Javier Faus, casat i amb tres fills, va néixer a Barcelona fa 55 anys, és fundador i president d’una gestora de fons d’inversió alternativa que té seu a Barcelona i, entre moltes altres coses, ha estat vicepresident econòmic del FC Barcelona (2010-2015) i vicepresident del Reial Club de Tennis Barcelona (2008-2019).
La gestora es diu Meridia Capital Partners SGEIC, és la més gran de Catalunya en el seu àmbit, està dins de les cinc primeres d’Espanya i ha aixecat fons al mercat institucional i internacional per valor de més de 1.000 milions d’euros, que ha invertit a través de cinc fons en el sector immobiliari, private equity i tecnològic. Una gran gestora que, com ell mateix ha anat repetint públicament en diferents fòrums des dels fets de 2017, “sempre mantindrà la seva seu i direcció efectiva a Barcelona”.
"Faus es defineix políticament com un "convergent" clàssic"
La companyia va néixer el 2006, després de la venda de l'Hotel Arts a GIC (fons sobirà de Singapore). Faus n’havia gestat la compra cinc anys abans, tot organitzant un grup inversor liderat pel Deutsche Bank, del que també en formava part com a co-inversor. El consorci el va nomenar president, Faus va liderar-ne la gestió i al cap de cinc anys, el grup en va obtenir una plusvàlua de 129 milions d’euros, amb la part corresponent dels quals, Faus, que havia començat treballant com advocat al bufet Garrigues de Nova York i al Cuatrecasas de Barcelona, va fundar Meridia Capital, la seva pròpia gestora.
Abans d’això, Faus havia estudiat Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, havia fet un Màster en Dret Internacional per la Universitat de Georgetown, becat per la Caixa, i un MBA per ESADE.
La primera etapa barcelonista, un torrent de dimissions
L’any 2003, Faus es va incorporar a la Junta Directiva del Barça, sota presidència d’en Joan Laporta, que havia guanyat les eleccions el mes de juny. Ho va fer de la mà del llavors cunyat del president, Alejandro Echevarria, però va dimitir al cap de dos anys. Faus havia estudiat dret amb la dona d’en Laporta, Constanza Echevarria, i Alejandro, en copsar-ne el talent, va proposar de seguida afegir-lo a la Junta, tot i pertànyer a móns ideològics tan diferents. Faus es defineix políticament com un “convergent” clàssic. Echevarria, que també va dimitir el mes de novembre per raons ben diferents, no. En haver-se incorporat després de la contesa electoral, el nomenament de tots dos havia de ser ratificat per l’Assemblea de Compromissaris.
La dimissió d’en Faus es va produir el mes de juny de 2005, al·legant públicament “motius personals i professionals”. Just un any abans, ja havien dimitit Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Jordi Moix i Jordi Monés, que, segons Laporta, actuaven com un grup organitzat dins la Junta. Faus no en formava part, però coincidia amb ells en alguns criteris finalment minoritaris dins l’òrgan directiu del Barça. Malgrat tot, i seguint un estil que el defineix des de ben jove, Faus va voler dimitir discretament, sense fer soroll i mirant de protegir la institució al marge d’algunes de les interpretacions que va recollir la premsa de l’època.
"Com a vicepresident econòmic del Barça, Faus es va proposar endreçar els comptes del club, no sense dificultats ni polèmica"
No va ser, per tant, una simple coincidència que a les eleccions del 2010 Faus formés part d’una nova candidatura guanyadora, aquell cop encapçalada per Sandro Rosell (en la que també hi figuraven Bartomeu i Moix), de qui va ser vicepresident econòmic i estratègic durant cinc anys. Faus es va proposar llavors endreçar els comptes del club, no sense dificultats ni polèmica, aconseguint rebaixar considerablement el deute del club, acumular uns beneficis de 130 milions d’euros, projectar mundialment la marca del club mitjançant més de 40 contractes de patrocini i comprar Neymar i Suárez sense cap aparent esforç financer. Mentrestant, Faus era soci responsable per Espanya i Portugal de Patron Capital (2003-2006) i conseller de Ia immobiliària Colonial (2010-2014). Actualment és conseller del Grup Indukern.
