Jaume Roures, soci gestor del Grup Mediapro, és un empresari que no deixa indiferent ningú. Malgrat reconegui que les crítiques no l’afecten gens, genera fílies i fòbies de caràcter extrem. No té pèls a la llengua, tot i que a l’entrevista abundi el concepte estabilitzar, sigui referit al Barça, als estralls causats per la pandèmia o al futbol, així, a l’engròs. Hi ha qui el demonitza, hi ha qui el respecta pel que ha aconseguit amb els drets televisius del futbol. Tothom sembla que tingui una posició presa, a favor o en contra, en relació amb el paper que Roures ha jugat en aquesta revolució dels drets televisius del futbol des de bon començament. Vam xerrar amb ell al Fishhh!, el restaurant d’en Lluís de Buen, entaulats amb calma, distesos i sense refusar cap tema que li proposàvem. En cap moment es va enutjar o sorprendre, fent la impressió de tenir-ho tot sota control, fruit de l’experiència i de moltes hores de vol en matèria de negociacions. En aquest enllaç teniu un altre text que retrata altres particularitats de la nostra trobada. Com és ja tradició en La Milanesa de Messi, tot arrenca i ha de girar entorn del Futbol Club Barcelona. Jaume Roures assegura que té menys relació i també informació del que la gent pensa sobre la realitat blaugrana, però Déu n’hi do amb les seves consideracions que trobareu transcrites a continuació. Punts de vista fruit de l’observació expressats sense cap desig de quedar bé. La trobada va tenir lloc dies enrere, just tornat de València, on va rebre sis Goya com a productor de la pel·lícula El buen patrón, gran triomfadora d’aquesta edició dels premis cinematogràfics espanyols.
La seva intervenció en català durant la gala va provocar que fos trending topic a Twitter.
Vaig tornar de València i estava mort. No soc gens de festes i gales. Soc força soso i això de tantes entrevistes no fa per a mi. ¿Trending topic a Twitter? Això ja passa quan m’insulten. No li dono gens d'importància perquè succeeix sovint. No soc a cap xarxa social, tampoc a Twitter. Per tant, poca cosa puc aportar al que em diu.
Li haurà arribat el comentari del diari ABC dient que havia parlat massa en català quan donava les gràcies pel premi.
Ja fa molts anys que l’ABC em dona pals, especialment cada vegada que parlo de l’emérito, però, en fi, ja dic que no em preocupa.
"Dir que el club pertany als socis és una enganyifa"
Parlem del Barça. Aviat farà un any de l’elecció de Joan Laporta com a president. Com valora les últimes sotragades viscudes al club, amb l’adeu de Ferran Reverter?
En aquest any, no s’ha aconseguit estabilitzar la institució i no dic que fos fàcil. Per molt que hagis cregut que la podies solucionar, és evident que la crisi era més greu del que la gent podia arribar a imaginar. Per tant, la dificultat resulta objectiva. Han passat assemblees, s’ha resolt la qüestió dels avals i encara veig lluny la possibilitat d’afrontar els deutes, començant per l’Espai Barça, que em sembla una iniciativa arriscada pel que fa al seu finançament, malgrat que s’hagi aprovat en assemblea. No sé si la definició correcta és sotragada, però demostren una inestabilitat gens adient per a la institució, clar. És una situació que s’ha de resoldre aviat, a finals d’aquesta temporada o abans que comenci la que ve. Tot hauria de quedar encaminat, almenys, d’alguna manera.
Confia que Laporta se’n surti?
