Cada any la ciutat alemanya d’Essen és l’escenari de la fira de jocs de taula més important del món. En la darrera edició, celebrada aquest octubre, hi han participat editorials de 56 països i al llarg de 4 dies hi han assistit gairebé 150.000 persones, tant professionals com aficionats. Passejant pels estands, les llengües predominants eren l’alemany i l’anglès, però parant bé l’orella també es podien escoltar força converses en català, sobretot en els espais que ocupaven les diverses empreses catalanes que hi van anar a presentar les seves novetats i a buscar futurs títols per editar.
Amb tot, el festival d’Essen és un gran aparador per autors i il·lustradors catalans. El manresà Ferran Renalias, per exemple, va causar sensació amb totes les seves novetats. Juntament amb Gerard Ascensi presentava 1998 ISS (Looping Games), un títol en el qual els jugadors es posen en la pell de grans agències per gestionar l’Estació Espacial Internacional. Els dos autors també mostraven Lacrimosa (Devir), que recrea diferents moments de la vida de Mozart i convida els jugadors a completar el Rèquiem que va deixar inconclús. I juntament amb el barceloní Eugeni Castaño, Renalias presentava Insecta (GdM Games i Mont Tàber), un joc il·lustrat per Amelia Sales que reivindica les pioneres de l’entomologia i ens proposa viatjar per diferents continents recol·lectant insectes. Tots tres títols van penjar el sold out i fins i tot es van signar acords de distribució amb altres països: Insecta es vendrà a Sud-àfrica. L’il·lustrador barceloní Edu Valls, per altra banda, es feia un fart de signar caixes i donar les gràcies en diferents idiomes. L’any 2018 visitava la fira com un aficionat més i enguany ja ha signat diversos contractes per jocs que veuran la llum d’aquí a uns mesos.
Aquesta és només la punta de l’iceberg d’una indústria que de moment no ha trobat sostre, amb autors, il·lustradors i editorials que projecten el seu talent des de Catalunya al món. Per fer-nos una idea del creixement del sector, només cal observar la proliferació d’editorials que han sorgit en els darrers deu anys: 2 Tomatoes, Games 4 Gamers, SD Games, Zombi Paella, Enpeudejoc, GdM, DZM, Shadowlands, Maqui Edicions o Julibert en són alguns exemples.
El joc en català
Tot i l’èxit i el reconeixement internacional del joc made in Catalunya, el mercat, aquí, majoritàriament parla en castellà. Només cal fer una volta per qualsevol botiga especialitzada en jocs de taula per comprovar-ho. Aleshores, editar en català no és un bon negoci?
Tenim èxits mundials com Catan, Carcassonne, l’Illa prohibida o Codi secret, en català
Una de les editorials més importants de l’Estat, Devir, creu que sí. Tots els títols propis incorporen el català en els seus reglaments i en el cas d’alguns jocs de llicència, és a dir, dels quals obtenen els drets de publicació, també n’impulsen traduccions. És per això que tenim èxits mundials com Catan, Carcassonne, l’Illa prohibida o Codi secret en català. En total, una quarta part del seu catàleg viu es pot trobar en la nostra llengua. Aquest any el compromís amb l’edició en català ha agafat embranzida amb el llançament de la versió catalana del web, l’impuls del projecte Devir500, en què els consumidors poden triar quins jocs voldrien veure editats en català, i la recent publicació de L’Anell Únic, la versió en català del joc de rol oficial que es basa en les obres de J. R. R. Tolkien.
Segons Joaquim Dorca, CMO de Devir, l’editorial ven uns 50.000 jocs en català a l’any, cosa que representa una facturació vora els 300.000 euros, que en termes de preu de venda al públic suma uns 750.000 euros l’any. Per a l’empresa, publicar en català implica dividir la tirada normal que faria del joc en dues partides separades, cosa que incrementa els costos d’impremta. La logística i la distribució també demanen uns canals específics i assumir el risc que les botigues acceptin tenir les dues còpies del joc en diferents llengües. Tot i això, els números surten i la inversió reporta beneficis.