Acabada aquella etapa, Faus va decidir que no seguiria al club.
Faus: "El club hauria de tenir una governança menys condicionada pels seus 'stake holders', i en especial, per l’opinió pública”
“Per dedicar-te al Barça has de tenir la vida resolta” explica avui. “El club hauria de tenir una governança menys condicionada pels seus stake holders, i en especial, per l’opinió pública”. En aquest sentit, Faus considera exagerat que el club entri en crisi a causa d’una derrota per la mínima en camp contrari, i encara més “si es tracta d’un adversari qualificat”. Per a l’exdirectiu, la tensió originada per l’entorn no és gaire compatible amb una governança tranquil·la de l’entitat que permeti treballar en programes de mig i llarg termini. Una de les solucions, proposa, “seria limitar els mandats de president i directius”.
La refundació del Cercle
Va ser a Colonial on va col·laborar intensament amb el president de l'empresa, Juan Antonio Bruguera, a qui va acabar succeint com a president del Cercle d’Economia el proppassat mes de juny de 2019. El Cercle és un lobby empresarial i acadèmic barceloní de molt arrelada vocació europeista, que Faus i el seu equip volen refundar amb la intenció d’impulsar el pols econòmic de Barcelona i millorar les relacions de Catalunya i Espanya.
Diuen que si vols arribar abans, has d’anar tot sol, però que si vols arribar més lluny, ho has de fer ben acompanyat. Faus, que de jove va ser un bon jugador de futbol, és molt aficionat a la bicicleta i els estius sol fer llargues excursions per tot el món, que sol començar tot sol i acabar amb la colla d’amics que s’hi afegeixen. Els agrada anar lluny.
En aquest sentit, la seva Junta directiva, que alguns qualifiquen de “govern liberal i inclusiu a l’ombra”, està formada per un equip ple de talent i relacions privilegiades del nostre teixit econòmic i institucional, com ara Luca di Meo, González Páramo, Marc Puig, Jordi Hereu, José María Lassalle, Cristina Garmendia, Mercè Conesa, Jaume Guardiola,Jordi Gual, Núria Mas o Jordi Amat, entre d’altres.
Des d’aquesta tribuna i ferm partidari de la democràcia liberal europea “avui en risc”, Faus defensa la cocapitalitat estatal de Barcelona com a tercera via per ajudar a resoldre el problema de la relació entre Espanya i Catalunya
Des d’aquesta tribuna i ferm partidari de la democràcia liberal europea “avui en risc”, Faus defensa la cocapitalitat estatal de Barcelona com a tercera via per ajudar a resoldre el problema de la relació entre Espanya i Catalunya, i treballa per potenciar la fortalesa del teixit econòmic català en matèria de coneixement, innovació, salut i indústries digitals. Pel que fa a autogovern, la seva proposta passa per una fórmula que sigui capaç de rebre el suport, com a mínim, d’un 70% de la població.
“Som l’única comunitat que no es regeix per un estatut aprovat en referèndum”, exclama, tot lamentant que la proposta de la cocapitalitat sigui tan difícil de pair, tant "a Madrid com en alguns àmbits d’opinió de Catalunya".
Dèiem abans que el nostre personatge és molt aficionat a la bicicleta. Però també fa esquí de travessa, aquella modalitat que es practica pujant muntanyes amb esquís de pell de foca, que eviten relliscar cap avall. No es pot negar que en aquesta vida Faus ha pedalat força i ha pujat moltes pistes.
Faus: “Som l’única comunitat que no es regeix per un estatut aprovat en referèndum”
Ara es tracta de saber fins a on podrà arribar i si tindrà el vent de cara o d’esquena.
Que Èol, déu dels vents i tal vegada de la bicicleta, ens ajudi.