Penso que el Barça estava en una situació horrible i en quatre anys pot haver-la superat. La marca Barça és molt bona, perquè, malgrat tot, no ha patit un desgast notable. Se n’ha ressentit una mica en l'àmbit d'audiències, però no ha sofert de manera qualitativa. No tinc ni idea del que passa internament. Ni pregunto ni m’ho expliquen. No m’interessa. Com treballo en aquest món, tinc informació i sé que, sobre la taula del despatx, la gent del Barça sempre té ofertes interessants, sigui per la samarreta, per qüestions com el Barça Corporate o d’altres. Potser la directiva actual les enfoca de manera diferent a les anteriors i, en conseqüència, jo crec que les perspectives de futur que s’obren són bones. Com deia, espero que en un termini de quatre anys tot torni al seu lloc, amb l’excepció de l’Espai Barça. Jo soc partidari que es faci un estadi nou, tal com es va plantejar sense èxit quan Xavier Trias era l’alcalde. 75.000 persones d’aforament, un camp supermodern i a prop de l’actual ubicació del Camp Nou. Fer estadis més grossos, ara mateix, em sembla inapropiat i no és un pensament d’avui, sinó que abans de la pandèmia ja m’ho semblava. En el seu dia, es va plantejar en referèndum fer-lo encara més enorme per comptar amb el vot a favor dels que esperaven seient a l’Estadi. Crec que aquesta expectativa ha desaparegut. Jo ho acompanyaria amb una pujada important en el preu dels abonaments perquè, ja sé que queda fatal dir-ho, el soci del Barça paga poc pels serveis que rep a canvi. Mira el que paguen aquí i en altres llocs del mateix nivell i la diferència dobla o triplica el preu. No té sentit. Les directives ho han fet així tradicionalment per tal de garantir-se els vots, però des del punt de vista de la institució no té gaire coherència.
"El Barça estava en una situació horrible i en quatre anys pot superar-la"
Creu que 75.000 espectadors és una xifra ideal per l’Estadi del Barça?
Si, així garanteixes una sèrie de serveis i comoditats, pots crear un estadi que jugui a favor de l’equip i posar preus més alts en els serveis que ofereixes. Això genera una estabilitat, deixant al marge la governança de l’entitat.
Vostè va ajudar a que Laporta completés els avals a la presidència. En total, era una xifra superior als 120 milions d’euros. Ara, això ha canviat.
Ja sabeu que s’ha aprovat una nova legislació en matèria d’avals, que la gent adjudica a Florentino, però que en realitat és iniciativa del Partit Nacionalista Basc per afavorir l’Athletic Club. Van fer una esmena a la llei d’acompanyament dels pressupostos generals de l'Estat i se’n van sortir. Ara es deixa en mans de les mateixes juntes directives la quantitat que creuen que han d’avalar. Hauria d’estar entre el 3 i el 5%, ben lluny del 15% exigit fins ara. Evidentment, Florentino no ho tocarà perquè això li permet eternitzar-se a la presidència del Reial Madrid. La garantia és ara la que marca el control financer que fa la mateixa LFP. Jo crec que els avals han d’existir, però reduïts en quantitat. Presentar-se a unes eleccions del Barça tampoc no ha de sortir gratis als candidats, que consti. En el cas del Barça, aquest tema ha de passar per l’assemblea.
"El soci paga poc pels serveis que rep a canvi i sé que no és popular dir-ho així de clar... Seria partidari de fer un Camp Nou amb cabuda i serveis per a 75.000 espectadors"
Creu que Laporta és massa presidencialista o, simplement, ser-ho és el pa que s’hi dona en el món del futbol espanyol?
Miri, crec que, per exemple, el Reial Madrid funciona perquè té Florentino al davant. En tot cas, amb el que pregunta, hi ha un problema de fons que consisteix en aquesta mística de creure que el club pertany als socis, que voten i tal. Crec que és una enganyifa. Sí, el soci té l’avantatge de que cada tants anys, vota i tria president, cosa que està molt bé, però, durant tots aquests períodes de mandat, no pinta res, malgrat que se li puguin consultar alguns detalls puntuals obligats pels estatuts. Al final, a les assemblees, recordem-ho, hi voten 150 persones. L’actual estat de coses ho converteix en una paròdia del que hauria de ser la propietat d’un club en mans dels seus socis. Al final, per exemple, l’Osasuna no es converteix en una SAD perquè es tracta d’un club amb guanys i per aquesta raó entra en el mateix paquet de Barça, Madrid i Athletic. Ara s’ha promulgat una nova Llei de l’Esport que comet un error perquè no (...) obligatòria la conversió en SAD, quan els comptes de qualsevol club han de tenir responsabilitats i recaure sobre els seus accionistes. Si va malament, han de posar-hi diners. I si va bé, fantàstic. Qualsevol alternativa que canviï aquesta realitat, no l’aprovo perquè existeix el risc de tornar a èpoques anteriors, quan ningú no es feia càrrec dels deutes ni es responsabilitzava de les males gestions.
Vostè va entendre el perquè de l’adeu de Leo Messi?
