Aquesta història és totalment fictícia, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Esta treta del llibre Ángeles y demonios de la família empresaria.
Cada mes Roser i els seus fills es reuneixen per comentar la marxa de l’empresa. Han superat amb èxit les diferents crisis que l’empresa ha hagut de fer front des de la mort del seu marit, ja fa més de trenta anys. Uns cops per causa del sector, altres per la macroeconomia i la darrera, per canvi de la normativa legal. A la reunió d’avui han revistat la llista de competidors, proveïdors i clients que han desaparegut del mercat des que varen començar.
Al final Felip, el benjamí, ha dit: “L’altre dia vaig llegir un interessant article dels embolics de les empreses familiars, parlaven de El Corte Ingles, Bon Preu, Codorniu, Freixenet, Chupa Chups, Lladró, Gallo, Eulen i Gullon”. Lluís, el primogènit, ha afegit “per a embolics, els dels Pujol, els nostres veïns al polígon, l’altre dia varen arribar a les mans i van haver d'intervenir els Mossos”. Roser va tancar l’assumpte dient: “A nosaltres aquestes coses no ens passaran, el negoci funciona divinament, i vosaltres tres us porteu de mil amors. Sempre hem trobat la forma de superar les dificultats que se’ns han anat presentant”. Els seus fills assentiren amb convenciment.
Aquesta breu història ens presenta al sisè dels pecats capitals de la família empresària: el dimoni de la supèrbia. El pitjor pecat en què pot caure la família empresària és el de creure’s immunitzada contra les temptacions. Pensar “a nosaltres tot això no es farà falta”. El “veure la palla a l'ull aliè i no veure la biga al propi”.
La supèrbia també pot afectar a l'àrea de l’empresa pròpiament dita, a pensar que els canvis no ens afectaran. Com va passar a Kodak, que tenia la tecnologia de la fotografia digital, o a Nokia, que tenia la dels smartphones.
La supèrbia pot ser una pantalla per amagar al dimoni de la covardia; la por a parlar dels temes, o a fer front a les conseqüències de les decisions. Plantejar molts dels reptes de la família empresària, com per exemple, les normes d’incorporació de familiars a l’empresa, pot ser obrir la capsa de Pandora. Pot ser que la família estigui vivint un equilibri aparent, que es desestabilitzaria. I no és el mateix discutir-se amb un foraster que amb un familiar, amb el que hi ha lligams afectius. Per afrontar els temes de la família empresària fa falta valentia, perquè poden haver-hi decisions desagradables.