Va començar a publicar Catan en català el setembre de 2010 i dotze anys després encara en fan reimpressions. Segons Dorca, una de les claus és que el mercat del joc de taula a Catalunya és similar a l’holandès, tant pel que fa al perfil del consumidor, de totes les edats i que busca passar temps de qualitat, com pel que fa a la qüestió idiomàtica.
Segons Dorca, el mercat del joc de taula a Catalunya és similar a l’holandès, tant pel que fa al perfil del consumidor, com per la qüestió idiomàtica
Amb tot, no totes les editorials de jocs de taula han tingut la mateixa experiència. GdM Games publica els seus jocs a 40 països i en 25 llengües diferents; un dels seus vaixells insígnia és la saga Sherlock, un joc de cartes de deducció cooperatiu que va ser nominat als prestigiosos premis Spiel des Jahres. El fundador de l’editorial, el també autor Pak Gallego, explica que troba moltes barreres a l’hora d’editar els Sherlock en català. A part de la inversió inicial que suposa traduir, revisar, imprimir i distribuir totes les versions, la principal pega és que la majoria de botigues rebutja tenir les dues versions a la venda. Ni tan sols des de les plataformes online, com Amazon, han trobat suport per distribuir en català. No obstant això, sempre que els números ho permeten han ampliat el catàleg per incloure títols en la nostra llengua.
I les botigues?
Des del comerç especialitzat en jocs de taula també és la voluntat individual la que mou muntanyes. El centímetre quadrat d’aparador i d’expositors és un bé preuat i sovint cal triar bé quins títols són millors com a esquer per pescar clients. Madrona Ramia, que atén i assessora els clients de la botiga Kaburi, comenta que costa seguir el ritme de novetats que arriben setmana rere setmana, cosa que els obliga a estar movent caixes pràcticament cada dia. El seu local principal, a tocar de l’Arc de Triomf de Barcelona (també tenen botiga a Sants), és una parada imprescindible per tot amant dels jocs de taula que recorre el triangle friqui. La gran majoria de títols que hi ha a les estanteries són en castellà, però també es veuen algunes caixes en català, barrejades amb la resta. Ramia explica que els clients que busquen jocs específicament en català arriba sobretot al voltant de les festes nadalenques; es tracta de públic menys especialitzat que busca jocs per regalar. La majoria de clients habituals prefereixen adquirir el joc el més ràpid possible, fins i tot si el tenen en anglès. Sobre el fet de tenir diverses versions d’un joc en diferents llengües, la botiguera posa en valor que les editorials apostin per caixes úniques en les quals hi hagi diversos reglaments, com és el cas de Lacrimosa o Insecta.
El centímetre quadrat d’aparador i d’expositors és un bé preuat i sovint cal triar bé quins títols són millors com a esquer per pescar clients
Tant editors com botiguers constaten el creixement exponencial de la indústria del joc de taula, que ha rebut un impuls afegit amb les crisis dels darrers anys, tant l’econòmica com la sanitària. Tot i això, encara hi ha un desconeixement generalitzat entre el públic general sobre el joc de taula modern. Per això els diferents actors de la indústria del joc de taula a Catalunya coincideixen a demanar més difusió i divulgació.
Campanyes com “I tu, jugues en català?”, ara remodelada com a TotJoc del Consorci per la Normalització Lingüística o el suport de Plataforma per la Llengua, que ha impulsat entre altres iniciatives el Concurs Tísner de creació de jocs en català, són oasis en un gran desert. Convençuts que el joc de taula és un producte cultural, des del sector reclamen gaudir de la mateixa visibilitat que tenen altres indústries d’aquest àmbit, com l’editorial o l’audiovisual. Un reconeixement cap a un talent que cada any acumula més elogis des del cor d’Europa, davant la indiferència de casa nostra.