Veient la voluntat teòrica de totes les parts implicades, és evident que Messi volia continuar al Barça. Tant la directiva com Leo, la seva família i el seu pare desitjaven continuar la relació. Segur que existien fórmules per aconseguir que es quedés, però no oblidem que aquí hi confluïen molts aspectes, des de les exigències esportives a la situació econòmica. No tinc ni idea sobre el que es diu de la pressió exercida pels avaladors exigint que no es desquadressin els números, He explicat moltes vegades que no he tingut gens d'interès ni cap mena d’activitat relacionada amb aquesta directiva, més enllà de col·laborar-hi quan m’ho han demanat en reunions puntuals. El nou contracte de Messi estava encaminat per resoldre’s. No ha estat bo que Messi marxés, clar.
"Si vol fitxar Haaland, el Barça ha d’obtenir abans ingressos amb la venda d’actius"
Ha empitjorat la imatge internacional del club amb aquesta marxa?
Hi juguen un seguit de factors. Per començar, el fet que érem enmig d’una pandèmia i, no convé oblidar-ho, que el futbol ha patit molt. Els estadis han estat buits o amb percentatges reduïts d’assistents, fet que ha afectat la relació de l’aficionat amb el futbol, més enllà d’altres factors importants, com, per exemple, el patiment dels mateixos aficionats com a víctimes del problema sanitari o la crisi econòmica lligada a la covid-19. En general, el futbol ha perdut i ja no és igual al d’abans, clar. I aquí, a la Lliga, suma-li que Neymar, Cristiano, Messi ja no hi són o que Hazard, considerat entre els cinc millors futbolistes del món, no ha rendit al nivell que esperaven en portar-lo. Per tant, la qualitat esportiva se n’ha ressentit i ja no és igual que el 2019. Si aquest o l’altre jugador arriben per jugar a la Lliga la propera temporada, tornarem a recuperar el terreny perdut. El Barça ja tenia un problema generat per la marxa de Neymar i torna a patir amb l’adeu de Messi, tot i que, repeteixo, la marca global no se n’hagi ressentit tant. Fèiem clàssics per la tele que embogien gent de tot el món i amb els últims no ha estat igual, tot i que el de la Supercopa, que va ser bon partit, ha recuperat part de la força perduda.
Suggereix que amb Mbappé al Madrid i Haaland al Barça repetíriem la dinàmica Messi-Cristiano?
No, no dic això, però si Mbappé tingués un pacte amb el Madrid, ja ho podrien dir, oi? Si no ho diuen, a mi em fa pensar que aquest acord no existeix. Passat l’1 de gener, el podrien haver anunciat sense problemes. El Madrid o el Barça no ofereixen avui aquelles expectatives de temps enrere, quan es trobaven dalt de tot i eren els més competitius. L’altra pregunta que em faig és si al noi no l’interessa la Premier, on realment seria la bomba, o si espera guanyar-ho tot aquesta temporada al costat de Messi i Neymar, inclosa la Champions, per decidir on serà l’any vinent. El PSG no juga gaire bé, però és evident que el seu objectiu d’èxit col·lectiu passa per les tres figures que té al davant.
Fotografía de Carolina Santos I amb Haaland, pensar en ell com a reforç és impossible vista la situació econòmica actual del Barça?
D’aquí a final de temporada, és possible que la situació econòmica del Barça es pugui resoldre per poder fitxar algú. Després ja entrarem en si resulta raonable o no fitxar per les quantitats que et demanen. Què necessita el Barça? Recaptar diners més enllà de la venda de samarretes, gràcies a la venda d’actius, com deia abans. Al cap i a la fi, per esmentar un exemple, l’assemblea va aprovar que la directiva podria vendre un 49% de la part audiovisual, i haig de precisar que no té res a veure amb Mediapro, però de moment no passa. Això és del tot obligatori: ingressar abans de gastar. I més encara després d’adquirir Ferran Torres per 55 milions.
Jaume Roures s’ha plantejat l’alternativa de Societat Anònima Esportiva en el cas del Barça?
