Jaume Roures és puntual. Ho és el dia d’aquesta entrevista i sempre. La seva cap de comunicació en dona fe. “Haig d’arribar als llocs quinze minuts abans de l’hora acordada perquè no se m’avanci”, comenta poc abans que Roures entri per la porta del restaurant Fishhh! de Lluís de Buen.
La conversa on the record s’allarga poc més d’una hora. En un to mesurat, Roures es mostra com l’antítesi de la rauxa i del sentimentalisme blaugrana en cadascuna de les respostes. Hi mostra una visió del que hauria de ser el club regida per criteris empresarials, fruit d’anys i panys d’experiència en gestió de companyies com Mediapro. És una exposició diàfana i amb nul marge per recuperar idees com, per exemple, lluir de nou Unicef al pit de la samarreta blaugrana. Té clar que algunes de les seves propostes – apujar la quota dels socis, construir un nou estadi amb capacitat inferior a l’actual o optar per un model propietat com el del Bayern Munic– xoquen amb el barcelonisme tradicional. I, en especial, amb línies vermelles que aquells que aspiren a presidir el club són conscients que no poden creuar si volen guanyar les eleccions. No obstant això, remarca que sempre dirà el que pensa, per impopular que sigui o per molt que el puguin criticar. És la mateixa actitud que mostra respecte al que es digui d’ell i de Mediapro a les xarxes socials. No és a cap d’elles i el que s’hi escrigui “m’entra per una oïda i em surt per l’altra”.
Roures defensa el dret de Catalunya a decidir el seu futur. Un posicionament personal que no estalvia crítiques a les formacions independentistes
En la part off the record de la conversa, Roures manté el mateix to mesurat. També sembla que gaudeix dels plats que Fishhh! porta a la taula, entre els quals diversos de peix cru, una de les preferències del convidat. El temes de conversa, però, se surten dels marges del futbol per entrar al camp de la política i la situació de l’administració. No revelarem cap secret, perquè ja ho ha manifestat públicament en altres ocasions, si diem que Roures defensa el dret de Catalunya a decidir el seu futur. Un posicionament personal que no estalvia crítiques a les formacions independentistes durant el sopar.
La conversa avança, el temps agonitza i, pels volts de mitjanit, és hora de tocar el dos. A la sortida del Fishhh!, mentre els assistents ens acomiadem abans de tornar a casa, Roures repassa l’agenda de l’endemà amb la seva cap de comunicació. Ho té tot al cap i remarca que a les deu del matí començarà la reunió. Roures tornarà a ser puntual.