Si busquem dones amb experiència directiva el nom de Joana Sánchez és un dels primers que apareixen. L’actual presidenta d’Íncipy i Inesdi segueix amb intensitat la seva tasca de sensibilització sobre la transformació digital de les empreses; però ho fa amb el bagatge de l’experiència com a directiva al Grupo Planeta o el Deutsche Bank a més de les diverses iniciatives empresarials que ha engegat. En aquesta primera entrega d’una entrevista amb VIA Empresa recorda els seus inicis en el lideratge empresarial i com hi ha impactat l’eclosió digital.
Portes més de 25 anys liderant equips. Com recordes els inicis?
Vaig començar liderant persones des de molt jove, en la meva primera etapa al Grupo Planeta. Al principi sembla fàcil perquè tens la teoria de la carrera sobre el lideratge tradicional; però quan t'enfrontes a treballar amb persones te n'adones que no és tan senzill. Ara bé, quan lideres un equip a l'inici del projecte, al moment startup on tot és maco i creixement, es fa relativament assequible. El més difícil és quan consolides les companyies i ja no hi ha la il·lusió dels inicis. És com el matrimoni! Has de pensar contínuament com desenvolupes aquelles persones, com fer que es trobin bé en les seves posicions i aconseguir equilibrar els objectius de cadascú amb el compte de resultats. Liderar persones és inspirar-les, fer-les felices i pensar que vénen a contribuir. Quan els objectius de les persones coincideixen amb els empresarials és perfecte, però és molt difícil.
Quins són els millors equips que has liderat?
Els que són com més diversos millor. En sexe, edat, nacionalitat, tot. No m'agraden els equips monolítics, només de corbata o només dones. És més complex, però molt millor.
Canvia la manera de liderar amb el pas dels anys?
Està clar que varia, però de tots els elements de la gestió empresarial segueix sent el més difícil. Cada matí em llevo dient: a veure avui com va. Gestionar persones continua sent el més difícil i cada dia n'aprenc. L'experiència és un element que tens, però que has de nodrir. Les persones vivim un canvi continu, els estils de lideratge i les tecnologies que t'acompanyen també ho fan. Per això no sé si l'experiència em serveix gaire... Em sento més segura, això sí; i probablement saps el que no has de fer. Però segueixes buscant a tot hora el que sí que has de fer, buscant noves maneres de motivar i inspirar.
“No m'agraden els equips monolítics, només de corbata o només dones”
Amb tot plegat, en què diries que ha evolucionat la teva manera de liderar?
Ha canviat en un aspecte important. Quan ets més jove vols les coses molt més ràpides, et desesperes abans. La maduresa et dóna la tranquil·litat i l'element del temps. Jo sóc molt ràpida a voler aplicar la visió que tinc i he après que una cosa és el que jo vull i l'altra que les persones ho puguin fer.
Més enllà del canvi en les eines que tenim a l'abast, com ha canviat el lideratge d'equips respecte fa 25 anys?
Ha canviat sobretot el que les persones esperen de la feina. Fa 25 anys les persones anaven a un entorn empresarial per quedar-s'hi molts anys. La carrera professional coincidia amb la carrera dins d'una empresa. Això ha canviat dràsticament, pels joves les empreses són un element més per cobrir les seves expectatives. La carrera la porta un amb si mateix, es treballa per un mateix. Ens anem sumant a les organitzacions sempre i quan els projectes ens atreguin. Per tant, saps que podràs atreure el talent per projectes i durant un temps determinat.
Foto: Àngel Bravo
El moment de l'esclat de les puntcom t'agafa al Deutsche Bank. És aleshores que te n'adones del potencial de la digitalització?
Totalment! Els primers projectes que faig a Internet són els de banca. Comencem a veure com digitalitzant els accessos entrem en un món absolutament nou. Coses que costaven molt en banca, la tecnologia les afavoreix i dóna una millor experiència. En aquell moment visualitzem unes possibilitats infinites de l'aportació que la digitalització pot oferir a les persones.
És un punt d'inflexió a la teva carrera?
Sens dubte. Em digitalitzo en aquell moment. La meva carrera venia d'un camí de màrqueting relacional i al Deutsche Bank hi vaig entrar com a directora de màrqueting quan l'única inversió que s'hi feia era l'esponsorització d'un equip ciclista. Canviem tota l'estratègia a un màrqueting personalitzat i segmentant. Vam fer els primers correus electrònics i a treballar l'email marketing. Aquí clarament canvio i entenc que el màrqueting relacional amb la digitalització pot anar molt més ràpid. La meva responsabilitat al banc era la innovació, trobar maneres diferents de fer banca quan jo no era banquera. Des d'aleshores ja no m'he separat d'Internet.
“Quan ets més jove vols les coses molt més ràpides, et desesperes abans”
D'això ja en fa uns quants anys però encara avui seguiu fent des d'Íncipy i Inesdi molta tasca de divulgació sobre la digitalització. Com pot ser que encara faci falta "vendre" els seus avantatges?
Ara mateix sóc en un fòrum d'una cinquantena d'empresaris parlant de nou d'això... Així que imagina! El que passa és que Internet no ha deixat d'avançar i als directius sovint els costen les innovacions ràpides. En la fase de l'Internet 1.0 es digitalitzen els processos, la informàtica de sistemes ja feia temps que hi era. Les empreses estaven acostumades a que la part digital tingués molt a veure amb els processos. Però en una segona fase la digitalització ha canviat la comunicació entre les persones i ara ja va en un pas més cap a la intel·ligència artificial. Tot va a una velocitat que mai no havíem tingut, les empreses per primera vegada van per darrere de les persones. Els directius van entendre que Internet digitalitzava processos, però costa d'entendre que Internet canvia els models de negoci. El que està tocant ara és aquesta fase, que està costant molt de veure. Els departaments de sistemes van fer la seva feina, però aquesta nova tasca l'han de fer els directius.
Foto: Àngel Bravo
Sempre insistiu que ha de ser el CEO qui lideri la transformació digital. No ho acaben de veure clar?
Sense CEO no hi ha transformació digital, però el problema no és que ells no ho vegin sinó la dificultat de canviar la cultura de les persones. El principal fre d'aquest canvi són les mateixes persones de l'organització. Hem de canviar la manera de fer les coses, que s'han fet d'una determinada manera durant molts anys. El que veiem són organitzacions postindustrials, venim d'un model que correspon a aquesta època i ha canviat relativament poc l'organització de les empreses i els estils de lideratge. Vaig estudiar fa 30 anys, miro els meus fills o els dels meus amics que estudien Econòmiques i no ha canviat gaire el que s'ensenya. Tots, tinguem l'edat o la posició que sigui, hem de canviar. No queda cap sector on no hagi impactat la digitalització.