Crec que el model de governança que li donaria estabilitat al Barça seria, per entendre’s, el model Bayern, on els socis tenen el 70% del capital i la resta ho aporten en grans empreses, com Allianz, Adidas i Audi. Aquí es podrien trobar empreses, però el que importa finalment és que tinguis un Consell d’Administració format per gent que sap del que parla, que coneix el sector, que no estigui a remolc del que diguin els periodistes... Gent que estigui acostumada a bregar en el món empresarial, seriosa, competent, estable. Això és el que passa en el cas del Bayern. Aquest model s’acompanya amb professionals sorgits del mateix club, però no sé si aquí existeixen tants noms de nivell. Potser sí, però crec que seria una alternativa bona per al Barça en l'àmbit corporatiu i esportiu. Que això sigui fàcil? Ho ignoro, perquè aquí som víctimes de la demagògia, de parlar sempre del club dels socis i tal... Senzill no ho seria, però sí una alternativa seriosa. Ara, només ho veuria factible si el Barça entrés en pànic per deteriorament de la situació econòmica i esportiva. Per si de cas, jo ho començaria a estudiar amb rigor.
"Sense Messi, Cristiano i Neymar, la qualitat de la Lliga ha quedat clarament ressentida"
Els crèdits concedits per Goldman Sachs poden ultrapassar aviat els dos mil milions d’euros i això hipoteca el club, crea un risc evident...
D’acord, però pots revertir la situació, com comentava abans, en quatre o cinc anys de gestió encertada. Existeixen opcions a treballar. La potència del Barça és molt respectable, però, més enllà dels diners que deguis a Goldman Sachs, t’has de preocupar de recuperar la condició d’institució seriosa, amb rigor, ben gestionada i que no depengui de les anades i vingudes que puguin generar les directives de torn, de bona o mala fe, per capacitat o incapacitat de gestió, pel que sigui...
Parlant de responsables i directives, és públic i notori que vostè no ha mantingut una relació idíl·lica amb Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu...
Home, no hi tenia bona relació perquè devia ser dels pocs, per no dir l’únic, que deia públicament que la situació econòmica del club era nefasta. Les campanyes que van fer en contra meva apareixen precisament per aquest motiu, per la denúncia de la seva gestió. Jo no parlo si no té relació amb la meva feina, però era evident que la situació era dolenta i la podien mantenir d’incògnit gràcies a la tasca d’ajut de certs mitjans de comunicació que ho han tapat tot. Era una evidència que les xifres del club no eren cap meravella, a diferència del que deia la seva propaganda. Te’n podies adonar només que miressis una mica els comptes. Nosaltres intentàvem negociar sobre propostes professionals i, quan anaves a reunions amb ells, et trobaves interlocutors que no estaven a l'altura requerida, francament. Si aquella gent havia de conduir el Barça, malament rai. Òscar Grau, l’exdirector general, a casa meva no hi treballaria, amb franquesa. I tampoc no tinc millor consideració cap a les capacitats empresarials d’un Bartomeu que també assistia a aquestes trobades de feina. Et quedaves al·lucinat perquè eren el no-res.
"Vam presentar grans ofertes pel ‘naming rights’ que Bartomeu va desatendre per tractar-se de nosaltres"
A banda dels drets televisius, de què negociava amb ells?
Dels anomenats naming rights, de trobar patrocinador per l’Estadi. Quan ells van fer moviments en aquesta direcció, nosaltres els vam portar algunes propostes. En el seu moment, no sé si es va fer pública, però nosaltres no vam amagar que vam presentar una oferta situada entre els 250 i 300 milions per vint anys, segons consta en documents. A la tercera reunió, quan ja havíem avançat força, la notícia es va filtrar i em van pressionar dient que no continuarien endavant si abans no retirava les denúncies als jutjats que mantenia contra Sandro Rosell. Si busqueu a l’hemeroteca, on hi ha alguna declaració meva al respecte, veureu que els seus diaris còmplices s’atipaven de publicar que les companyies feien cua pels naming rights quan no era veritat. Nosaltres coneixem el mercat i sabíem que no hi havia ofertes superiors a les que presentàvem nosaltres. Ser professional implica conèixer que, per exemple, la Premier treu beneficis de la força que té a l’Índia, quelcom al que tu no pots aspirar. A Espanya, amb la Liga, s’ha fet molta bona feina, però mai no arribarem a captar mercats de cert potencial que es troben a l’òrbita anglesa.
