Joan Moretó és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i MBA per l’Institut Català de Tecnologia. Ha dedicat tota la seva vida a Fills de Moretó S.A., l’empresa farinera fundada el 1884, amb seu a Mollet del Vallès: el 1979, pocs mesos després de graduar-se a la UPC, va començar a treballar a la companyia com a enginyer júnior, per set anys més tard esdevenir director tècnic i, finalment, el 1992, prendre el comandament de l’empresa com a director general. El que Moretó no sabia mentre assistia a les aules de la UPC a la dècada dels setanta és que no només estava naixent un nou enginyer, sinó també l’organisme que acabaria liderant l’any 2009, l’Agrupació d’Industrials del Baix Vallès (AIBV), l’associació empresarial i territorial de coordinació, representació, gestió i defensa dels interessos de les empreses del Baix Vallès. Un territori que Moretó defineix a VIA Empresa com “un centre logístic de primeríssim ordre”.
Un qüestionari breu:
Defineixi el Baix Vallès amb una paraula: equilibri.
Un repte per al vostre territori: les comunicacions. Tenim la B-30 i l’R3 col·lapsades.
Tres empreses per treure'n pit: Indústries Químiques del Vallès (IQV), Zanini i Ferrimax.
El sector del moment: el sector químic.
Una personalitat destacada, del passat o del present: Pau Relat, conseller delegat de MAT Holding i president de Fira de Barcelona.
Una lliçó apresa recentment: com pot canviar el món amb l’entrada de més dones a les direccions de les empreses.
Si visito l'Agrupació d’Industrials del Baix Vallès (AIBV) d'aquí a cinc anys, com us agradaria que us trobés? Amb una major implantació en el territori, essencialment. Tenim una sòlida implantació, però el nombre d'associats és limitat. Volem créixer i pensant que hi podem ser útils.
L’Agrupació d’Industrials del Baix Vallès va néixer el 1974 com una associació empresarial sense ànim de lucre, per donar resposta a les necessitats de les empreses del Baix Vallès (Mollet, Martorelles, Sant Fost, Parets, Montmeló i Montornès). Després de celebrar l’any passat el vostre 50è aniversari, com valora l’evolució de l’entitat pel que fa al nombre de socis i al valor afegit pels empresaris de la comarca?
El nostre perfil d’empreses són mitjanes i grans, assentades en polígons industrials, i de tota mena: hi ha empreses metal·lúrgiques, químiques, logístiques, de serveis... Actualment, voregem el centenar de socis, però ens costa molt superar-lo de forma consistent. Fa molts anys que estem en un nivell de socis semblant, malgrat que és una xifra dinàmica, perquè han anat desapareixent empreses, i afortunadament hem pogut anar-les substituint per noves incorporacions. Tenim una mica aquella sensació de córrer a la cinta del gimnàs, correm i aconseguim nous afiliats, però sempre estem en el mateix punt.
I quant als serveis que oferim, destaca un canal privilegiat de comunicació amb l'administració local. Cal tenir en compte, a més, que aquesta és una agrupació territorial, no sectorial, per tant, els interlocutors i els problemes d'infraestructura són comuns per a tots.
Hem observat un increment del PIB per habitant, tant al Vallès Occidental, com especialment al Vallès Oriental, que no només ha crescut, sinó que també ha superat els valors prepandèmia, per sobre dels 34.000 euros. En aquest sentit, què feu per promoure l'economia del Vallès?
Intentem resoldre problemes puntuals en el territori. És cert que tenim una capacitat financera molt limitada, i, per tant, no podem fer grans projectes, però contribuïm, per exemple, a millorar l’eficiència dels polígons, situant rotondes en els seus accessos de manera que no es generin cues quilomètriques per entrar o sortir; aquest fet incideix en l'economia del nostre territori, perquè també fa molt més eficients a totes les empreses que resideixen aquí.
Moretó: "Fins fa molt poc hi havia, per part de l'administració pública, un recel molt gran envers l'activitat logística"
Introduir-nos en la gestió dels polígons és molt important, ja que provoca que estiguin en bon estat, que tinguin accés per als vianants o bicicletes, estiguin ben asfaltats, tinguin bona il·luminació, i tot això aporta valor a les empreses.
Abans mencionava la gran varietat de sectors que representa l’agrupació, de les empreses metal·lúrgiques a les logístiques, que, precisament, representen el 20% de les indústries en els polígons de Mollet, Martorelles, Montmeló i Montornès. Quines són les singularitats del teixit empresarial del Vallès?
No crec que sigui un teixit empresarial gaire diferent dels altres. Ben és cert que, el Vallès és un centre logístic de primeríssim ordre, i fins fa molt poc hi havia, per part de l'administració pública, un recel molt gran envers l'activitat logística, que era considerada una activitat de poc valor afegit i que generava pocs llocs de treball, cosa que avui està canviant. Hi ha centres logístics que tenen una plantilla molt més elevada que altres centres industrials productius. Això fa que la percepció cap al sector logístic hagi evolucionat, i ara és evident que per la seva pròpia ubicació, el Vallès és un centre logístic de primer ordre. Ara bé, les comunicacions no ajuden. Hi ha un col·lapse molt greu pràcticament tots els dies que ha de solucionar-se: la B-40 va pas a Tortuga, la B-30 a les 9 hores del matí està col·lapsada cada dia amb cues quilomètriques, i els ferrocarrils de Rodalies van quan volen. Tot plegat dificulta l’activitat econòmica del territori.
Podria identificar les principals companyies i casos d'èxit?
D’una banda, hi ha empreses molt grans, com Grifols, però que estan fora de l'esperit del territori; estan implantats aquí com podrien estar-ho a qualsevol altre punt del món. Ara bé, de l’altra banda, hi ha empreses com Regaber, la mencionada Ferrimax, que és una empresa molt implantada en el territori i que té una projecció internacional molt important, la farinera Moretó, que fa 140 anys que està implantada en el territori, o Sagalés, amb més de 300. És difícil seleccionar només algunes empreses, perquè totes tenen la seva essència.
Com valora el present i futur de l'economia del Vallès?
No estem en un moment dolent, malgrat que el futur, avui dia, és absolutament incert. Ara bé, l'economia del Vallès té un punt fort, que és la seva important implantació industrial, que se situa per sobre de la mitjana del país. A llarg termini és un gran avantatge, ja que un país és pròsper si la productivitat és elevada, i aquesta és causada per la indústria. Si la indústria flaqueja, els serveis que hi ha al darrere també flaquegen. A llarg termini té més solidesa la implantació industrial que altres àrees que poden ser un foc d'encenalls o que poden ser molt espectaculars en un moment determinat, però amb uns fonaments més fràgils.
Finalment, per què formeu part de Foment del Treball? Què espereu de la vostra unió amb Consell Pime?
El Consell Pime és un instrument de Foment que reforça la petita i mitjana empresa, i es tracta sens dubte d’una eina que evolucionarà els pròxims anys. Li auguro un èxit important donada la proporció d'activitat econòmica del país que està en mans de les petites i mitjanes empreses, que tenen un gran pes tant econòmic com social, i que representen un col·lectiu que hauria de tenir encara més influència en la presa de decisions.