins. Per exemple sóc una gran fan d’Anna Schlegel, que és d’Olot i ha buscat noves oportunitats a Silicon Valley. És lluitadora, apassionada i autèntica. Potser és més coneguda per la seva part professional, però hi ha una cosa molt bonica d’ella: és humana, escolta, anima i mai oblida els seus orígens. La Núria Salan també inspira molt. Les nenes necessiten veure referents i que no sigui només el vuit de març. Diuen que no hi ha límits per ser dona i tenen raó.
Vas formar part del Mobile World Congress amb la seva edició del 2019 on vam aconseguir el record d'assistents i més de 473 milions d'euros d'impacte social a la ciutat. Hi ha ciutats com Màlaga que s’estan posant les piles, com ara el DES 2022. Què té Barcelona que agradi tant?
Barcelona ho té tot [somriu]. Potser no sóc objectiva perquè tinc un vincle molt gran amb Barcelona i Catalunya. És una ciutat acollidora, innovadora, amb molta cultura i m’encanta. Estem molt ben connectats amb la resta dels països i del món. Per exemple, abans viatjava a una ciutat europea en un mateix dia i tornava. El Mobile World Congress ha atret empreses i innovació, però Tech Barcelona també està fent molt bona feina, amb companyies que formen part de l’ecosistema.
Therese Jamaa és coneguda al sector tecnològic fruit d'una trajectòria impecable | Marc Llibre
Què creus que podem fer millor com a país per obtenir més inversió internacional?
Hem de ser conscients del que tenim i, si es pot viatjar una altra vegada, hem de sortir a promocionar la nostra ciutat arreu del món, ja que hem d’atraure inversors i empreses, sobretot sectorials. Tenim ciutats agermanades al món, entre elles Shenzhen, on hi ha la seu de Huawei. Hem de fer més projectes allà. Em dol que el nostre talent marxi a treballar a fora, amb propostes més atractives i amb grans retribucions econòmiques. I, com a contrapartida, anem a altres països a buscar altre talent. Hem de dir “Benvinguts a Barcelona” ara que la pandèmia s’ha acabat. Quan ve una empresa de fora l’hem d’ajudar a connectar amb el talent, fer més speed datings professionals. També hi ha entitats com Barcelona Global que fa una gran feina i em va sorprendre que cada membre obris literalment casa seva. Quan ve un CEO d’una empresa estrangera els conviden a la seva llar, per viure una experiència real. No tenim res a envejar a altres ciutats, només cal unir forces i ajudar als emprenedors.
“Hem de sortir a promocionar Barcelona arreu del món i dir-los que són benvinguts”
Creu que el Mobile World Congress es podrà celebrar a una altra ciutat?
Ara ho diré de tot cor. El Mobile World Congress ha d’estar a Barcelona. És veritat que moltes ciutats ho volen perquè és un regal per cada ciutat, a part de ser l’esdeveniment més gran de tecnologia del món. Ho hem de cuidar, hem d’oferir més esdeveniments a part. Hi ha infraestructures, hotels, transport i tenim el Mobile World Capital, amb les institucions que hi donen suport. El Mobile i la ciutat s’han unit. Com diu Hoffman, els assistents al congrés diuen “I’m going to Barcelona”, no declaren que venen al Mobile. S’ha unificat i m’encanta que el congrés estigui a Barcelona
Quin ha sigut el seu gran aprenentatge?
Hem de ser humils i no oblidar d’on venim. Avui estic aquí i demà no ho sabré. I si estàs en una posició que pots ajudar algú, no dubtis a fer-ho.