Amb els naming rights, Mediapro presentava oferta pròpia o es limitava a fer d’intermediari?
La idea passava per posar qualsevol de les nostres marques com a nom a l’Estadi i em va sorprendre que ells oferissin la possibilitat que actuéssim com a intermediaris. M’ho podia vendre si volia i vaig creure que aquesta estratègia tenia a veure amb Grífols. No ho considero gaire normal i et dona una idea sobre el nivell dels seus plantejaments. No sé com es pot necessitar un intermediari per vendre el nom del camp si estem parlant del Barça. És més, jo crec que totes aquestes iniciatives s’haurien de fer a través de concurs, sigui el patrocinador per la samarreta, els naming rights o altres accions d’aquest estil. Això tampoc no vol dir que plantegis una subhasta al cent per cent, però segur que t’ajuda a comprovar quin és el batec del mercat. No entenc com no es fa així. Mai no anirà contra els interessos del club, tal com demostra que ara hagi aparegut Spotify com a possible espònsor quan ningú ho hauria imaginat. Has d’obrir el ventall de possibilitats.
Fotografia de Carolina Santos
Des dels temps de Sandro Rosell al club, la figura de Jaume Roures ha estat poc menys que demonitzada...
Aquí hi ha dades objectives, res d’opinions personals. L’últim que va firmar un contracte amb mi des del Barça va ser Rosell. És indiscutible. Després, tant se val que si el Jan no sé què, l’altre o qui sigui... La resta són mentides que no aguanten ni dos minuts de discussió. Va ser fa set anys, a la temporada 2014-15, en els últims temps del seu mandat. A partir d’aleshores, els drets televisius van passar a la Lliga i el que digués el Barça va deixar de tenir transcendència. Recordeu que hi ha una operació d’espionatge contra mi per part de gent del Barça que està pendent de jutjar i que ja vaig denunciar en el seu moment. Hauríem de donar-li un tomb al plantejament. Vam ser nosaltres qui vam dir-li al Barça que els seus drets televisius valien 120 milions i no els 56 que cobraven. Els vam ajudar. Mai no hem mostrat cap voluntat de posar o treure juntes, no és la nostra feina ni la nostra voluntat. Amb els anys hem pogut millorar certs aspectes que tenien a veure amb la professionalització, els horaris, el format internacional, etcètera. Malgrat haver generat molts milions d’ingressos, no hem tingut mai poder real sobre el Barça.
Per la banda del model Barça, l’estil de joc, semblaria que vostè està identificat amb Cruyff, Laporta, Pep Guardiola...
Aquest és un altre prejudici, clarament. Hauria de recordar que, en les eleccions del 2003, jo no anava amb Johan i Laporta, sinó amb Bassat i Guardiola. És l’única vegada que em vaig involucrar en unes eleccions, bàsicament perquè creia que era el moment d’acabar amb Núñez, Gaspart i tota aquella patuleia que havien deixat el club en pèssima situació econòmica, malgrat que, tornem-hi, la propaganda presentés sempre Núñez com el gran gestor. Que jo era amic d’en Johan? És indiscutible, com que tampoc vaig ser membre de l’Elefant Blau, per posar un altre exemple. A Laporta el veig una vegada a l’any a la Fundació Cruyff i punt. Les coses són com són.
"A Laporta l’acostumo a veure una vegada l’any a la Fundació Cruyff"
Acabem amb el vessant lligat amb el Barça. És culer "de tota la vida"?
Si ho voleu dir així, endavant. Però no soc dels que pateixo i no sopo, no. M’interessa que el club funcioni i jugui bé a futbol. Veig tots els partits perquè forma part de la meva feina. Els del Barça i tota la resta. Encenc la tele de fons i vaig fent-li un cop d’ull, a veure com va la realització, els aspectes tècnics... Per responsabilitat professional, vaja.
Es crearà la Superlliga europea?
