28
de Novembre
de
2013
Joan Font és el president del grup osonenc d'alimentacióBon Preu. En l'actualitat compta amb 156 establiments Bonpreu i Esclat, i 25 benzineres Esclatoil, una plantilla de 4.200 treballadors i ha acabat el primer semestre de 2013 amb un creixement del 7,5% i una facturació neta de 413 milions d'euros. Font fa una defensa a ultrança de la importància del comerç i la distribució en el PIB i insta a prestigiar-lo com mereix pels llocs de treball que crea i el seu pes al PIB.
Bon Preu creix tot i la crisi..
És molt positiu. Que cresquem un 7,5% en un moment en què el mercat està en situació de recessió és molt positiu i bo per l'empresa.
Quina estratègia han seguit per fer front a la crisi de consum?
L'element fonamental és adaptar-nos bé al que vol el consumidor. No es tracta de tenir un producte molt barat que no valgui res i s'hagi d'acabar llançant, sinó proposar qualitat a un preu molt competitiu, que no sobrepassi una línia vermella de qualitat i que el faci interessant pel consumidor. Guanyar-nos la confiança del consumidor és fonamental.
I com es guanya?
El nivell de qualitat ens diferencia dels competidors. No utilitzem la nostra marca com a primer preu –el preu més barat de cada família d'articles- sinó que oferim una qualitat igual que la del líder de la família en qüestió, amb un preu de venda al públic un 30% més econòmic.
Com s'innova en comerç i alimentació?
El sector del comerç és molt madur, costa molt innovar, i és difícil fer-ho en profunditat. Estem molt subjectes a la innovació que pugui fer el fabricant. Qui millor coneix els productes i la demanda del consumidor és el fabricant, que és qui marca la incorporació de nous productes i canvis de tendència en el consum. Nosaltres hem d'anar de bracet amb el fabricant i amb alguns ja hi està havent bastant bona col·laboració.
Com ha funcionat l'experiència d'Iquodrive a Girona?
Està en fase de test. No hi haurà un llançament de moment.
Quins són els reptes de futur del sector?
El sector necessita continuar la línia de reducció de la despesa, recerca de l'eficàcia, gestió professionalitzada, afinar en les inversions i encertar en les obertures. El repte és no quedar-se parat tot i que la crisi ens afecti. Quedar-se plegat de braços no és la millor solució en aquests moments. Les empreses hem de fer el que està al nostre abast i seguir el nostre camí.
Quan tornarà a arrancar?
El sector no arrancarà mentre hi hagi taxes d'atur com les actuals. El consumidor ha de tenir confiança per fer despesa i comprar. Si no té confiança difícilment es llançarà a gastar. Mentre hi hagi taxes d'atur del 25% és molt difícil que la gent tingui confiança. Per tant, una condició prèvia i indispensable perquè tornem a viure èpoques més grasses que l'actual és que l'economia remunti i hi hagi més treball i que la gent es guanyi la vida.
Comença a haver-hi brots verds a l'economia?
Des del juliol hem notat una certa millora. Petita, però generalitzada i sostinguda. Jo no vull predir el futur, però aquests últims quatre mesos el comportament ha estat molt diferent del primer semestre d'any, que va ser molt dolent.
En un entorn complicat a nivell social com l'actual, quin paper han de jugar les empreses?
L'element que genera riquesa són les empreses i és important que en un país hi hagi bones empreses i que siguin rendibles. Es tracta de ser rendible per crear llocs de treball i invertir. En aquest sentit, la primera obligació d'un empresari és ser rendible. Ara, després formem part d'un país i per tant em sembla bàsic que el país no tingui bosses de marginalitat, que tingui consistència i coherència, i que els col·lectius més perjudicats tinguin sortides i maneres de sobreviure amb dignitat. Aquest no és el paper de les empreses, però les empreses formen part del país, alguna cosa hem de fer.
Què n'opina de la llei d'unitat de mercat que prepara el govern espanyol?
Aquest país ha de tenir la plena llibertat de decidir quin model de comerç vol tenir. I no necessita que altres li diguin què ens convé. Ja som grans. Hi ha empreses i professionals prou madurs i amb prou coneixement com per saber què ens interessa i què no ens interessa. Per tant em semblen sobreres les ingerències i imposicions per part de qui no coneix el sector.
Com viu el procés sobiranista?
Com a ciutadà desitjo que el meu país pugui ser un país normal i pugui prendre les decisions de política empresarial i tot ordre que li convenen. I que no estigui limitat ni menystingut per altres governs que potser no actuen pendents de la situació real d'aquest país. Els ciutadans d'aquest país tenen dret a expressar-se i manifestar, com s'ha fet fins avui de manera absolutament civilitzada i democràtica, què volen fer amb el seu país el dia de demà. Participem de la voluntat que el país es pugui pronunciar amb total llibertat, tant en un sentit com en l'altre, i que les institucions se cenyeixin al que diguin els ciutadans.
Quin rol han de jugar els empresaris?
L'empresariat és part del país i com a part del país, hi ha el mateix percentatge de ciutadans que desitgen una cosa o l'altra. L'empresari ha de ser una part més del país i no pretendre influir en un sentit o un altre, més enllà del que li pertoqui com a ciutadà.