La Superlliga va néixer morta i no es farà. No puc entendre com Laporta hi posa interès. Al començament de tornar a la presidència, es podia entendre que li parlessin de la Superlliga i pugés al carro per desconeixement, però ara ja no. Si la Comissió Europea i tots els involucrats ja han dit que no! No té cap sentit ni canviarà la situació perquè no aconseguiràs convèncer-los de res. Si tornem al món real i ens deixem de fer volar coloms, és cert que la UEFA no aprofita a fons els drets de la Champions i es queda un percentatge prou alt, entre un 20 i un 25%, xifra que va desencadenar un procés de negociació entre ells i l’ECA, l’associació de clubs europeus. La Covid-19 ha accelerat un seguit de pèrdues milionàries que provoca la necessitat que tothom remi en la mateixa direcció i ara hi ha un nou procés de competició en marxa plenament pactat. Acord, doncs, ECA-UEFA amb Andrea Agnelli, representant de la Juve, ben present en nom de totes dues institucions. Van intentar donar aquella mena de cop d’estat a El Chiringuito. Ja em diràs, de bojos. En lloc de fer-ho com cal i correspon al segle XXI, resulta que vas i presentes la hipotètica salvació del futbol mundial a El Chiringuito... Estem parlant d’aquest nivell, que és inconcebible. L’únic que t’oferien per formar-hi part era un crèdit que havies de tornar. En fi... A més, no havien avançat la feina. Cap patrocinador, res de res. Menjo de parlar amb les teles de tot el món en qualsevol moment i ningú no en sabia res. Un munt de clubs hi havien entrat mig enganyats. Vaja, un panorama. No m’explico com el Barça es va prestar a formar part d’aquest invent tan arriscat.
Deien que així s’ajudaria a controlar la massa salarial destinada al pagament de jugadors.
Una altra inexactitud perquè seria exactament el contrari. Com més diners rebin els clubs, més se’ls gastaran en futbolistes i en traspassos cars. I els jugadors, a comprar-se més Ferraris. Al final, sembla que només parles d’això. Sembla que no raonem, que no puguem sortir d’aquest bucle d’obscenitat. Per exemple, què ha passat amb l’arribada del Madrid al futbol femení? Pensem-hi un moment. Doncs que es farà un lloc a força de pagar més i de permetre’s traspassos de jugadores quan això no havia passat encara. La solució no consisteix a caure en una subhasta d’encariment.
"La Superlliga europea no es farà, va nàixer morta"
Veu factible jugar un Mundial cada dos anys?
Una altra bestiesa. Primera perquè el model actual funciona i segona, perquè al final els futbolistes es compraran un altre cotxe per oblidar la barbaritat de jugar cada tres dies. Només faltaria el Mundial cada dos anys. No s’aguanta per enlloc. A més, els diners no són infinits, no vas sumant. Si destines euros a una competició, els has de treure d’una altra, perquè no hi ha superpatrocinadors ni les televisions disposen de fons per anar pagant... Suposem que ets abonat a Movistar i pagues 100 euros per la Lliga, la Champions i el que sigui. Aleshores et diuen que ara pagaràs 140 i t’inclourem la Superlliga o un altre invent. Això no va així. Cap plataforma no t’oferirà més pel mateix preu. No surt a compte si has de pagar més drets.
I cap on va el futbol?
Crec que s’estabilitzarà tal com està ara i que té necessitat de fer-ho, de normalitzar-se després de travessar la pandèmia. La UEFA, l’ECA i les lligues nacionals han de trobar un equilibri de governança. La Premier ha ampliat el nombre d’anys en els seus contractes arreu del món, però els preus continuen més o menys igual. Cal entendre que els mercats són diferents i les projeccions potencials del producte, també. Anglaterra té molts més habitants i consumidors de la seva Lliga que no pas Espanya. No té res a veure un país amb l’altre. Ells tenen quinze milions d’abonats al futbol i aquí n’hi ha vuit com a xifra total d’abonaments a la televisió de pagament. Aquí, al futbol, s’hi han apuntat entre dos milions i mig i tres.
Una xifra que ja sembla respectable per l’escassa trajectòria d’aquesta novetat, francament...
En teoria, hauríem d’arribar a quatre milions d’abonats per anar bé en els càlculs que fem tots plegats. Sí, s’han col·locat de pressa en aquestes xifres, però s’ha aconseguit gràcies al fet que els clubs han avançat en el camí i han treballat bé. Tot i això, no està del tot segur ni ferm. A Anglaterra, els pubs suposen un negoci televisiu increïble i aquí, en canvi, no hi ha cultura popular en aquest sentit. A Espanya vam arribar a tenir vuitanta mil bars i ja ens semblava molt. Ara, ens hem quedat en trenta mil, mentre hem calculat que el volum de negoci dels pubs mou uns sis-cents milions d’euros. Tornem-hi, després de la Covid-19, convé recuperar la normalitat.