Com encara el futur Bon Preu?
Ens fa forts tenir un model competitiu i rendible, ben valorat pels ciutadans. Veiem el futur en la mateixa línia dels últims anys d'avançar en l'eficàcia i servei als consumidors. Tinc plena confiança en l'empresa i en el país.
Bon Preu creix tot i la crisi..
És molt positiu. Que cresquem un 7,5% en un moment en què el mercat està en situació de recessió és molt positiu i bo per l'empresa.
Quina estratègia han seguit per fer front a la crisi de consum?
L'element fonamental és adaptar-nos bé al que vol el consumidor. No es tracta de tenir un producte molt barat que no valgui res i s'hagi d'acabar llançant, sinó proposar qualitat a un preu molt competitiu, que no sobrepassi una línia vermella de qualitat i que el faci interessant pel consumidor. Guanyar-nos la confiança del consumidor és fonamental.
I com es guanya?
El nivell de qualitat ens diferencia dels competidors. No utilitzem la nostra marca com a primer preu –el preu més barat de cada família d'articles- sinó que oferim una qualitat igual que la del líder de la família en qüestió, amb un preu de venda al públic un 30% més econòmic.
Com s'innova en comerç i alimentació?
El sector del comerç és molt madur, costa molt innovar, i és difícil fer-ho en profunditat. Estem molt subjectes a la innovació que pugui fer el fabricant. Qui millor coneix els productes i la demanda del consumidor és el fabricant, que és qui marca la incorporació de nous productes i canvis de tendència en el consum. Nosaltres hem d'anar de bracet amb el fabricant i amb alguns ja hi està havent bastant bona col·laboració.
Com ha funcionat l'experiència d'Iquodrive a Girona?
Està en fase de test. No hi haurà un llançament de moment.
Quins són els reptes de futur del sector?
El sector necessita continuar la línia de reducció de la despesa, recerca de l'eficàcia, gestió professionalitzada, afinar en les inversions i encertar en les obertures. El repte és no quedar-se parat tot i que la crisi ens afecti. Quedar-se plegat de braços no és la millor solució en aquests moments. Les empreses hem de fer el que està al nostre abast i seguir el nostre camí.
Quan tornarà a arrancar?
El sector no arrancarà mentre hi hagi taxes d'atur com les actuals. El consumidor ha de tenir confiança per fer despesa i comprar. Si no té confiança difícilment es llançarà a gastar. Mentre hi hagi taxes d'atur del 25% és molt difícil que la gent tingui confiança. Per tant, una condició prèvia i indispensable perquè tornem a viure èpoques més grasses que l'actual és que l'economia remunti i hi hagi més treball i que la gent es guanyi la vida.
Comença a haver-hi brots verds a l'economia?
Des del juliol hem notat una certa millora. Petita, però generalitzada i sostinguda. Jo no vull predir el futur, però aquests últims quatre mesos el comportament ha estat molt diferent del primer semestre d'any, que va ser molt dolent.
En un entorn complicat a nivell social com l'actual, quin paper han de jugar les empreses?
L'element que genera riquesa són les empreses i és important que en un país hi hagi bones empreses i que siguin rendibles. Es tracta de ser rendible per crear llocs de treball i invertir. En aquest sentit, la primera obligació d'un empresari és ser rendible. Ara, després formem part d'un país i per tant em sembla bàsic que el país no tingui bosses de marginalitat, que tingui consistència i coherència, i que els col·lectius més perjudicats tinguin sortides i maneres de sobreviure amb dignitat. Aquest no és el paper de les empreses, però les empreses formen part del país, alguna cosa hem de fer.
Què n'opina de la llei d'unitat de mercat que prepara el govern espanyol?
Aquest país ha de tenir la plena llibertat de decidir quin model de comerç vol tenir. I no necessita que altres li diguin què ens convé. Ja som grans. Hi ha empreses i professionals prou madurs i amb prou coneixement com per saber què ens interessa i què no ens interessa. Per tant em semblen sobreres les ingerències i imposicions per part de qui no coneix el sector.
Com viu el procés sobiranista?
Com a ciutadà desitjo que el meu país pugui ser un país normal i pugui prendre les decisions de política empresarial i tot ordre que li convenen. I que no estigui limitat ni menystingut per altres governs que potser no actuen pendents de la situació real d'aquest país. Els ciutadans d'aquest país tenen dret a expressar-se i manifestar, com s'ha fet fins avui de manera absolutament civilitzada i democràtica, què volen fer amb el seu país el dia de demà. Participem de la voluntat que el país es pugui pronunciar amb total llibertat, tant en un sentit com en l'altre, i que les institucions se cenyeixin al que diguin els ciutadans.
Quin rol han de jugar els empresaris?
L'empresariat és part del país i com a part del país, hi ha el mateix percentatge de ciutadans que desitgen una cosa o l'altra. L'empresari ha de ser una part més del país i no pretendre influir en un sentit o un altre, més enllà del que li pertoqui com a ciutadà.
Com encara el futur Bon Preu?
Ens fa forts tenir un model competitiu i rendible, ben valorat pels ciutadans. Veiem el futur en la mateixa línia dels últims anys d'avançar en l'eficàcia i servei als consumidors. Tinc plena confiança en l'empresa i en el país.