"Si és per ell, Florentino continuarà al front del Madrid pels segles dels segles"
A Jaume Roures li queden encara molts reptes que assolir al capdavant de Mediapro?
No sé si jo m’ho plantejo així, francament. Pel que vaig comprovar als darrers Goya, sembla que la cosa funciona, sigui en cinema o en futbol. Vam guanyar els sis premis més importants del cinema espanyol en l’últim any i per mi ja poden dir el que vulguin. Qui ha canviat el futbol en aquest país? Nosaltres. A vegades em discuteixo amb gent de l’equip que pensa que hem de ser el número 1. No, nosaltres hem de deixar empremta. Ara estem treballant en un mirador a la Torre Glòries: una passada, una qüestió diferencial des del punt de vista d’enginyeria. Quan l’acabem, serà una obra nostra que perviurà anys i panys. Aquestes són les iniciatives que no només em motiven, sinó que fan de Mediapro el que és. De productores, n’hi ha moltes, però segur que no gaires on treballin set mil persones en 38 països. Tornant al cinema, en vint anys hem fet més de seixanta pel·lícules i ho hem guanyat tot. No només Goyas sinó Oscars, premis a tots els festivals cinematogràfics importants. Hem inaugurat Cannes, Venècia, Berlín, Sant Sebastià... Per mi, deixar empremta és això. En futbol, si haguéssiu conegut com era aquest món temps enrere, us faríeu creus del canvi viscut. No té res a veure amb el nivell de professionalitat actual. Canviar la mentalitat ha estat una proesa. Veníem de Lopera, Gaspart, Mendoza, Lendoiro i tants d’altres que actuaven plenament al seu aire. No us ho podeu imaginar. El 1988, quan arribem i oferim dos mil milions de pessetes al Barça, estaven arruïnats. No us cregueu res de la bona gestió de Núñez, i així van fitxar Bakero, Begiristain i López Rekarte. Lendoiro et citava a les onze de la nit per sopar i signar un contracte que acabaves fent-ho a les cinc de la matinada, mort de son i disposat a acabar com fos. Estem parlant d’aquestes realitats i d’aquests dirigents.
Anem acabant. Ens agradaria tornar al potencial del futbol femení amb més detall.
Qui va començar l’aposta forta amb el futbol femení vam ser nosaltres fa set o vuit anys, quan els camps eren infectes i no existien les mínimes infraestructures. Vam arrencar amb les dones i vam seguir amb els juvenils, tot i que aquest sector no va quallar. Fa un any i mig, quan es va signar el conveni del futbol femení al Congrés dels Diputats, nosaltres vam posar un milió i mig d’euros per tirar-lo endavant i aconseguir un salari mínim de 16.000 euros per a les jugadores. En els últims mesos, hem viscut una guerra de drets televisius, de piratejar els partits i hem perdut un any. Ara mateix, no sabem quan s’arreglarà aquest enrenou i nosaltres no estem per perdre el temps.
La premsa econòmica ha publicat que Mediapro pensava sortir a Borsa.
No és així. No dic que mai no sortirem a Borsa. Després que Abelló deixés el nostre accionariat el 2017, vam buscar alternatives i van venir els xinesos. És evident que una manera de rendibilitzar la seva inversió passa per sortir a Borsa, però no ho han fet fins ara i hem passat una pandèmia. Si ens ho plantejarem d’aquí cinc o sis anys? Potser sí o potser no. Hi ha molta gent interessada a fer operacions per entrar a la Borsa, no és el nostre cas...
No ha sortit Javier Tebas a la conversa. Com el qualificaria?
És l’home que els ha salvat a tots i en això també em remeto exclusivament als fets objectius. Ha fet un gran treball al davant de la Lliga: no hi ha deutes amb la Seguretat Social, els futbolistes cobren, no hi ha clubs en situació de risc... La seva rivalitat amb Florentino? No s’acabarà. Ell se’n cansarà o trobarà una feina millor que dirigir la patronal del futbol. No és el cas de Florentino Pérez. Seguirà al front del Reial Madrid i, si d’ell depèn, pels segles dels segles, amén.